entrevistes

P.A.W.N. Gang: «La gent a qui li importa una merda ser políticament correcte és la que s'ha quedat amb nosaltres»

Parlem amb Lil Guiu del nou disc 'Respawn'

| 08/04/2022 a les 12:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, pawn gang, entrevistes, P.A.W.N. Gang, actualitat
P.A.W.N. Gang
P.A.W.N. Gang
Ara fa 10 anys, a Barcelona naixia el trap català de la mà del grup pioner P.A.W.N. Gang. La banda ha viscut la incomprensió, i també com, més tard, gràcies a ells, l'escena de la música urbana en català anava creixent i expandint-se sota la seva ombra. Ara la P.A.W.N. celebra aquesta primera dècada de recorregut amb un nou treball: Respawn (Delirics, 2022), que desgranem amb un dels seus membres: Lil Guiu.



'Respawn' és el tretzè treball que publiqueu.
Sí, entre discos, mixtapes, i treballs digitals, no hem parat. Ara tornem a estar molt units i ens fa molta il·lusió que no ho hàgim deixat, perquè motius n'hem tingut... [RIU]. Però l'amor ho pot tot.
 
I acabeu de complir 10 anys també. Heu crescut amb el projecte: la vida que deveu tenir ara, no és la mateixa que fa una dècada.
Sí, fa 10 anys que vam obrir el canal de YouTube de la P.A.W.N. Gang, tot i que abans ja feia un any que cantàvem per separat. I sí, hem madurat... Poc, però tot al seu temps [RIU]. La P.A.W.N. Gang sempre ha sigut una cosa a part de la nostra feina, ha sigut un hobbie, i principalment ho fem per a nosaltres, i ens ho passem superbé fent-ho. Precisament per això mai ho deixarem. Però també, per culpa d'això, en alguns moments tampoc ens ho hem pres tan seriosament com hauríem... Però estem molt contents d'on hem arribat.
 
Dius que a moments no us heu pres el projecte prou seriosament, però, tot i així, heu sigut referencials i pioners del trap en català.
Hem obert la porta de la música urbana en català, i demostrar que pot sonar bé i es poden dir coses que es prenguin seriosament. No cal utilitzar el vocabulari i les expressions que s'utilitzaven fins aleshores: això nosaltres ho vam revolucionar una mica. Ara hi ha molta gent nova que comença, però tampoc hi estem gaire ficats. Compartim discogràfica amb molts artistes que canten i català i coneixem molta gent, però no mantenim gaire relació amb ningú... Però pel que hem vist, molta gent s’anima a cantar, però no com nosaltres: en són derivats. Nosaltres seguim en la nostra línia més canyera, sense filtres. I en aquest aspecte, estem contents. Ara mateix no estem a la cresta de la ola ni molt menys... [RIU], però estem molt feliços amb tota la base de fans que tenim, com ens acullen. 

A "Latapa dor" parleu de la fama. Sentiu que heu arribat al zenit del projecte, o que hi arribareu amb aquest nou disc?
Fa 3 o 4 anys teníem bastanta més fama, i ens paraven més pel carrer -i segueix passant, però no tant-. Però la veritat és que ens importa ben poc. El que volem és recorregut i fer concerts i repartir el nostre amor a la gent que ens estima. Quant al disc, no ens hem plantejat d'arribar a cap punt concret. L'única voluntat era fer-lo i, en ser el desè any de P.A.W.N. Gang, li vam posar de títol Respawn.
 
I per què 'Respawn'?
“Respawn” és una paraula que s'utilitza molt en videojocs i vol dir 'reaparèixer': quan tens poca vida, te'n vas a base, et cures i reapareixes. [RIU] Tots som bastant frikis, cadascú en les seves coses...
 
Sentiu que esteu en aquest moment, ara?
Des de fa un parell d'anys ja, amb Oli d'uliba. Abans estàvem amb una discogràfica horrible, i vam canviar i ens vam posar les piles. També, com hem tingut més concerts, hem assajat... per primera vegada [RIU]. Ens hem ajuntat més, hem proposat més idees per cançons, i fins i tot hem quedat sense fer música, simplement per estar junts. I tot això fa que la roda es faci més gran.
 

A "NO MASPLiKiS" també parleu de tot allò bo que us ha aportat la música, però també sobre com de dur pot ser. Yung Mare hi diu "faig música amb els nais i tu creus que fem l’idiota (...) però si no cantés segur que estaria mort".
Som sis i cadascú té la seva història. I tenim tela tots plegats, no n'hi ha un que se n'escapi. I la música ens ha ajudat molt. Alguns de nosaltres hem estat a punt de perdre'ns... En aquest aspecte, no ha tingut res negatiu, la música, sinó que ens ha ajudat a tots a superar moltes coses i a tenir moments que mai oblidarem. I això no té preu.
 
