Fa cinc anys, Yung Mare, membre de la pionera del trap P.A.W.N. Gang va publicar el primer treball en solitari, Sho es Barsiria (Delirics, 2017). Ara acaba de publicar el tercer llarga durada, N3oO Bar$iRi4 (Delirics, 2022), on revisa aquella Barsiria des de l'òptica actual, es desnua l'ànima i col·labora amb artistes com Leïti Sene, Palyboy Nicky, Max Power Inc i Esbabyface. En parlem amb ell.



Tot el disc, tant pel que fa a líriques com a bases, és bastant fosc. És buscat?

Sí, volia desmitificar la dualitat entre allò bo i el dolent. Transmetre i reflectir que a la foscor, qualsevol llum, per petita que sigui, brilla.

 

Han canviat moltes coses, però moltes d'altres segueixen igual. El que ha generat aquests canvis ha estat l'actitud i la manera en què he afrontat els problemes. Els problemes dels humans, en el fons, són els mateixos des del 5000 aC, i l'únic que podem fer per créixer -espiritualment, sobretot-, és canviar la perspectiva i la manera com els enfoquem. Quant al món en general, fa la sensació que cada dia gira més ràpidament, que la gent viu a través de les xarxes i tothom està malalt avui dia. Qualsevol dia d'aquests, el món s'acaba. Per això al disc hi hem posat aquesta portada també, una mica fosca i postapocalíptica.
 
Les drogues -la seva venda i consum- apareixen recurrentment en el treball, però no només ensenyant-ne la part més atraient, sinó també tot allò dolent que pot venir amb elles, sobretot a “Fum4n ex0tik”. Hi expresses el teu propi dilema amb el tema? 

Sí, tot el que escric és a partir de vivències, records o pensaments, i a vegades, simplement del meu cor. Crec que el de "Fum4n ex0tik" és el meu dilema i el de més gent que es pot trobar en la mateixa situació, però no es planteja sovint perquè són temes tabú en la societat; encara que ja siguem al segle XXI. 

M'agrada parlar amb certa naturalitat de qualsevol tema perquè crec que justament el fet de ser conscients del que vivim ens prepara més i millor pel que vindrà demà. A més, l'ansietat, la depressió o les tendències suïcides són coses que per desgràcia estan a l'ordre del dia, i tapar-ho mai en serà la solució. També en parlo com a teràpia personal, no només col·lectiva: escriure i cantar el que em passa pel cap m'ajuda a entendre'm a mi mateix. I ho recomano a tothom, inclòs qui no ho vulgui compartir amb ningú després. 
  Per a mi és bàsica aquesta unitat. Sempre parlo dels meus com a una família, perquè en ser fill únic, ells són i seran els meus germans, els meus tetes. A diferència de la família de sang que no escollim, és gent amb qui realment sento afinitat i amb qui tenim un univers comú. Hem estat junts a les bones i a les no tan bones, i vull que estiguin al meu costat a les millors. I ara acabem de treure un àlbum del qual poc es parla: Respawn (Delirics, 2022), deu hits a l'estil de la P.A.W.N. Gang de sempre. Com a Yung Mare, de fet, també ho penjo tot al canal de la PAWN perquè per a mi, més que un grup de música, és com un cognom.

La majoria de la 'gang' teniu també projectes artístics individuals: és molt diferent per a tu crear per a un disc de la P.A.W.N. Gang que per al teu propi? 
Sí. Necessitava treure moltes coses, gran part de mi, en aquesta mixtape. He gaudit moltíssim també de fer temes més en solitari; és una cosa que crec que la gent ja feia temps que esperava, i jo també. És diferent perquè et pots expressar més com ets tu mateix. A la P.A.W.N. Gang som sis i, en fer els treballs, ens combinem de tal manera que la feina individual a fer és relativament poca (també perquè ja fa anys que ho fem) i bastant fàcil, perquè quan ens trobem tots entrem ràpidament en el mood. Mentiria si digués que no m'ha costat res treure ara això de mi i plasmar-ho en el disc; realment, ha requerit més temps. A vegades puc ser bastant caòtic, i per coses del trap i de la vida, a vegades em perdo dins del meu propi món. Però això és el que m'agrada fer, perquè en el fons sempre sé cap a on vaig. I és tan enllà com pugui arribar.