Juanjo Monserrat ha tocat la guitarra en grans estadis, ha girat pel món amb artistes reconeguts del panorama internacional i ha guanyat dos Grammys llatins gràcies a les seves col·laboracions en composicions del disc Dharma (Universal, 2022), de Sebastián Yatra. Paral·lelament, Monserrat treballa des de fa anys en la seva carrera en solitari, que aquest desembre florirà amb nous fruits a Més que amics (Blau, 2022), el seu segon disc, que resumeix les vivències del cantautor l'any 2019. En parlem amb ell.


El teu últim disc és del 2017. Com ha evolucionat la teva música en aquests cinc anys?
La meva música avança a mesura que avança la meva vida. Quan vaig fer Es meus fantasmes (autoeditat, 2017) encara era un nin que no sabia molt bé com encaminar el seu projecte. El 2019, quan va néixer Més que amics, la meva carrera ja tenia una finalitat: volia un disc potent amb una clara direcció soul/pop per defensar-lo en directe amb una bona banda. Actualment, quasi l'any 2023, molt probablement la meva música agafarà una altra direcció.

Has dedicat els últims dos anys a fer aquest disc. Com ha sigut aquest procés de composició i creació?
Ha estat tot un caos. Mai he estat un compositor que va a l'estudi i es posa a escriure. A mi, les idees em venen a qualsevol moment, i a vegades pot passar molt de temps sense que me'n vengui cap. Això li dona al projecte una aleatorietat que probablement no és bona. Òbviament, també hi ha hagut un problema molt gran que ha estat la pandèmia i en conseqüència la falta de diners: això va fer que m'hagués de centrar en altres projectes i deixar de pensar una miqueta en el meu.


Més que amics es basa en les teves vivències l'any 2019. Per què aquest any concret?
El 2019 va ser el millor any de la meva vida. Això va fer que la majoria de cançons naixessin en aquell any o que les vivències de les cançons fossin d'aquell any. Em vaig mudar a Palma tot sol per primera vegada, vaig conèixer moltíssima gent nova, vaig tenir molt de moviment musical, em varen estimar, em varen odiar i em vaig sentir més viu que mai. El disc parla de l'alliberament emocional que vaig sentir aquell any, amb tot el que va dur, tan bo com dolent.

El disc compta amb vuit col·laboracions, una d'elles amb Tomeu Penya, en un tema que ha esdevingut un dels senzills del disc. Com va ser l'experiència de gravar i llançar aquest tema?
Vaig compondre la cançó pensant amb ell abans i tot de saber si s'hi voldria unir. Per sort, li va agradar tant que va dir que sí. Vam gravar el tema durant l'estiu de 2020, i en aquell moment vàrem saber el que és fer feina amb un professional: s'havia après perfectament la seva part i amb una horeta i poc ja ho vàrem tenir enllestit, inclòs el videoclip.


Com t'arriben les col·laboracions, i més sent tantes. Les esculls tu o es posen en contacte ells?
Totes han estat triades per jo personalment. Algunes col·laboracions ja les tenia pensades per a alguna cançó en concret, i algunes altres les havia inclòs dins l'àlbum sense saber ni quina cançó cantarien. La més especial és la del català Vic Miralles, ja que com que no forma part del meu cercle habitual, no sabia si es voldria unir al projecte. Per sort, també li va agradar molt la seva part i vàrem estar encantats d'anar a Barcelona per acabar-la.

A part de la teva participació a Got Talent, enguany has guanyat un Grammy
llatins amb "Tacones rojos" de Sebastian Yatra, un tema en què has participat en la composició i producció. Com vas arribar a participar en aquesta cançó?
Vam guanyar dos Grammys llatins, un pel tema "Tacones rojos" i un altre pel disc Dharma, i això m'ha convertit en el primer mallorquí de la història en tenir-ne tal quantitat. Tot es remunta als inicis de 2020 a un viatge a Medellín. Allà vaig conèixer gent important de la indústria musical llatina que va voler col·laborar amb jo mesos més tard. D'aquí va sorgir la cançó "A dónde van", que finalment va ser adquirida per Yatra i Álvaro Díaz. A partir de llavors, li he anat enviant idees i guitarres constantment fins a arribar a fer aquest "Tacones rojos".
 
Com es viu compondre cançons supervendes amb artistes internacionals
com Sebastián Yatra, en oposició a les teves composicions i interpretacions pròpies?
No té res a veure. Dins el meu projecte tinc una llibertat absoluta per compondre, produir, fer i dir qualsevol cosa que em passi pel cap, ja que jo en seré l'únic responsable. Quan treballes per a una altra persona, i més algú d'aquesta categoria, has d'anar amb molt de compte. Has de deixar de banda les teves bogeries i centrar-te en què cantaria i com ho cantaria ell, quin estil sol fer, què li agrada i què no. També he tingut altres casos, com amb en David Bisbal o l'Álvaro Soler, on s'han interessat més pel meu punt de vista. 

A banda de compondre, ets el guitarrista d'artistes com Rels B. Com es gestiona ser guitarrista per altres artistes amb tenir una carrera en solitari? Pot endarrerir el
procés de creació?
Amb en Rels B va començar tot. Vaig tancar el capítol de "music local" i vaig passar a fer grans gires, concerts i viatges. I quan tens l'oportunitat de pujar a primera divisió, tota la resta queda apartada. Anar de gira amb ell ha estat segurament el motiu pel qual el meu disc ha tardat tant a sortir, perquè mai he sabut posar per davant el meu projecte. Però tampoc ho veig com un error, ara estic al moment més important de la meva carrera musical, i si les coses han sortit així és que havien de sortir així.