En els privilegiats paisatges del Penedès, entre carreteres sinuoses que retallen els camps de vinyes que abasteixen els cellers circumdants, ha nascut enguany el festival Ressons. Una iniciativa del Cruïlla que descentralitza la cultura en directe i que l'uneix a la viticultura. Al llarg del cap de setmana, s'han anat succeint concerts de totes les formes i colors, com els que es van poder veure ahir amb la intimitat de Judit Neddermann a un assolellat Juvé & Camps, la festa de Joan Garriga i Madjid Fahem a Caves Blancher, i la passió de Pol Batlle i Rita Payés, acompanyats de la seva nova banda, a Família Torres.

A les 12 i escaig, als patis de la finca d'Espiells de Juvé & Camps, i sota un sol de judici, arrencava el seu recital la maresmenca Judit Neddermann, acompanyada tan sols del seu pandero quadrat i la seva guitarra, i dos coristes, Nerea Pozo i Nacho Melús. En un format acústic, la cantautora de Vilassar de Mar va repassar tot el nou disc, Lar (Universal Music / Música Globla, 2023), ple de cançons esperançadores que celebren la vida i l'amor i demanen la pau, mentre el públic s'anava amagant gradualment a l'ombra de les porxades, tot prenent la copa de cava de cortesia. 

Amb els seus riffs vocals característics i la seva calidesa, i amb les seves confessions d'amor en presentar la cançó "Primavera", Neddermann va aconseguir arribar a un públic que tot just es despertava i amb qui en un principi potser va ser difícil de connectar. Amb "Vivo viva", cançó amb què es van anar tornant com a veu principal Neddermann, Pozo i Melús, la maresmenca va demanar la col·laboració del públic, que va cantar a l'uníson la tornada, i que va animar-se, en tota la segona meitat del concert, a cantar i aplaudir al ritme del repertori. Amb tot el pati dempeus, en acabar el recital, la cantant encara va fer un parell de bisos més a petició popular, la seva celebrada "Vinc d'un poble", del disc Nua (Satélite K, 2018) i "Luesia", un tema inspirat en la música tradicional i que ret homenatge al poble de l'àvia, publicat al seu treball de debut, Tot el que he vist (autoeditat, 2014).
 

Judit Neddermann al festival Ressons (Juvé & Camps) Foto: Nebraska produccions / Ressons Penedès

Mentrestant, a 5km, a l'edifici de Caves Blancher a Sant Sadurní d'Anoia, Joan Garriga i Madjid Fahem començaven la seva festa rumbera. Amb la seva impressionant destresa instrumental, la seva passió pel directe i la seva facilitat per connectar, el duet no va trigar a aconseguir que tot el públic que s'havia congregat al voltant de grans taules de pedra per veure'ls, s'aixequés i s'apropés al peu de l'escenari per ballar al ritme de la rumba.

Tot i el sol i la calor, però també l'amenaça de pluja i els problemes tècnics, Garriga i Fahem van allargar el seu recital, que el públic va acollir corejant, rient i ballant, en especial en cançons com "Ballem" -del repertori d'Ell ball i el plany (Fina Estampa, 2020) de Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic-, o "La cançó del lladre", "Loco & Motora" i "Volant"-recuperades del primer disc de La Troba Kung-Fu, Clavell morenet (autoeditat, 2007)-.

Joan Garriga i Madjid Fahem al festival Ressons (Caves Blancher) Foto: Nebraska produccions / Ressons Penedès

A les sis de la tarda, a l'espectacular finca de Família Torres, amb un escenari més gran que els anteriors i zona de village, començaven el seu concert puntuals Pol Batlle i Rita Payés, que estrenaven nou format en directe amb la banda -formada per Kquimi Saigi (a teclats i sintetitzadors), Arnau Figueres (a la percussió) i Oscar Garrobe (al baix)-. La parella va centrar el repertori en el primer disc en solitari de Batlle -on també hi ha l'omnipresent veu de Payés-: Salt mortal (autoeditat, 2022). 

Fins a quin punt el públic era coneixedor del disc de Batlle o va anar-hi convençut per la versió que va fer la parella del "Vida" de Lluís Llach -que va interpretar també a la gala dels Premis Enderrock 2023- és encara una incògnita, però sigui com sigui, es va deixar sorprendre per la qualitat del directe, les lletres boniques i reflexives que poblen el seu repertori, la tendresa i candidesa amb què Batlle es comunica i la passió que tots junts imprimien dalt de l'escenari.

Entre "Lost & Happy" o "Ojitos de papel", que Batlle va voler dedicar a tots aquells que, com la seva mare, pateixen d'Alzheimer, la parella va presentar també algunes cançons inèdites -dues de Batlle i una de Payés-. Van brillar especialment amb l'espectacular versió de "La manzana", que van interpretar només Pol Batlle i Rita Payés a dues veus i guitarra, "Circular", que amb lletra de Sílvia Pérez Cruz va cantar Payés amb Batlle fent-li els cors, o amb la versió inèdita de "Barro tal vez" de Luis Alberto Spinetta. El concert va arribar al final, en un temps que semblava massa curt, amb "Salt mortal". Per al bis, van reservar la bonica "Horarios", amb una lletra que expressa el somni de viure sense horaris que tots hem tingut, i la 'divertida' i satírica "Artistas y toreros".

Pol Batlle i Rita Payés al festival Ressons (Família Torres) Foto: Nebraska produccions / Ressons Penedès

El festival va acabar amb els concerts del pop indie d'Amaia, el trap de 31 FAM i la festivitat mestissa de La Fúmiga, en una mostra més de l'eclecticisme estilístic que ha caracteritzat la programació del festival, maridat per vins i caves de DO Penedès, en aquesta primera -esperem que de moltes- edició.