L’any passat Marc ‘Subliminal’ va presentar-se al Sona9 amb el personatge d’El Presumit, que donaria nom al seu àlbum de debut. La seva proposta va convèncer el públic, que li va atorgar el Premi Verkami per Votació Popular. Ara, el badaloní ha volgut fer un pas més enllà amb el nou disc Lubo (Music Bus, 2023), amb una sonoritat més pop i una lírica que abandona l’egotrip per abraçar l’honestedat.



Amb aquest disc has fet un salt qualitatiu, i t’has apropat al pop.
Subliminal: Volia partir d’una base pop. El meu objectiu és fer el meu so cada vegada més urbà, però he escoltat molt de pop i és d’on vinc, per això m’agrada conservar-lo també. L’etiqueta que crec que defineix el meu estil és ‘pop urbà’, i espero moure’m sempre en l’equilibri entre tots dos gèneres.En aquest àlbum ho he tingut molt clar, i crec que s’hi notaran molt les referències que hi he tingut.
 
Quines han estat aquestes referències?
El primer senzill que vaig publicar, “Per tu ningú”, que és el més poper de tots, surt d'una època d'escoltar Dua Lipa. És tota una icona del pop. Però mai faltaran referències urbanes, que són les que més tinc: Rels B, Recycled, i, per suposat, CTangana... Sempre em moc en les mateixes, i vaig incorporant-ne d'americanes. M'agraden molt també Tyler, the Creator, A$ap Rocky... A qui està l'equilibri. Sempre diem que fem música pensant en Estats Units, però pensada per a Espanya, i encara més concret, per a Catalunya. 
 

No hi ha hagut fins ara referents d'aquest estil a Catalunya?
No he consumit mai gaire música en català. No perquè no m'agradi, perquè cada vegada que me n'han posat alguna cançó sempre hi he trobat alguna cosa interessant. Actualment, hi ha propostes molt interessants, que m'agraden molt. Però la majoria dels seus autors també tenen referències de fora. No es pot negar que a Estats Units es creen moltíssimes coses que després van a Llatinoamèrica, i d'allà venen cap aquí. És una tendència que comença a canviar, però és com jo m'he inspirat fins ara.

El disc comença amb “Lubo”:  una declaració d’intencions.
S: El Presumit era un personatge que parlava molt de la indústria, de la roba... I vaig pensar de baixar-ho tot, fer-ho més real i simpàtic. Que fos seriós, però més proper i humil. M’encanta fer música, però el que més gaudeixo és estar amb els amics, al sol, prenent una birreta. Em dona la vida, i ho he volgut plasmar en el disc. Ho veig un punt de referència per a la carrera, d’ara en endavant. Per a Lubo he volgut passar d’opinions externes, i ser el Marc -inclús per sobre de Subliminal-.

En contraposició del primer àlbum, aquí quasi no hi ha ‘egotrip’.
S: Sí, he intentat que no n’hi hagués. La idea d’El Presumit era enfocada al futur. Em situava en aquell moment en què se t’ha pujat la fama al cap. Ara, en canvi, vull estar en el present: ara mateix qui soc? Què vull fer? I tornar a construir des d’aquí, per no arribar a aquell punt d’El Presumit. Expressar-me des d’un lloc més madur i humil.
 
També hi dius: “no sé a què em dedicaré, quin curro tindré”. Et replanteges la teva carrera en la música?
S: No ho dic en el sentit de no saber quin curro voldré, perquè sé que em vull dedicar a la música, però no sé si podré. Tinc clar que vull fer-ho, i hi anirem a mort [RIU]. Però ho volia expressar des d’un altre punt: explicant que tinc esperança i motivació, però, òbviament, res està assegurat, perquè hi ha moltes propostes musicals molt bones... No han canviat les ganes, però sí el discurs.

A què es deu aquest canvi?
S: En part és perquè he passat un any difícil, però he rebut molt d’amor. A la portada de l’àlbum, surten les firmes de molta de la gent que m’ha acompanyat i ajudat aquest any. És com un regal per a ells.

A 'Lubo' hi ha molt amor. Ha estat un any difícil en aquest sentit?
S: No, he tingut un dels anys més estables de la meva vida quant a relacions, perquè tinc parella des de fa un anyet, i hi estic supercontent i feliç. Crec que tot ve d’haver deixat el bàsquet per dedicar-me totalment a la música. A vegades, hi ha coses que et fan molt bé, però no ho saps veure en el moment. Aquest any, he passat massa hores a casa, component i dissenyant el projecte, i m’ha faltat el moment de fer esport i desconnectar. També he trobat molt a faltar els meus amics: tots ens anem fent grans, amb vides i horaris complicats... El meu somni més gran, de fet, és tenir una taula ben gran a casa, on poder convidar 15 o 20 amics per dinar junts cada diumenge, i que ningú hagués de preocupar-se per res. Abans que comprar-me jo un palauet, compraria un bloc de pisos i que visquessin tots allà, com a Friends! [RIU]. Lubo és això, gaudir amb els amics.

