En el marc del Cruïlla XXS, el quintet barceloní Mishima va presentar ahir el seu novè àlbum, L'aigua clara (The Rest Is Silence, 2022). El pati principal del Poble Espanyol de Montjuïc acollia centenars de seguidors disposats a escoltar els clàssics de la banda i les noves cançons. Un bon exemple n'és  la primera d'aquest nou disc i que també va obrir la nit, "El gran lladre", que parla tant d'estimar com de l'avorriment i cita en el vers el títol del disc.

La primera secció de clàssics va arrencar amb "La vella ferida", cançó que obria el disc de 2012 L'amor feliç (Warner / The Rest Is Silence, 2012), però no va ser fins a "Cert, clar i breu" en què es va poder sentir la primera corejada multitudinària. Precisament, més endavant del concert, la banda es va referir a aquesta cançó per a fer notar com se'ls feia estrany cantar en català "t'estimo" quan la forma anglesa "I love you" és a tot arreu. Des d'aleshores, deia Carabén, que no ha escoltat moltes cançons que cantin "t'estimo" perquè suposa que als catalans els costa dir-ho. Amb aquesta anècdota com a fil conductor, va ser el moment de reivindicació: "ens estan atacant la llengua i és el moment de defensar-la amb les ungles i les dents".

David Carabén té un gran talent a l'hora de fer lletres que connecten amb les generacions que ara tenen quaranta i cinquanta anys, però alhora Mishima ha sabut envoltar-se de músics més joves, com les primeres incorporacions de Xavi Caparrós al baix i Alfons Serra a la bateria i el suport en aquesta gira de dos músics bregats en l'acompanyament com el teclista Bernat Sánchez (Eric Fuentes, Enric Montefusco) i la violoncel·lista Núria Maynou (Joan Dausà, Estúpida Erikah). Maynou va entrar a la cinquena cançó "S'haurà de fer de nit", del disc Ara i res (The Rest Is Silence, 2017) i també va tenir un paper protagonista en peces de l'últim treball com "Por de mi" -amb un passatge instrumental que tant pot tenir de misteriós com de sinistre- i "Menteix la primavera" -una de les cançons més interactives del seu repertori. Aquest darrer tema remet a una imatge de musical com Els paraigües de Cherbourg, però on els carrers humits són els de Barcelona.
 
Hi va haver cançons del nou àlbum que van sonar a variacions Mishima, com si variant la lletra i l'harmonia es mantingués el so característic de la banda, com passa a "Sé que ets tu". El reconeixement amb el públic va tenir altres punts àlgids com "Tornaràs a tremolar", del disc Ordre i aventura (The Rest Is Silence, 2010); "La forma d'un sentit" -amb el "tu també has volgut ser una cançó corejadíssima"-; "La tarda esclata" -amb el "no ens necessitem però ens tenim"- i  "Mai més" i el seu lema "amor no em facis treballar". Finalment, va tancar el concert "L'olor de la nit" i el seu lema "follem", amb el qual Carabén va agrair al públic el seguiment durant més de vint anys.

L'hora dels bisos va arribar amb "Mia Khalifa" i "El llibre de l'amor", però el veritable final del concert va arribar amb "Un tros de fang" i la presentació de la banda, on es van posar tots els pensaments i força cap al teclista habitual, Marc Lloret, absent per motius de salut.