Ahir ens va deixar, a causa d'un aneurisma, el guitarrista barceloní Emili Baleriola (Barcelona, 04/04/1952 - 19/06/2023), pioner del rock progressiu i el jazz-rock català, com a membre de bandes emblemàtiques i cabdals de la història de la música de casa nostra com són Crac, Màquina! i Esqueixada Sniff. A més de la seva participació en totes tres formacions, Baleriola també va col·laborar amb Sisa, entre altres, i publicar diversos treballs en solitari.



Va ser quan tenia 16 anys que va crear la banda Crac al costat de Carles Benavent, que va conèixer en una acadèmia de música de barri, i ja el 1970 van actuar al Festival de Música Progressiva de Barcelona. Poc després, es van sumar a Enric Herrera per formar plegats Màquina!. Després d'un període (el 1973 i 1974) a Sevilla, a l'exèrcit, d'on es va nodrir del flamenc, va tornar a Catalunya, i va formar breument part de Música Urbana, tot i que finalment, tant ell com Enric Herrera se'n van separar. Aquell mateix any, el setembre de 1976, entraria a gravar un disc amb Jaume Sisa. També va formar banda amb Jordi Batiste. Un any més tard, el 1977, va entrar a formar part de la llegendària Esqueixada Sniff. Tant aquesta, com Màquina! són bandes que han marcat la història de la música catalana, sent claus de la música progressiva del país. A principis dels 80, també gravar diversos treballs amb la mítica Orquestra Plateria.

En total, entre col·laboracions i discos en solitari, Baleriola va publicar més d'una setantena de discos. En els darrers anys va publicar diversos treballs en solitari, com Jazz-Rock Trio (Picap, 2011), Cava de Blues (TVC Disc, 2014), Contemporary Blues (Picap, 2016) i Bad Times Magic (Picap, 2022)