Estrenes

Narcís Perich: «Amb el temps, els drames ja no ho són tant»

Estrenem la cançó «Últimament» del nou disc del cantautor d’Alella 'Totes les melodies', i en parlem amb ell

| 29/09/2022 a les 12:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, actualitat, Narcís Perich, estrenes, entrevistes
Narcís Perich
Narcís Perich | Jordi Farrús
El cantautor d'Alella Narcís Perich en els seus discos s'implica plenament en les noves cançons, des de la veu fins a les guitarres, els teclats midi, les percussions i, fins i tot, el baix en algun cas. Al seu novè disc, però, s'ha trobat més distès a l'estudi i així ha arribat a improvisar cançons tan boniques com "Red Scarf" i atrevir-se a cantar en català, en anglès i també per primer cop en italià. Avui, un dia abans del llançament del treball, Totes les melodies (Temps Record, 2022), estrenem un darrer avançament: "Últimament".
 

“Últimament” sembla beure dels tòpics del repertori de la música country, parlant d’amor, de guanyadors, perdedors i apostes. Quina és l’aposta de Narcís Perich en aquest nou disc?
En aquest disc el que simplement he fet és relaxar-me. “Últimament”, però, he de dir que és justament l’única peça tenia feta des de feia temps, quan encara tocàvem amb La caravana de la bona sort (2008-2012). Em va tornar a venir la cançó al cap, i en vaig corregir la lletra, tot i que ja anava de la història d’amor veritable que és. El sentiment original no el recordo, però és la història d’un amor on sempre passen coses inesperades i no entens què carai passa, tot són bastons a les rodes i acaba sent un desastre. El videoclip recull aquests tocs humorístics. Amb la distància tot pren un aire més relaxat i pots explicar la cançó millor. Abans era més lenta i ara la vaig accelerar. Amb el temps els drames ja no ho són tant.

Què vols dir quan expliques que és un disc on t'has relaxat?
Ha estat un disc de no pensar en res. Després de treure vuit discos seguint una línia, aquest va sortir com un divertimento, just dos mesos després de l’anterior, Que ens tornin els diners (Temps Record, 2021). Si em sortien cançons en italià (com la primera del disc, “Tutte le melodie sei tu”) o anglès, endavant; era el que tenia ganes de fer i em va sortir així de l’ànima, sense ser premeditat.


Com és que un cantautor d’Alella té aquesta afició per la música country?
Sempre m’ha agradat molt la música country, el folk i la música d’arrel americana. “Way to Illinois”, la cançó que obre el disc, em va sortir d’una manera molt pura. Deixar les coses tal com surten és més autèntic. Passa poc, però aquesta va rajar en anglès i, és clar, sona més country encara.
 
També t'han sortit temes en italià com “Tutte le melodie sei tu”... 
“Tutte le melodie sei tu” va ser la cançó que va inspirar el canvi de rumb. Va sortir pràcticament després del disc anterior. No sé l’idioma, però me’n vaig sortir amb traduccions de les lletres a l’italià. Vaig voler gravar amb un trio de jazz, unes congues i un quartet de corda. El títol del disc diu això, Totes les melodies, perquè explico molt de mi, però en una amalgama de sons, i alhora em divideixo en molts personatges. Soc jo disfressat d’alguna manera, en una soc cantant de country, en una altra cantant de balades romàntiques i així van sortint un teixit de personatges.
 

Insisteixes en l’italià a “Ti parlo (amb Laia Juncà)” o “Guardati”. Com t’ha arribat la cançó italiana?
La cançó italiana em ve d’escoltar a Eros Ramazzoti, quan tenia catorze anys a 8è d’EGB. Va ser una de les primeres músiques que vaig sentir, però alhora també els pares escoltaven “Nel Blu Dipinto Di Blu (Volare)” de Domenico Modugno o la “Piccolissima Serenata” de Renato Carossone. M’agrada l’italià, és com si toqués un altre instrument. L’italià és un idioma més proper que no un alemany i cantant-hi em trobo diferent.
 
“Red Scarf” és una balada romàntica preciosa, propera a les que fa en Rufus Wainwright a veu i piano. D’on l’has tret? 
La mateixa setmana que vaig gravar “Tutte le melodie sei tu”, tenia un dia extra de gravació a l’estudi perquè una cantautora que hi havia de produir es va donar de baixa i, per aprofitar les hores i els músics [amb Gerard Nieto al piano, Ivó Oller a la trompeta, Joan Motera al contrabaix, Xavi Hinojosa a la bateria i el Cosmos Quartet a les cordes (Helena Satué, Bernat Prat, Lara Fernández i Oriol Prat)] també vaig gravar aquesta cançó en anglès. Em va sortir tot improvisant al piano, mentre tocava boleros i alguna cosa de Gershwin. Vaig començar a cantar “Red Scarf” i la vaig gravar com a cara B, per acompanyar el senzill en italià. I va passar de nou, em va sortir pràcticament la música amb la lletra enganxada.
 

“Al teu costat”, que tanca el disc que demà veurà la llum, és una cançó molt Narcís Perich, amb aquest to entre alegre i nostàlgic que fas amb la teva veu. Aquí sembles admirar el moment de les orquestres i veus com la de Frank Sinatra...
Sempre m’ha cridat el teatre musical. Aquesta peça m’hauria agradat tocar-la amb una big band, però he acabat tocant-la amb un orgue Hammond, que li dona aquest punt d’anys quaranta. La música de les big band m’inspiren molt i vaig pensar a fer un comiat explosiu i alegre com feien elles, després de dues peces tranquil·les com són “Red Scarf” i “Si vas a dormir”. És un gran final de disc ajuntant frases musicals disperses, d’aquí i d’allà.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.