El dimoni del Canigó, Pascal Comelade, protagonitza l'Enderrock de novembre

Compassió pel dimoni (EDR Discos, 2008) són vuit versions de clàssics dels Rolling Stones revisitats per sa satànica majestat, Pascal Comelade, just quan travessa la seva faceta més rockera i oberta. El músic català més universal s’enfronta al seu grup pereferit “de tota la vida” en un CD que s’encarta amb l’Enderrock, per desig exprés de l’artista. I com no podria ser d’altra manera, la revista li dedica la portada del número i  un exhaustiu reportatge de vuit pàgines, on exposa la seva passió i manera d’entendre el rock’n’roll. Comelade també fa un repàs a la seva extensa discografia (66 discos propis i 120 enregistraments inèdits) i a les seves nombroses col·laboracions que inclouen artistes com Lluís Llach, Sisa, Albert Pla, Miquel Gil, PJ Harvey, Sonic Youth o Antony and The Johnsons.

El músic catalanoalgerià Yacine Belahcene –el que en el seu dia va ser cantant i lletrista de Cheb Balowski– presenta el seu segon disc al capdavant dels Nour; un disc urbà i molt actual que han titulat En blanc (Kasba Music, 2008). L’entrevista s’acompanya d’un article titulat ‘les veus dels nous catalans’. Una peça sobre què fan, pensen i canten de debò els immigrants de nova generacó que fan música a Catalunya. Cinc propostes emergents: Nino Galissa, Babacar Gaye, Rabah Donquishoot, Oumar Doumbouya i Massy Aït Ahmed.  El número de novembre de l’Enderrock el completen les entrevistes a Bruno Oro –l’actor que debuta davant del microfon cantant en italià–, el polifacètic Miqui Puig o Francesc Ribera ‘Titot’, que presenta la seva segona remesa de cançons al capdavant dels Aramateix. Albert Puig repassa al seu nou sospitós habitual, Natxo Tarrés (Gossos), mentre que el retrat el protagonitzen Peter Gabriel amb el director de cinema catàla Lluís Danés.