Pep Sala està passant un bon moment. Sense abandonar la seva faceta de músic i de gastrònom s’ha endinsat en la producció cinematogràfica i la seva producció, Mibu. La Luna en un plato / Mibu. The Moon on a Dish va ser l’encarregada d’inaugurar la darrera edició del festival de cinema de Sant Sebastià, on a banda de la producció del documental també n’ha signat la música. A més, fa pocs dies TV3 va emetre Alguns dies d'ahir, també amb música seva.

En el camp del pop-rock, Sala retorna amb un concert fugaç a la sala Luz de Gas amb La Banda del Bar, el projecte paral·lel a Sau que ocupava els músics de la formació en els famosos anys sabàtics que es prenia en grup. Fa 25 anys de Paranys de la memòria (Picap, 1997), el disc doble que contenia Històries d'Old John i Mardi Grass  Hem parlat amb Pep Sala per saber el com i el perquè d’aquest concert.

Com arriba aquest concert?
Aquest any fa 25 anys del disc doble de La Banda del Bar. Una amiga meva que és la directora del banc de sang i teixits em va explicar que hi ha un problema amb el plasma. La gent està conscienciada per donar sang, però no de plasma. Em va demanar si podíem fer alguna cosa de música. Com que amb Sau30 ja hem tocat a Barcelona se’ns va acudir que era millor fer-ne un de La Banda del Bar.



Hi haurà dues parts, una elèctrica i una acústica.
Sí. En aquella època ja fèiem una primera part acústica i una segona molt elèctrica, que ha estat el repertori més rocker que he fet a la meva vida. A la primera part vindrà la Simone Lambregts. Ja va venir al Palau de la Música i hi va haver molt bon rotllo. També havia estat a La Banda del Bar fa 25 anys. També vindrà la Txel Sust… I com passava a l’època de Sau, La Banda del Bar som els mateixos músics que Sau30 amb la Simone Lambregts i en aquest cas, la Txell Sust.

I el Jonathan Argüelles, cantant de Sau30?
Sí, també vindrà als bisos. És una aclucada d’ull al Carles Sabater. A la gira de fa 25 anys, el Carles va venir em sembla que a tots els concerts. De casualitat, perquè va poder per calendari. Hem volgut seguir la tradició. I al Jonathan li feia molta il·lusió tocar la bateria en algunes cançons.



Concert d'un sol dia i prou?
En principi, sí, però a aquestes altures de la vida ja no m’atreveixo a dir res. En aquests moments no tenim previst ni volem fer-ne cap més. Ara, si demà ens proposen tocar a l’Olympia de París, segur que diem que sí.

Cançó nova ja m’imagino que no n’hi haurà. Alguna versió inèdita?
No farem cap versió que no haguéssim fet ni cap peça nova. Això sí, farem una cançó que no formava part del repertori ni de Sau ni de La Banda del Bar ni de Pep Sala en solitari. Deixem-ho aquí, que quedi com una sorpresa.