Tot i així, vosaltres vau ser tan pioners que, en un primer moment, la indústria i el públic no acabava d'entendre la vostra proposta. Això també devia ser dur...
Al principi, quan vam començar, no existia el trap català i se'ns tiraven a sobre perquè deien que estàvem destrossant el rap. Amb els anys, hem anat filtrant els fans i la gent a qui li importava una merda ser políticament correcte és la que s'ha quedat. La resta, o els hem filtrat, o ja passa de nosaltres. Ens hem quedat amb gent a qui li importa tot poc, en aquest aspecte. Des de fa uns anys, la veritat és que tot és positiu.
 
Em comentaves que alguns heu viscut moments més durs. Ja ho havíeu deixat veure d'alguna manera a 'Oli d'uliba', però en aquest disc es fa molt palès a "Dimonis i testimonis". I de fet, tu, treus precisament el tema de la salut mental. És un missatge cap enfora, o d'autocura?
Crec que és més cap enfora. Tothom té les seves coses, i estar bé treure-ho i demanar ajuda. Els sis del grup hem tingut les nostres coses... Tothom en aquest planeta és especial, un bicho raro, i no passa res per obrir la boca, i dir el que vols o el que et passa. I no és per fardar ni res, però també quedava perfecte a la cançó. [RIU] Parlant de la salut mental, tenim també la cançó de "MANOPAUSiA MANTAL", que és molt important, sobre com ens sentim després de tot el que ens ha passat a la vida, i el que ens hem pres i el que hem deixat de prendre... i com ens està afectant ara mateix. Però animem a fer esport, menjar sa, tenir molts hobbies i estar molt contents. [RIU].
 
Aquesta memòria de peix que cantes que patiu a “MANOPAUSiA MANTAL”, la relacioneu amb el que heu anat consumint. Us espanta?
No, la veritat és que no. Vam fer el tema rient. En algun moment sí que dius 'hòstia', perquè ens ha passat i és real: està passant ara mateix. Però... [RIU].
 
De fet, després teniu el tema de "SARENUS", que parla de tot menys d'anar serens.
Sí, exacte. Som així.
 
També hi ha "BON NASSAL"... 
La vam fer per Nadal i no la vam poder penjar i l'hem afegit al CD. Quasi cada any traiem una cançó de Nadal i aquest any feia falta! I "nassal"... és una petita referència al que parlàvem [RIU].


Com deies abans, no sou coneguts per la vostra correcció política. O en tot cas, ho sou per l'absència d'aquesta. Al disc, a "BALAS VOLAN", cantes "Me la xupa molt bé, però és una histèrica".
[RIU] Ja, sé que m'he passat tres pobles. Però al final, volem despertar emocions. Escoltem cançons per la ràdio que diuen coses 50 vegades més fortes, però estan en anglès i la gent no se n'assabenta. Amb això no m'estic excusant, però teníem ganes de passar-nos tres pobles en aquesta cançó, i jugar a qui la deia més grossa... Com es fa a les cançons que nosaltres escoltem dels negres de Chicago que ens agraden. Perquè, després, quan anem tots borratxos, escoltem aquest tema i ho flipem. I encara que no ho sembli, hi ha moltes noies a qui els encanta que parli d'això. I algunes em diuen que són les seves cançons preferides -potser no aquesta en concret, però al llarg de la meva vida m'he passat tres pobles en moltes cançons parlant de drogues, de dones, etc.-. I també escolto cançons de noies que es passen tres pobles amb nosaltres i ens ho mereixem. Ole elles!
 
Aleshores, la intenció o la voluntat és d'empentar i jugar amb els límits d'allò que es pot dir o no, o simplement són les ganes de dir això, sense pensar massa en qui ho escoltarà?
Una mica de les dues. Hi ha molta gent que sí que ha tingut conseqüències per dir aquesta mena de coses, però nosaltres, no. Hem fet molts concerts amb molts grups de noies, sent nosaltres els únics nois, i amb punts liles al recinte... I totes ens estimen, perquè ja saben com som. També sempre juguem amb la ironia. Quan nosaltres fem cançons que parlen d'aquestes coses, perquè és el que ens agrada escoltar, les exagerem molt més, tant que ja és obvi que no ho diem de veritat. És la gràcia. Juguem a ser els més maleducats. 
 

En aquest disc, heu canviat bastant la sonoritat. A 'Oli d'uliba' ja teníeu bases més melòdiques, però a 'Respawn' heu fet un pas més enllà. Amb qui heu treballat la producció?
Tenim dos o tres temes que són més canyers i crus, però els altres són bastant melòdics, sí. Ens ha vingut de gust així. Ens passen diverses bases, i nosaltres també triem, proposem idees, etc. Bàsicament, hem treballat amb tres productors: Koalekay (31FAM), que és de Delirics; Maken Row, que és el nostre DJ de tota la vida; i 60K, que ens ha fet un parell de bases. Els estimo molt! [RIU]
 
A "VUi PUSSi" de cop sorpreneu versionant "Wonderwall".
Jo fins fa poc no l'havia sentit aquesta! La van gravar els altres i quan la vaig sentir vaig flipar també amb la versió del Theuma d'Oasis! Hem fet diversos remixos, però d'aquesta em va fer gràcia. És xula.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.