Després de publicar dos discos amb el grup Wiggum -Sintón Nisón estima a Nifú Nifá (2010) i La guerra mundial (2013), editats amb El Genio Equivocado-, un en solitari -Records (La Cúpula Music, 2017)-, i protagonitzar dues temporades del programa de TV3 Katalonski, l'islandès Halldor Mar torna amb un avançament del seu pròxim disc: “Si em vols aquí”, que compta amb la col·laboració del cantant Xavi de la Iglesia (Blaumut). Avui l'estrenem en primícia i en parlem amb ell.


 A "Si em vols aquí" parles d’experiències que has viscut al llarg de la teva vida. Per què creus que és important compartir-les? 
Quan escrius una cançó crees històries, petits relats que intentes que connectin amb els altres. Així crees una complicitat amb qui t'escolta, una connexió que abans no existia i que pot acabar sent forta. Si aquestes historietes venen d'experiències personals, són més autèntiques i t'apropen més al teu públic. Hi ha més veritat. Et coneixen millor, i potser així tu també descobreixes que no som tan diferents els uns dels altres.
 
Què hi ha de diferent respecte a temes anteriors?
La principal diferència és el fet de col·laborar amb un altre artista. És una cosa que no havia fet mai en una cançó meva, i ha sigut una experiència molt gratificant i enriquidora. A més, és una cançó molt personal, potser la més personal que he fet fins ara. Musicalment, és molt del meu estil: guitarra arpegiada, acords habituals i molt melòdica, però hi ha alguna cosa que fa que soni fresca i nova. 
 
Com va néixer la col·laboració amb Xavi de la Iglesia?
Em van suggerir fer alguna col·laboració per aquest disc. El primer en qui vaig pensar va ser en Xavi. Fa anys que ens coneixem, des que vaig fer una versió de "Pa amb oli i sal" de Blaumut en anglès per a un concert i vam connectar. M'agrada molt el seu estil, la seva música i com la canta. Té una veu molt càlida que encaixa molt bé amb la cançó.
  Ha passat molt de pressa per mi. Entremig he fet un parell de temporades de Katalonski i, juntament amb altres músics, hem creat una escola de música que es diu Ars Viva. Com que no em puc permetre viure només de la meva música, estic treballant a temps complet com a professor de guitarra, i això treu molt de temps. A més, la pandèmia i el confinament, que per molts van suposar una oportunitat per crear, per mi van ser una aturada en molts sentits. També soc un compositor lent, puc estar molt de temps amb una cançó donant voltes al cap, principalment barallant-me amb la lletra, fins que l'acabo.
 
Caïm Riba, que t'ha produït el nou disc, t'ha ajudat amb la pronunciació d'algunes paraules en català. T'has trobat amb alguna dificultat a l'hora d'elaborar un àlbum sencer en català?
Sempre em costen les lletres de les cançons, siguin en anglès o en català. Sí que és cert que de vegades sento que em falta vocabulari i una base per tenir un ventall més ampli a l'hora d’escriure, però intento utilitzar al màxim els recursos que tinc, buscant la poesia en la simplicitat. 
 
Què ens pots avançar del teu proper àlbum?
Serà un àlbum diferent, positiu, lluminós, colorit, alegre, personal, íntim i universal.