Per primera vegada, en aquest disc has inclòs col·laboracions.
S: En El Presumit no n’hi havia, perquè era pur egotrip, i volia demostrar del que era capaç en aquells moments. Ara he començat a ficar col·laboracions, però que han estat totalment orgàniques: no me les ha buscat ningú; ni jo, de fet. Simplement han sorgit. Amb el Cios teníem pendent fer alguna cosa feia molt de temps. Som amics des que anàvem a la universitat, juntament amb l’Aren, i ens hem ajudat l’un a l’altre en mil coses. Amb ells he crescut a nivell musical. Ell havia de ser-hi 100%; i amb l’Aren ho hem posposat per més endavant! [RIU].


També has comptat amb Scotty DK i Franklin Dam per a la producció de dos temes (“Cor blindat” i “Pibas en atardeceres”).
S: Sempre he treballat amb els mateixos productors (Gala i Flavo); és una cosa meravellosa, però també està molt bé tenir punts de vista externs. Per terceres persones, vaig arribar a Scotty DK, m’agradava com produïa i vaig dir-li d’ajuntar-nos. Va sortir-ne “Cor blindat”, en una tarda. Amb Franklin Dam ens vam conèixer en la festa d’aniversari d’una cantant de Girona i amiga en comú, la Laura West. Dies més tard, em va dir que em passés pel seu estudi, perquè tenia una idea per fer junts. Vam veure’ns una tarda i va sortir tot molt orgànic.

A "Tu tens raó" presentes un amor prohibit, perillós...
Sí, és perillós. És una lletra que ha anat canviant, perquè de primeres era massa literal. És una història real que em va passar. Des d’un principi ella veia que no acabaria bé, perquè hi havia també infidelitat i perill... I al final, va tenir raó, i qui va acabar tocat, vaig ser jo. Per això, després vindria “Cor blindat”, que és la idea de protegir-se contra l’amor com si fos una bala.
 

En el disc, per això, no estan lligades.
De fet, ho he desordenat expressament, no he volgut lligar-ho com vaig fer amb El Presumit. M'agrada molt crear i destruir. Això ho he après del CTangana, que
crea un projecte i el destrueix per fer una altra cosa. Crec que és molt maco això en l'art: anar renovant i anar mostrant moltes etapes
 
A "Un pla millor" presentes un model de relació curiós: com es pot estar junts per sempre però sense compromís?
És aquell tipus de relació de dues persones que estan sempre juntes, però diuen que no són parella. A mi m’he passat, i he estat en una banda i en l’altra. Al final, és una relació que no estàs preparat per acceptar. Tenir parella és responsabilitat, temps i dedicació. S’ha de ser madur per portar una bona relació de parella.


Com se’t plantegen els pròxims mesos?
S: Vull viure l’estiu Mediterràniament d’Estrella Damm... El d’austeritat i platja. No tinc ganes ni de viatjar: em ve molt de gust viure la Costa Brava. Vull desconnectar, viure l’àlbum, que tinc ganes d’escoltar i ballar amb amics, continuar fent bolos, i a veure què ens porta la vida!

Quan vas presentar el darrer disc, vas dir que volies cantar-lo en directe en una desfilada de moda. I ho vas fer en la darrera 080! Què projectes, ara, per al teu futur?
Vull fer una cosa totalment nova, que només pugui fer jo, i que transmeti els meus valors 100%. He provat diverses coses, i ara em toca ser totalment transparent, ensenyar al món la meva visió, amb ambició però des de la humilitat. Estic estudiant molt un tipus de so, que Espanya ni s'ha vist encara, i que m'agradaria que fos el definitori de la meva carrera. A més, voldré que els meus amics siguin una part important del projecte. No soc el tipus d'artista que es tanca una setmana a l'estudi, i fan 30 temes, 28 dels quals són bons... Però crec que soc bo donant-li un univers a una cançó. I això és el que vull fer l'any que ve. Fer una festa prèvia abans de cada tema, fer-ne marxandatge, adhesius, sortejos... Dona a un univers a tot el que faci, cançó a cançó. Fer un sistema solar, on cada tema sigui un planeta, amb la seva atmosfera al voltant.