El Naixement de Ven’nus (Halley Supernova, 2021) va ser el gran debut musical de l’artista sabadellenca. Avui Ven’nus publica un nou disc, Bocaterrosa (Halley Records, 2023), un treball amb què consolida la seva proposta artística amb una sonoritat, un imaginari i un llenguatge més personal i madur. Ens l’explica, cançó per cançó.
 
1. “Àguila”
“És por al canvi, és insatisfacció, caos, el caminar nocturn dels dubtes. Però també és saber que toca volar. És encarar el salt del niu per començar una nova etapa. I així acaba la primera cançó: amb la intriga de com anirà el viatge, el primer vol”.
 


2. “Guerra”
“És el contrapunt. Hi narro la guerra des de la perspectiva festiva de la pau. És una autocrítica d’una societat on els conflictes bèl·lics no ens afecten fins que els vivim en primera persona. Compara un món amb conflictes bèl·lics i un altre de quotidià on estem encegades. Volia incloure-hi una cançó que anhelés la pau i vaig cantar-hi la tornada d’“Al vent” de Raimon. I al final he posat també Maria-Mercè Marçal en la veu de Montserrat Carulla”.


 
3. “D’estoc”
En un moment de pau espiritual, hi pot haver un esdeveniment que ens remou en tots els sentits i que provoca un xoc complex de gestionar. La pluja i el fang serveixen de metàfora per parlar del moment en què comences a aixecar el cap després d’haver estat malament.

 
4. “Xiuxiueig”
“És la primera cançó que vaig escriure, i mostra molt bé l’essència del disc. Al principi, hi ha un sàmpler d’una persona -a qui vaig dedicar el tema- que canta “Todo cae” de Jorge Drexler. Li volia regalar una dedicatòria i vaig pensar que seria molt pur incloure aquest tall a la cançó, i així ha quedat”.
 


5. “Mugró”, amb Meritxell Neddermann
“És un diàleg creuat amb Meritxell Nedermann on exposem conclusions sobre la importància de prioritzar-se i cuidar-se a una mateixa: ‘No vull que em cuidis si no et saps cuidar’. Hi parlem de no esperar i d’aprendre a no idealitzar, perquè allò mai serà com l’escenari que has imaginat. Acaba amb el vers ‘no vull que marxis, però jo he de marxar’, que enllaça amb el següent tema.”


 
6. “Marxa”
“És el punt d’inflexió: el moment en què et veus a tu mateixa destruïda i detectes què t’ha enderrocat. És també quan decideixes canviar, però és un atreviment indecís...”


 
7. “Nena”
“És el retrobament amb el color rosa, el primer concepte que vaig odiar en vida, poc abans de saber què era odiar.”

 
8. “Melic”, amb Ferran Palau
“És aquell moment de la relació en què ho vols intentar un cop més abans de llençar la tovallola. Però amb la por a cremar-se l’un a l’altre. Un moment en què has detectat el malestar i estàs disposada a tot per canviar-ho i teixir un benestar comú; buscar un espai lluny del foc i de l’esglai.”

 
9. “Llençols”
“Són dues cançons en una. És el punt en què el canvi ja s’ha realitzat, tot comença a tenir sentit i l’empenta energètica surt de dins d’una manera molt visceral”.


 
10. “Diable”, amb Flashy Ice Cream
“És la superació. És una festassa de celebració del benestar, que hem creat amb Flashy Ice Cream. Hem agafat un ‘mem’ de la cançó ‘Ojalá que me lleve el diablo’, i li hem canviat el receptor del missatge: ‘tant de bo se t’emporti el diable’.  L’hem produït amb Xicu per treure-ho i ballar-ho tot.”