Poeta, escriptor, músic, actor i radiofonista, l’artista de Sant Feliu d’Amunt Gerard Jacquet és un dels principals exponents de la cultura catalana al Rosselló. Avui estrenem un tema que inclourà en el nou disc, “La trista matinada”, que és una revisitació d’una cançó de la Cerdanya que ja va recopilar Jordi-Pere Cerdà sota el nom de “La núvia morta”.
 

Per a coure el nou disc que prepara, Jacquet admet que ha estat clau trobar “el grup de la meva vida. En particular, un guitarrista que és d’aquí, però que ha treballat tota la vida de músic d’estudi a París, i ha acompanyat grans noms de la música francesa. És André Margall, que ara ha tornat al país. És el guitarrista ideal per a mi. És un colorista, que sempre aporta el so que cal i que fa créixer la cançó a una altra dimensió. M'hi va posar en contacte el meu baixista, Patrick Felices. El grup es completa amb Jean Alexis Auffret, que és un multiinstrumentista que tant pot tocar la guitarra com la bateria.” I és que per a Jacquet, la feina que fa amb el seu grup és primordial. “Soc d’aquells cantautors que s’envolten bé i que fan confiança als músics per construir l’arranjament. Sense els meus músics no soc res”, reconeix.
 
Després de quasi 40 anys de trajectòria discogràfica, Jacquet insisteix que la seva manera de funcionar és la mateixa. “El meu criteri és l’originalitat. Les meves referències musicals són dels anys setanta, el que se n’ha dit rock progressiu”, admet. “La cançó és una forma d’art, i obligatòriament, ha de ser poètica. Per aquest motiu soc molt exigent, i no m’interessen gens les modes musicals. Els temes són molt lliures, per això, i els meus són intimistes.”
 

Sobre en quin moment està amb relació a l’escena, Jacquet se sent enyorat. “Els anys 80 i 90 treballava amb gent de Barcelona i vaig fer molts bolos. Primer amb Ample Temple i després en solitari. Va ser una època d’or on vaig fer una feina bastant normalitzada dins els Països Catalans. En tinc una certa nostàlgia i em sento tancat en aquesta frontera. Ara en vull sortir”, explica. “Tinc ganes de reconnectar amb els Països Catalans i crear un lligam amb el sud. Per a mi és molt important poder donar a conèixer el que faig i que la gent de sud sàpiga que existeixo, perquè crec que alguns poden estar interessats en la meva obra. M’agradaria que em coneguessin també els mànagers i les salses que em poden programar.”
 
Més enllà d’aquest nou treball, Jacquet té diversos projectes entre mans. Per un costat, treballa amb Pascal Comelade per publicar el Pop Songs del Rosselló 3, una recopilació inèdita de cançons que va recol·lectar l’any 86 als pobles del Riberal, i que preveu poder treure el pròxim estiu. A més, explica que una orquestra simfònica ha contactat amb ell per explicar un conte en tres espectacles diferents: el primer és En Pere i el Llop, que farà mig en català i mig en francès. Així mateix, reconeix que “m’agradaria tornar a gravar les primeres cançons que vaig publicar, amb els músics d’aquella època. Seria un bon motiu per retrobar-nos”.