ENTREVISTES

Els Amics de Manel: «Vam fer les cançons sense tenir clar on anirien»

Parlem amb el grup sobre el seu nou disc 'Per ser feliç'

| 05/05/2022 a les 14:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Actualitat, els amics de manel, entrevistes, entrevista
Els Amics de Manel
Els Amics de Manel
Després de tancar l'etapa amb K-liu, els sitgetans Víctor Lisbona i Jaume Freixes van crear a principis d'any un nou projecte sota un nom enigmàtic, Els Amics de Manel. Ara debuta amb Per ser feliç no cal permís (U98, 2022), 10 cançons en català i castellà que barregen estils per explicar moments especials, sempre des d'una visió optimista. Parlem amb Jaume i Víctor, bateria i cantant del grup, d'aquest nou projecte i del disc que acaben de presentar.



Com vau iniciar aquest projecte?
Jaume Freixes:
Els dos som amics de tota la vida. Estàvem en un projecte que es deia K-liu i teníem al cap que volíem treure nous temes, nova música. Vam començar a fer cançons en plena pandèmia i vam començar a gravar sabent que quan tot això passés seria un bon moment per treure-les, i al gener vam presentar aquest projecte.

Com vau decidir fer un disc sense tenir un projecte del tot muntat?
Víctor Lisbona: La pandèmia va ser un moment per reflexionar i vam veure que el que teníem entre mans, les cançons que havíem treballat, ja no era K-liu. Havia passat molt temps, molts músics, molts membres...
J.F: Aquest impàs va ser rar, perquè el grup ha sigut la nostra pròpia escola: uns xavals d'institut que per primer cop anaven a fer concerts de Catalunya i apreníem de què anava aquest món. Vam fer les cançons sense tenir clar on anirien, vam dir: "les gravem i quan les tinguem ja pensarem on van".


D'on surt aquest nom, Els Amics de Manel?
V.L:
 Aquest nom va aparèixer fa un temps, quan anàvem a assajar a casa d'un amic nostre que es deia Manel. Allí preparàvem stages per compondre i, per tant, fèiem soroll. Som un grup de xavals que no som especialment callats, ens agrada la festa. Un dia, quan ens va veure arribar, es va queixar el veí de la casa que era una mica rondinaire: "Hosti, ja estan aquí els amics del Manel!". I ens va fer tanta gràcia que quan vam fer el grup li vam posar aquest nom.

Us vau presentar a les xarxes com "La fusió que Catalunya necessita" amb les siluetes d'Els amics de les arts i Manel. No hi haurà cap referència a ells al projecte?
J.F:
A la sortida del grup vam jugar amb la picaresca, quan dèiem el nom als amics o familiars es pensaven que era un grup de broma. Hi ha una foto força famosa entre els seus fans dels dos grups sortint de festa junts. Vam agafar aquesta imatge per fer la conya sobre els dos grups, però evidentment no som cap fusió d'ells. Més enllà d'això, no tenim cap vincle artístic ni tenim pensat fer res amb els dos grups.


De quins temes heu volgut parlar al disc 'Per ser feliç'?
V.L:
De la nostra vida i de què ens passa. Hi ha molts temes per explicar, podries fer un disc de 50 cançons i a cada cançó parlar d'un tema diferent. Parlem de coses tan diferents com una persona que s'enamora d'una altra a "Amb tu"; des de "Per ser feliç", que és aquest cant a tirar endavant i ser positius perquè si no som pell, a "Vive en ti", que parla de la importància de mantenir viu el record d'una persona que no està al teu costat... Vam agafar coses que hem viscut i que ens remouen per escriure-les en un paper i fer-les cançó.

Hi ha element de música electrònica mesclada amb els components d'un grup de mestissatge, com heu pensat aquest so?
J.F:
Veníem de K-liu que feia un mestissatge molt típic de grups catalans i el que teníem molt clar en aquest projecte és que volíem fer alguna cosa diferent, no continuar amb les mateixes melodies de vents. Vam voler donar molta importància a l'electrònica amb l'ajuda del nostre productor, el Roger, i donar-li un to més modern amb l'autotune.
 

Els Amics de Manel Foto: Arxiu


Quines són les vostres referències musicals per crear aquest àlbum?
J.F:
 Hem agafat totes les referències que no havíem utilitzat. Quan teníem quinze anys i començàvem a fer les primeres cançons, va coincidir amb l'esclat del mestissatge català amb grups com Txarango i Buhos, i a l'hora de compondre teníem aquests grups de referència amb K-liu. En canvi, les referències d'aquest disc han estat el contrari, dèiem: busquem algun tema de reggaeton d'algú que ho peti a Spotify, anem a mirar un tema de Nil Moliner, mirem alguna cançó de La Trinca –que ens fa molta gràcia les lletres–, escoltem alguna melodia de C. Tangana, analitzem els beats de la Rosalia... Hem girat cap a una altra banda, cap a tots aquests nous sons.


Com va sortir la idea del videoclip de "Per ser feliç"?
V.L: Ja des de la producció, la cançó ens sonava molt a una festa d'institut, com una festa americana. A vegades ens passa que produint la música ja ens imaginem com serà el vídeo i en aquest cas ha estat així.

Què prepareu pel directe?
V.L:
Com diu aquell de l'APM: "Una fiesta de la leche". El directe porta tralla, trobareu les cançons de l'àlbum en la seva essència.
J.F: Ho combinem amb algunes d'aquelles versions que sempre ho peten per omplir un directe d'hora i mitja.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.