Les cançons d'Alcarràs

La pel·lícula Alcarràs, de Carla Simón està sent una de les sensacions de la temporada. El seu gran triomf a la Berlinale, on va aconseguir l’Os d’Or li va obrir moltes portes i dos mesos després de la seva estrena comercial, encara es pot veure en diferents sales. Un gran èxit del cinema català.

No farem cap espòiler i només ens referirem a la música que podem sentir al llarg de la pel·lícula, especialment a la “Cançó de pandero” que hi sona de manera reiterada. Es tracta d’una lletra escrita pels guionistes del film, Carla Simón i Arnau Vilaró i arranjada per Ernest Pipó.

          Si el sol fos jornaler,
          no matinaria tant.
          Si el marquès hagués de batre,
          ja ens hauríem mort de fam.
          Jo no canto per la veu,
          ni a l’alba, ni al nou dia,
          canto per un amic meu
          que per mi ha perdut la vida.


Ernest Pipó és el germà de Carla Simón i un reputat músic de jazz que s’ha corresponsabilitzat de les músiques que sentim a la pel·lícula. “Vinc del món del jazz i ara estic començant a compondre bandes sonores. Vaig fer la música diegètica d’Estiu 1993, la pel·lícula anterior de la meva germana. També he fet música per a algun curt i per a algun audiovisual. Jo vaig assessorar sobre les cançons que podien sonar. Però també hi havia un músic italià, Andrea Koch, i ens vam repartir la feina”.

La cançó de pandero va recorrent la pel·lícula i enllaça els fets del passat amb la generació més jove, que és qui la canta. “Hi havia la idea que hi hagués una cançó que expliqués el fil del padrí i el que havia passat a la Guerra. Vam estar parlant de si podia ser un cant de batre o algun altre cant d’improvisació i al final ens vam decantar per aquesta cançó de pandero. La cançó la vam gravar en un sol dia, amb l’ajut d’un professor meu del Taller de Músics, Marcel·lí Bayer”, explica el músic.
 
Pipó també va ajudar a triar la resta de músiques que sonen a la pel·lícula, entre elles “La presó del rei de França” interpretada pels Grallers d’Almacelles seguint la versió que va popularitzar la Companyia Elèctrica Dharma, “Plan 10” de Dr. Calypso o “Ton pare no té nas”, interpretada pel Cor Banahà: “Hem hagut de mirar quines cançons podíem posar i que tinguessin uns drets assequibles. I si ens fallava el que consideràvem ideal, buscàvem una segona opció”.

El jazzman afirma que al principi no tenia gaire clar quina feina havia de fer ell i quina Andrea Koch. Però tot es va accelerar amb la nominació d’Alcarràs per a Berlín: “La Carla m’ho va demanar quan faltava una mica més de dues setmanes. Em va dir que havien entrat a Berlín. Jo havia vist diferents versions de la pel·lícula, la primera de tres hores. Habitualment es posen unes cançons de referència que es poden mantenir o canviar. Amb quinze dies ho vaig tenir enllestit”.