Erik Jorgensen, Jordi Guiol, Joan Epifanio, Miquel Corro i Edu Marin formen Iuripuskas, la banda que es va endur el Premi Enderrock al millor grup en català al concurs Pop-Rock de Palma 2022 -que també va coronar com a guanyador a Bilo i va guardonar amb el segon premi a Jane Yo i Marc Mas Carbonell amb el tercer-. Amb el seu darrer EP Derroter núm 3, Tom II (Bubota Discos, 2022), Iuripuskas han integrat els paisatges sonors que el defineixen, el post-rock, la psicodèlia, l’indie i el garatge, per trobar la seva veu. Parlem amb un dels membres del grup, Jordi Guiol, per descobrir com es va formar el grup i quin és el camí que seguiran a partir d'ara.



Com heu rebut el Premi Enderrock a millor grup en català al concurs Pop-Rock de Palma? 
Amb molta sorpresa i alegria a parts iguals. Des d’un principi no esperàvem gens formar part dels 16 semifinalistes, i haver arribat a la final tenint l'oportunitat de tocar dos cops a l'escenari de Ses Voltes davall la Seu i després rebre el premi Enderock al millor grup en català, ho va fer tot un regal per a nosaltres. Desitgem que això ens ajudi a poder obrir portes per venir a tocar a Catalunya que és una cosa que ens faria molta il·lusió.

Com vau començar la banda?
La banda la vàrem formar l’Erik i jo (Jordi) quan vivíem plegats ara ja fa uns anys. A les tardes ens trobàvem a casa després de la feina i xerràvem de música o ens posàvem a fer versions. Un dia, vàrem decidir agafar un local d'assaig i quedar un pic per setmana per fer renou i passar-ho bé. De seguida s'hi va afegir en Joab al baix, i un poc més tard, en Miquel a la guitarra. Amb aquest format de quatre vàrem acabar de definir la identitat de la banda decidint-ne el nom i l’imaginari. No va ser, però, fins a principis de 2022 que s'hi va acabar unint l'Edu als sintetitzadors per donar la forma definitiva a la nostra proposta.
 
Definiu la vostra música com a 'shoegaze' i psicodèlia. Com expliqueu el vostre estil?
Ens encanta la música en qualsevol idioma i les etiquetes a vegades no descriuen tot el que entra dins les cançons que un fa. A nosaltres les influències ens porten molt enfora, tant que fa mal d'explicar. Lo de shoegaze va ser una conya d’un amic, en Pep Toni Ferrer del grup d’Oliva Trencada, i "psicodèlia" és un terme prou ample que acull bé el que fem. A vegades hem dit que fem post rock mediterrani i tampoc seríem massa enfora d'aquesta definició.

Quins són els vostres referents en el món de la música en català? 
Tenim influències de músics en català de Mallorca com en Joan Miquel Oliver, Miquel Serra o Oliva Trencada. Del Principat, ens han influenciat artistes com Quimi Portet, Mazoni i en Ferran Palau, entre molts altres. Vivim envoltats de música i negar-ho seria una estupidesa. 

Al vostre Instagram dieu que feu música i exploració polar. Què vol dir?
Fins que no vàrem posar nom al projecte varen passar més de dos anys durant els quals, fèiem cançons, però estàvem més preocupats per l'exploració de la sonoritat dels instruments que no pas d'acabar els temes, enregistrar-los, i publicar-los. Va ser una etapa molt maca que va definir la nostra identitat com a exploradors. Aleshores ens atreien molt les històries de l'arribada al pol sud de l'Admunsen, o de l'expedició de l'Endurance, que va quedar atrapada pel gel de l'Antàrtida. Ho vàrem assimilar com a part de la nostra essència i pensem que li donam un embolcall d'aventura als nostres concerts definint-los com a viatges.

Quines perspectives teniu a curt mitjà termini? Fer girar el vostre EP 'Derroter Núm 3, Tom II'? Començar a compondre noves cançons per un nou disc? 
A curt termini volem aprofitar per tocar tot el que puguem: volem mostrar Derroter tant com sigui possible. Però, no oblidem que això no acaba aquí, la intenció és acabar una nova fornada de cançons i després valorar quina és la millor manera de treure-les, ja sigui un LP, un segon EP o per senzills. Aquesta part de l'equació encara no l'hem resolt.