Ja fa una dècada que alguns dels membres de Love of Lesbian, Standstill i Egon Soda -Gonçal Planas, Julián Saldarriaga, Víctor Valiente, Dani Ferrer, Ricky Lavado, Ricky Falkner i Ferran Pontón- fan camí junts com a Mi Capitán, però feia sis anys que no publicaven un nou treball -des d'Un tiro por la salud del imperio (Warner Music, 2017)-. Ara tornen a engreixar el seu repertori amb un tercer disc, Como ladrones sorprendidos (autoeditat, 2023), el seu àlbum més coral. En parlem amb Gonçal Planas, veu i guitarra de la banda.



Ja fa 10 anys que vau iniciar la banda. Tot va començar com un 'divertimento'?
La banda neix en un moment en què els set estàvem de gira constantment amb altres projectes i se'ns feia difícil coincidir. Vam col·locar les peces de manera que tinguéssim un motiu per veure'ns cinc vegades a l'any: assajar un repertori incipient de rock. Però en cap cas va ser una decisió presa de manera superficial o lleugera, hi havia la base de l'amistat i de l'amor cap al rock com a gènere des de l'inici. 

Seguiu, de fet, amb altres formacions. Els vostres altres compromisos amb grups com Love of Lesbian o Egon Soda frenen d'alguna manera la vostra consolidació?
Tots nosaltres estem molt orgullosos de formar part o de treballar en els projectes que compartim. Una cosa alimenta l'altre: són vasos comunicants en el circuit emocional en què ens movem, per tant, no podem dir que res ens frena, sinó que seguim un camí.

La poètica de les vostres cançons té ressò cinematogràfic. El nom del grup està extret de la pel·lícula 'El Club de los Poetas Muertos'?
El nom inicial de la banda era "Capitán" sense el "Mi". El vam haver de canviar perquè quan volíem registrar el nom vam descobrir que ja hi havia una banda que es deia així. D'aquí ve la feliç coincidència, però totalment fortuïta, amb el poema de Walt Whitman.


Sou una banda de rock'n'roll on les guitarres estan ben presents. Recupereu l'esperit 'canalla', i potser perdut, dels 70?
Tots els membres del grup coincidim a compartir una sensibilitat rock que va trobar el seu moment més brillant als 70 i 90, sí. Som una anomalia en el context musical actual, però creiem que és meravellós que hi hagi una escena musical tan fresca i diversa al nostre voltant. 

'Como ladrones sorprendidos' mostra una nova realitat de la banda?
Sí. Al contrari que en els anteriors dos discos, on la majoria del material estava fet per mi, en aquest disc hem creat un tàndem de composició i escriptura entre el Julián Saldarriag, Ferran Pontón i jo mateix. Això ha permès que les cançons, i el disc en general, tinguin una major paleta de colors i matisos, dins del gènere on s'emmarca.

Hi haurà gira de presentació?
Amb la nostra oficina de management estem treballant per aconseguir el major nombre de concerts possible, sí. De moment tenim ja confirmat el 25 de març a La Tèxtil (Barcelona).