Sí, perquè penso el meu projecte des de totes les perspectives, visual, musical i també de la moda. Julieta té sentit quan totes aquestes peces encaixen, i a “A les fosques” ja ensenyo l’imaginari del nou àlbum. Visualment m’ha agradat fusionar el toc urbà amb referents de la naturalesa. A més, també li volia donar un aire més pop amb la participació de les ballarines i jugar amb les cartes d’un pop més comercial.

La cançó que dona títol al disc és “Ni llum ni lluna”. Intentes aconseguir el teu ‘so de nit’?

Sí, el concepte ‘Ni llum ni lluna’ situa l’àlbum al vespre i representa el moment de transició, d’on vinc i cap on vaig. No vull parlar gaire del proper disc, però ja tinc pensat que estarà dedicat a la nit. I, de fet, aquesta cançó representa aquest interludi, el pas de la llum a la foscor. El vespre representa un moment de pau, quan els sentiments són més naturals i sorgeix la meva part més pura. Aquesta és la part experimental del disc i alhora una manera de manifestar tal qual el que sento.

 

L’ideal seria poder produir-me tot el disc, però estic en un moment de transició per aprendre d’altres productors. Aquesta cançó l’ha produït Cristian Vázquez de Fast Boo, que actua amb mi als concerts. Va agafar les meves bases vocals, va fer la mescla i em va agradar molt com va quedar... Però normalment el meu procés creatiu és gravar notes de veu, pel carrer o en un bar, i després a casa les treballo. Sí que vull que la maqueta original sigui sempre meva, tot i que en aquest àlbum també he treballat molt amb el productor Moed.
 

Sí, em considero romàntica, però sobretot és un tema que m’interessa. No és que el disc sigui autobiogràfic, sinó que també m’agrada que la gent m’expliqui els seus amors i desamors, m’agrada escoltar. Ja se sap que l’amor mou el món i es nota, perquè a tothom li toca. La veritat és que no em plantejo escriure cançons d’amor, és el que em surt. 
 

La teva personalitat artística a l’hora de cantar juga amb una veu xiuxiuejada però alhora cridanera o planyívola. Com ho fas?
Vaig començar cantant a casa per a mi o per als meus pares, i vaig agafar aquest hàbit. Després he fet classes per cantar amb més projecció. M’agrada alternar, depèn del que expresso m’agrada jugar amb una veu o una altra.
 

Sí... potser és una manera d’expressar que em sento connectada amb mi mateixa. Aquesta mena de cançons d’amor les he compost jo sola amb una guitarra. De fet, quan agafo la guitarra és com la meva bombolla i em surten lletres així de naturals.

 

Per fer aquest àlbum em vaig posar al cap la idea de fer cançons més ballables, que fossin pop i energètiques. Hi ha contrastos, però el fil principal és més animat. El tema “Trenca’m el cor”, per exemple, és un himne per sentir-ho tot al màxim, una festa de sentiments. En general, tot el disc és molt intens.

Les teves lletres transmeten una senzillesa molt col·loquial. Com hi arribes? 

Per mi la música és una creació molt pura i natural. Potser en un futur faré cançons més complicades, però de moment ho sento així, miro de transmetre la meva energia i les meves sensacions explicant les coses tal com em surten, sense pensar-m’ho molt. 

 

Soc molt ambiciosa! Quan se’m posa alguna idea al cap, no hi ha cap més opció que no sigui dur-la a terme i m’hi llanço de ple. I amb la música vaig a gas. Tot i que hi ha el factor emocional, que és un element molt important, no vendré mai la meva música, perquè m’hi he de sentir bé. Un cop he tingut clar que vull fer el que crec i m’agrada, la idea és potenciar el projecte el més lluny possible.