El grup de Malgrat de Mar, El Senyor Peix, va néixer el 2016. Després de la publicació del seu primer àlbum, Ballem el món (Picap, 2018), els maresmencs han tornat amb un nou disc, De la cabeza hasta los pies (Picap, 2023). El projecte arriba amb l'essència renovada i sons nous, amb l'aire festiu i optimista de sempre, però amb més crítica social.



Per què heu titulat el disc 'De la cabeza hasta los pies'? 
De la cabeza hasta los pies expressa tot el que som: “la cabeza’’ com a element implícit, que ens fa pensar, sentir i ser, i “los pies’’, com a símbol per continuar caminant i avançant. No ens hem de quedar només amb el títol del disc, les cançons representen el dia a dia dels components de la banda. En aquest treball, hi ha cançons com “La vida compartida” i “Vive”, on es representen les estones d'abans i després dels concerts; “Subidón” i "Rumba de primavera" són cançons per retre homenatge a les nostres influències; i “The Green Is My Jungle” i “Candela y son" expliquen vivències dels components en altres països del món.
 
Després de l'aturada heu tornat amb una nova formació i estil. 
Just després de la covid, vam estar a punt de dissoldre el grup per falta de concerts i poques expectatives de futur. En aquell moment, la banda estava formada per en David (cantant) i en Joan (percussionista), i poc temps després, va entrar l’Adrià, amb el seu acordió, que va aportar l'aire fresc i l'energia que necessitàvem per seguir amb el projecte. Amb l’entrada de l’acordió, l’estil ha canviat molt respecte al primer disc. En aquest nou treball hi ha world music (ska, reggae, latin, rúmbia i pinzellades de punk). És totalment orgànic i no segueix la tendència actual de la música catalana “mainstream”. Aquest nou estil més diferenciat ens fa sentir molt còmodes i, amb cançons sinceres, serà l'essència de la banda. 


Sovint dieu que feu música per a tothom, amb sons populars d'aquí i de més enllà. A què us referiu? 
Bevem de molts estils de diferents llocs del món, que s’han anat popularitzant al llarg dels anys. Arrel d’aquesta influència, les nostres cançons tenen sonoritats cubanes, mexicanes, africanes i mediterrànies; per això utilitzem l’expressió de sons populars d’aquí i de més enllà, i esperem que la nostra música arribi a qualsevol persona, independentment de la seva edat, ètnia, cultura o gènere.
 
Seguiu amb l'optimisme i l'alegria del principi. Són els vostres conceptes clau? 
Sí, però aquest disc està molt més carregat de ràbia que l’anterior.  Parlem molt de nosaltres com a grup i com a família, de les nostres històries i “cuitors” (com diem nosaltres), però també de revolució i crítica social. Tot i així, la banda porta l’optimisme com a bandera, i tractem de fer cançons que convidin a millorar la situació actual. No és possible millorar el món sense grans canvis estructurals, però posem el nostre granet de sorra, per, almenys, alegrar el dia a qui ens escolti.


Enteneu la música com a una cura per pujar els ànims? 
La música és totalment necessària, és cura, i sempre ho serà. La música és un llenguatge, que té la capacitat de fer-nos sentir. Veiem la música com a una eina de transformació social, capaç d’acompanyar-nos en els millors i els pitjors moments. Sempre està present, tant en la rutina com en els canvis vitals més dràstics. Com a banda, tenim un altaveu per cantar-li a la vida i volem aprofitar aquesta oportunitat, i que ens acompanyi tothom qui ho vulgui.