"'Serem allò que vulguem ser' és un cant a la reafirmació personal i col·lectiva que deixa les portes obertes al canvi, a volar, somiar, fer i, sobretot, ser allò que nosaltres decidim", explica el mateix artista. I és el que el poema homònim de Martí i Pol és taxatiu en aquest sentit, versant que "viure és combatre la peresa". Així ho canta Humet -i Marta Gracia, a les segones vegades-, que repeteix un parell de vegades la composició, per afermar-ne el missatge i “amb cada mot acréixer l'esperança” que proposa i transmet l’acompanyament que empren el mateix Humet amb Giuseppe Campisi (contrabaix) i Òscar Jorba (percussió).
Què representa per a tu aquest "Serem allò que vulguem ser"?
És la darrera del disc i és tota una declaració d'intencions. Hi ha aquesta idea, a vegades naïf, de perseguir els teus somnis. En el meu cas, el fet de tirar endavant aquest disc i donar-me el permís per pensar que puc recórrer la meva creativitat i fer una cosa que està lluny del que fa tant temps que faig és el que em fa sentir amb intensitat el “serem allò que vulguem ser”. Crec que el millor de tot és que és un missatge que tothom es pot donar i que té molta força, tan de manera individual com col·lectiva.
Com t'han atrapat els versos de Miquel Martí i Pol com per dedicar-li tot un disc?
En els seus versos he trobat una gran saviesa. He connectat d’una manera essencial amb allò que crec que és important i que el ritme de vida que portem sovint ens fa oblidar. He llegit els versos de Martí i Pol com si m’estiguessin interpel·lant directament i m’han ressonat amb tanta força que després de musicar-ne un n’apareixia un altre… Crec que no ha sigut premeditat que tot fos de Martí i Pol, ha estat una conseqüència natural. A dia d’avui, encara el segueixo musicant.
Quin és el fil conductor que et permet lligar aquests poemes en un sol àlbum?
Possiblement, el fil conductor sigui el món interior del poeta, on caben tots els matisos d'allò que passa entre la vida i la mort. Tot l'humanisme de Martí i Pol des de la meva perspectiva i vivència.
Possiblement, el fil conductor sigui el món interior del poeta, on caben tots els matisos d'allò que passa entre la vida i la mort. Tot l'humanisme de Martí i Pol des de la meva perspectiva i vivència.
I què creus que aportes en l'art de musicar poemes?
L’aportació que es fa en el món de l’art crec que es veu a llarg termini, i en el meu cas no he posat la consciència en aportar res en particular més enllà de la meva sensibilitat. Aquest projecte és un regal que m’he fet a mi mateix. Però, t’enganyaria si et digués que no m’importa el que puguin pensar. Sento la il·lusió que hi pugui haver gent a qui els desperti alguna cosa afectuosa cap a la poesia de Martí i Pol i cap a mi com a músic.
L’aportació que es fa en el món de l’art crec que es veu a llarg termini, i en el meu cas no he posat la consciència en aportar res en particular més enllà de la meva sensibilitat. Aquest projecte és un regal que m’he fet a mi mateix. Però, t’enganyaria si et digués que no m’importa el que puguin pensar. Sento la il·lusió que hi pugui haver gent a qui els desperti alguna cosa afectuosa cap a la poesia de Martí i Pol i cap a mi com a músic.

_Andrej_Grilc-00600.jpg)












.gif)


