El lisboeta i barceloní d'adopció Salvador Sobral s'ha ajuntat amb la banda portuguesa de post-rock First Breath After Coma en el nou disc A Residência (Omnichord Records, 2026). En ell, inclouen una cançó en català: una adaptació del poema "Amor i temps" del sanaügí Joan Margarit. Ara la seva versió és finalista XIX Premi Miquel Martí i Pol a la millor musicació en català. Sobral en rep la notícia agraït tot i que reconeix amb honestedat que va ser la casualitat –i Google– qui li va dur el poema de Margarit a les mans. L'adaptació poètica guanyadora del Certamen Terra i Cultura –on també competeixen Alosa, Celobert, Ivette Nadal i Terrae– es desvelarà en un acte públic el dilluns 9 de novembre a la Casa Golferichs de Barcelona.  


Com vau anar a raure al poema en català "Amor i temps" de Joan Margarit? 
La veritat és que estàvem fent una residència amb First Breath After Coma,  component , buscant coses i picant pedra. I de cop teníem unes cançons en castellà i unes altres en portuguès i vaig pensar que seria guai cantar també en català. I tal dit tal fet, vaig escriure “Poema en català" a Google. Vaig prémer, i el primer poema que em va aparèixer va ser "Amor i temps".

Com vau abordar la música per aquest poema?
Vaig començar a cantar sobre una harmonia que hi havia en el text: 'Amor i temps, amor i temps'. I la resta va sortir molt fàcilment perquè el poema és molt musicable. No va ser una pesquisa intensa. M'encantaria dir-te que he fet un doctorat en literatura catalana, però no, és el primer poema que em va sortir a Google.  Què us agrada dels versos del poema?
Que és molt musicable. Era molt fàcil. A vegades la poesia és molt grandiloqüent i no em toca de cap manera perquè no hi connecto emocionalment. Aquí sí que he connectat molt fàcilment. És molt senzilla i amb imatges de la naturalesa, que sempre m'agraden. 
 


Quina funció li doneu a la poesia, i quina a la cançó?
Crec que tenen la mateixa importància. La lletra i la música. Tot i això, a mi em costa pensar en la lletra. Jo sempre estic a la música i sempre em diuen 'escolta la lletra'. Jo a vegades fa anys que canto una cançó de la qual no sé què diu la lletra. I de cop, quan me n'adono, penso: "uau, que bonic, no?". Però sento que la música és l'art més directe a l'ànima i la poesia potser que és el que menys. Almenys per mi, és difícil connectar amb la poesia sola mentre la música ja té aquesta funció.
 
Què t'il·lusiona ara?
M'encantaria que em donessin diners i poder ajudar a fer girar el projecte i portar-lo a Catalunya, amb promoció, amb les institucions com l'Institut Ramon Llull. I paral·lelalment, també estic amb un altre projecte, Catalusa, que és un festival d'intercanvi entre artistes portuguesos i catalans. El farem l'any que ve, febrer i març, amb el Pol Batlle i la Diana Vilarinho. Ells faran una residència també, intercanviaran repertori, i després faran un concert a Barcelona i un altre a Lisboa. I m'agradaria poder fer-ne una segona edició i fer créixer una mica el festival.