El guitarrista i enginyer de so mallorquí Joan Bibiloni presenta un disc digital, només disponible a les xarxes d’streaming, anomenat Various (Blau, 2022). Es tracta d’una recopilació de set composicions (en realitat sis, atès que hi ha dues versions d’una mateixa peça). No són enregistraments recents, sinó gravacions que tenia al calaix i que ha manipulat abans de posar-les en circulació.



Ens havies acostumat a treure un disc cada setmana, però ara feia molts dies que no en treies cap…
És cert [RIU]. És que tenia moltes coses guardades. M’agrada la idea de treure un disc cada setmana… Tot el que he fet aquests darrers temps són recreacions. Amb Collage vaig fer una feina profunda de manipulació d’àudio, que s’ha de mester un cert ofici per fer-ho. Various és una edició de peces que tenia, allò que en diem ‘peces de calaix’. Hi ha un enregistrament en què hi participa Molly Duncan, un saxofonista que va morir i que era un gran amic i un gran músic.

De quins anys són les peces que ens presentes ara?
Ho preguntes a un tio que no recorda ni el dia que es va casar. Els anys? L’únic que puc dir és que passen aviat. N’hi ha que tenen uns quants anys. El que puc dir és que he treballat amb uns auriculars, un ordinador i un bon programa d’edició. He fet qualque manipulació del so i una remasterització ben treballada. He analitzat el so, l’he posat en un altre pla…

T’ho passes bé fen aquestes coses. El Bibiloni manipulador d’àudio comença a ser tan important com el Bibiloni guitarrista…
La manipulació de l’àudio és una cosa que sempre m’ha agradat. Fa uns anys, en Pep Tosar va concebre una obra sobre Blai Bonet. Hi havia una música que no és meva, però que ja m’hauria agradat que ho fos. És d’un músic català que es diu Jordi Riera. Ara, amb l’autorització de l’autor, estic manipulant aquesta música. Faig una revisió profunda. Per jo és molt interessant aquesta feina. Qui hagi tingut un estudi de so entendrà de què parlo.

Entre les cançons del disc una versió en anglès de “Desembre”, del 'Joana Lluna'!
És una traducció que va fer la Lucia Graves, la vaig gravar fa anys i fa un temps la vaig trobar. Una altra cançó és “If It Goes”. Vaig fer la música d’una pel·lícula que es deia Km. 0 (2000), però aquesta peça, que sonava quan sortien els crèdits, no es va incloure al disc amb la BSO. Me la vaig quedar i ara he tornat a treballar-hi.

Hi ha una sola peça en català: “Sota el mur emblanquinat”
És un poema de Blai Bonet que no té res a veure amb el que he comentat abans de Pep Tosar. Ben mirat, aquesta és la cançó més nova del disc.
  També trobem duies versions de “Didi Dada”, una ‘original’ i una altra ‘JB Edit Mix’.
Sí. Saps per què? Aquests darrers anys allò meu que s’ha editat més són vinils que s’han publicat fora de Catalunya. Ara, està a punt d’editar-se en vinil “Valerie”, del meu disc Papi, are you ok? (Blau, 1986). N’he fet una nova edició i dues persones l’han manipulat. Serà un disc amb quatre versions de la mateixa cançó, de la qual una serà ‘JB Edit’. Arran d'això, he pensat que les edicions que jo faci les puc signar d’aquesta manera.

Ara fas molta feina a l’estudi. Enyores els directes?
No enyoro tant els directes com els estudis d’enregistrament. Enyoro tot el que s’organitzava quan hi havia un seguit de músics dintre d’un estudi de gravació. El directe està molt bé, però quedes en mans de tercers i les teves emocions queden a mercè d’uns tècnics que no sempre estan en la mateixa línia que tu. Jo record un gran concert de Palabra de Guitarra Latina al Palau de la Música, que va sonar de puta mare, però això només m’ha passat una o dues vegades a la vida.