Pau Riba ha passat els darrers mesos treballant el seu segon disc amb l’Orchestra Fireluche, que es titularà Segona florada (U98 Music, 2022) i serà la continuació de la ‘primera florada’, Ataràxia (autoeditat, 2019). La relació entre Riba i la Fireluche s’ha intensificat els darrers temps: “Som com una família, estem gravant un disc molt bonic per al que he fet una nova cançó dedicada a l’Aina, la filla de la meva companya Memi”.
 
La majoria de cançons són poemes recitats de Pau Riba interpretats damunt de la música de l’Orchestra Fireluche. Es tracta de textos antics, extrets de la seva carpeta de poemes de tota la vida: “Darrerament he estat molt poc creador, immers en altres ocupacions i preocupacions. Són poemes meus de tota la vida”.
 
La gran novetat serà una cançó inèdita, amb lletra i música pròpies: “Un cop construïda l’espina dorsal, l’he passat als músics per tal que l’assimilin i hi posin l’os, perquè la carn ja l’he posada jo”, assegurava. La lletra d’aquest tema explica de quina manera la seva fillastra Aina va contribuir de manera directa al seu benestar durant la malaltia: “Em va ajudar a superar la crisi alletant-me per pal·liar els efectes del ‘cranc’ que porto dins. Ella acaba de tenir un fill i té les tetes grosses que li ragen molt”. Cada dia Riba bevia un gotet de llet materna perquè se’n pogués aprofitar i, a canvi, li va demanar aquesta cançó.
 
Una de les aportacions artístiques de la relació amb la Fireluche és la descoberta del poder del recitat. “Tot va començar amb el tema 'Nina de Miraguano', sobre un text de David Sarsanedas, un lutier drapaire i integrant de la Fireluche –asegura el músic–. Tothom em deia ‘quina cançó més bonica i que ben cantada!’. I no està cantada, està recitada, però és que jo no recito a l’estil dels rapsodes...”

LLIBRE SOBRE MÚSICA ELECTRÒNICA

A més, Pau Riba ha deixat escrit un llibre sobre música electrònica que, com a l’anterior, Història de l’univers (Males Herbes, 2021), té una part important de coneixements tècnics i científics. Amb el títol de Música icono-clàssica: Història de la música del segle XX, les galerades ja estan revisades i està previst que el publiqui la mateixa editorial.
 
El contingut del llibre és una visió totalment personal: “És qüestió d’agafar una cordeta i anar estirant d’aquí i d’allà. Soc totalment autodidacte. Tinc moltes carpetes amb apunts de temes, però una bona part ja em queda al cap. I per al procés final també hi ha persones especialistes que m’han ajudat”. Més que un tractat històric o tecnològic els capítols són una reflexió biogràfica: “No m’importa la veritat acadèmica. Escric la meva veritat i amb això ja en tinc prou. I a qui li agradi, bé, i a qui no, que s’hi posi fulles”.

Precisament, sobre l’estil lliure de Pau Riba i la seva valoració com a poeta i escriptor va fer aquesta contundent explicació: “Quan l’art arriba a la perfecció queda anul·lat i mor... En tota la meva primera etapa, que és la bona, els poemes em sortien a raig. Va ser a partir d’Amarga crisi (Edigsa, 1981) quan vaig començar a buscar aquesta excel·lència i és quan la vaig començar a cagar. La perfecció no mola, no emociona”.
 
El llibre acaba dient que si existís un Club d’Amants del Silenci, ell en seria el primer soci i el més gran activista: “El silenci relaxa i t’ajuda a estar bé amb tu mateix. No estem parlant del silenci absolut, que no existeix. Parlem d’aquell silenci que ens permet sentir una branca que cruix. Paradoxalment, el que et fa adonar del silenci és un so”.
 
HOMENATGES I RECORDS

Finalment, en el marc de la gira de concerts que havia anunciat, el festival BarnaSants ja ha anunciat la voluntat d’homenatjar l’artista. El primer recital del cicle estava previst pel divendres 25 de març al Teatre Xesc Forteza de Palma, la ciutat on havia nascut el 1948. La idea era celebrar un recital antològic de la seva carrera musical i poètica, acompanyat de la seva banda de músics habitual, PLAN (Pau Riba (P), Llull Riba (L), Anna Tobias (A) de Coetus al baix elèctric i veus i Noè Escolà (N) als teclats, la flauta travessera i el saxo tenor.

L’altra data assenyalada, havia de ser el concert de Pau Riba i l’Orchestra Fireluche a les emblemàtiques Cotxeres de Sants de Barcelona, on ja havia actuat en altres ocasions, per estrenar el nou disc Segona florada. “Un treball amb noves flors melòdiques, plantades a quatre mans dins el mateix primer ‘jardí original’", segons es va anunciar al cartell. Es tractava d'un repertori de noves peces combinades amb melodies ja clàssiques, fins i tot tradicionals, del repertori de Pau i Jordi, del Grup de Folk i del mateix Riba, al costat d’una versió musicada del vegetal monòleg “Acorar” del dramaturg manacorí Toni Gomila.
 
Per la seva banda, els compradors que tenien entrades per al concert de Riba i la Fireluche anunciat per al 9 d’abril al festival Strenes de Girona rebran un correu electrònic la propera setmana per informar-los de com es farà la devolució.

Finalment, cal dir que els organitzadors del concert que Riba i De Mortimers havia de fer aquest divendres 11 de març al Teatre del Raval de Gandia encara no han decidit què faran. Ex tractava d'un concert-homenatge al qual s'hi havien sumat diferents músics i cantants de l'òrbita de La Casa Calba. Ara, mediten si mantenir l'homenatge o anul·lar del tot el concert. La decisió es farà pública aquest dilluns.