La cantant de Barcelona Julieta acaba de debutar amb el seu primer disc, Juji (Music Bus, 2021). La jove artista va començar el seu projecte durant el confinament i el juny de 2020 va publicar de manera autoeditada el primer tema, "I és normal que sempre t'enyori". A principis d'aquest any, i de la mà de Music Bus, ha publicat diversos senzills, com "Tu juru Ju", que ja compta amb més de 40.000 escoltes a les plataformes digitals. Juji és la seva carta de presentació, un disc on Julieta relata les seves experiències relacionals, equilibrant el pop d'autor i la música urbana en un mateix espai sonor. Parlem amb l'artista sobre la sortida d'aquest àlbum.



Quins referents musicals has tingut per aquest treball?
M'agrada escoltar molts gèneres de música diferents: reggaeton, indie, house..., i crec que d'alguna manera acabo absorbint una mica de cadascun. En escoltar una cançó em fixo molt en les emocions que m'evoca, reflexiono sobre el perquè em fa sentir el que sento i de quina manera m'ho fa arribar. Quan componc simplement connecto emocionalment amb la cançó i busco aquests recursos que transmetin l'emoció de la millor manera possible. Així que em costaria molt reconèixer quins referents he tingut per fer aquest àlbum, perquè et podria dir que des de Rauw Alejandro fins a Pau Vallvé.

Hi ha molts detalls que recorden la producció d'Angèle. És una idea de portar aquesta sonoritat al català?
Angèle per mi és una cantant molt especial, m'encanta el color que té la seva música i com n'és, d'expressiva. Em va captivar ja fa uns anys, i em va endinsar en un moviment musical que desconeixia. M'interessa molt la mescla de ritmes urbans amb la delicadesa que té en compondre i cantar. A Juji he tingut la sort de poder treballar amb l'Alberto Herrera, PD de Pachà, i això m'ha permès connectar aquests ritmes més ballables mantenint la meva línia més íntima. Aquesta combinació m'interessa molt i em motiva molt investigar musicalment en aquesta direcció.


És un àlbum on l'amor és el tema principal. D'on neix 'Juji'? 
Juji neix d'un cúmul d'emocions. Sento que durant la creació d'aquest petit àlbum no era plenament conscient del que estava creant. Quan m'asseia a compondre, em deixava anar i tot fluïa. Quan el vaig acabar va ser un xoc molt fort perquè vaig entendre moltes coses. Jo crec que l'amor ha estat l'eix del disc perquè és a tot arreu i, com diuen moltes vegades, rere de tot el que fem. M'encanta observar-lo i, sobretot, escoltar-lo.
 
A les cançons "A150" i "Algun dia" intercales el català, el francès i el castellà. Com tries l'idioma de les teves lletres?
Trio l'idioma de les meves lletres en funció de la sonoritat que vull que tingui la cançó. La veu és un instrument i les paraules en són una part. Cadascuna sona d'una manera diferent i m'hi fixo molt a l'hora de compondre. A "Tum valores", per exemple, vaig utilitzar aquesta combinació de paraules com un instrument més de percussió. Quan vaig començar a escriure les meves lletres ho feia en angles, però em vaig adonar que hi havia moltes coses que només les podia expressar en català, o fins i tot en francès, i vaig decidir obrir-me molt en aquest sentit. D'alguna manera la cançó em suggereix la llengua o llengües amb què he de compondre. I no m'estic de canviar de llengua dins una mateixa cançó si ho veig clar.


"Si ha de ser serà" és la cançó més llarga de l'àlbum, i m'atreviria a dir que la més intensa. Què us ha inspirat durant el procés de produir aquesta cançó?
Aquesta cançó ha estat la més ràpida de compondre i la més lenta de produir. Quan vaig seure al piano, en una hora ja la tenia feta. Vaig tenir molt clar des del principi què volia dir i com. Ara bé, pel que fa a la producció, volia experimentar per trobar alguna cosa que fos senzilla, però a la vegada fos tan expressiva com demanava el missatge. Amb Fast Boo, els productors, vam estar donant-hi voltes fins que al final vam aconseguir aquest punt que buscava. La gravació de les veus va ser també clau per deixar anar amb potència i emoció les sensacions que volia transmetre.

A "Cada cop que em mires" estàs trencada per dins, sembla la contraposició de "Tum valores". Així i tot van seguides dins l'àlbum.
"Tum valores" és pura energia cinètica i "Cada cop que em mires" prové d'una energia molt més profunda, més quieta. Parla d'un amor trencat que ha quedat ancorat en el silenci. "Tum valores" és un amor que està viu i corre molt. Tanco el disc amb dues forces molt diferents i això m'agrada perquè això mateix és Juji: energia, força, emoció, contrast, tot directe a la vena.


Participaràs el 23 de desembre al cicle Llibresons. Quins referents literaris tens a l'hora d’escriure?
Vaig introduir-me al món de les lletres amb la poesia, especialment a partir de Pedro Salinas. M'explicava coses que jo mateixa sentia d'una manera tan sensible que era com si reproduís cançons molt especials al meu cap. Quan vaig començar a escriure les lletres de les meves primeres cançons ja feia un temps que escrivia poesia i hi donava voltes i més voltes a cada lletra que feia. Però aquest camí l'he deixat, perquè ara busco l'espontaneïtat. Les lletres d'aquest àlbum les he escrites tal com em sortien, a raig.

On més podrem gaudir d'aquest àlbum en directe?
Tinc previst fer un concert de presentació a Barcelona a principis d’any. Tinc moltes ganes de començar a fer directes. Per mi és molt important preparar-lo i pensar-lo de la millor manera perquè el públic pugui connectar al 100% amb Juji i la resta del repertori. Em moro de ganes de pujar a un escenari i donar-ho tot.