Rodrigo Cuevas a l'(a)phònica o la nova estrella del firmament de Banyoles

"A vosaltres no us falta un manual de romería" els va etzibar cap a la recta final del concert l'artista asturià Rodrigo Cuevas al públic molt feliç d'escoltar-lo a Banyoles. L'arrencada va ser èpica perquè es va haver d'endarrerir el concert per la pluja i va fer que no tothom fos a la cita a punt, quan s'havien esgotat totes les entrades del recinte Estrella Damm Club Natació Banyoles. Prop d'una hora i mitja de concert va regalar l'asturià a la soferta audiència i aquesta li va declarar una devoció d'altura. Manual de romería (Sony, 2023) serà el nou àlbum de l'asturià del qual iniciava la gira precisament a Banyoles i presentava senzills com "Cómo ye?" (cançó que va gravar amb el fundador de Calle 13, Eduardo Cabra 'Visitante', a Puerto Rico), "Más animal" i "Casares".
 
I d'on ve aquest amor per Catalunya per iniciar gira a aquí? Després d'estudiar a l'ESMUC (d'aquí el seu vessant políglota a l'escenari, apostant pel català sempre que no li era un inconvenient per la comunicació fluïda) i també de l'èxit que li va suposar el disc anterior més introspectiu Manual de cortejo (Aris Música, 2019), cosignat amb el barceloní Raül Fernandez Refree, dues raons de pes, Cuevas va fer una gira anterior que va trobar moltes dates també en terres catalanes. Rodrigo Cuevas defensa la música i el folklore asturià i en asturià amb una desimbultura i una experimentació sonora i estètica que triomfa allà on va. A això se li han unit unes ganes boges de festa i ball en aquest nou repertori a jutjar pel que es va veure a la vora de l'estany banyolí.

De tota manera, el domini que té de l'escena, d'haver crescut de petit a gran format es va fer palès en la interpretació de "Rambalín", la cançó que dedica a un personatge marica, tal com ell anomena, del Xixó dels anys seixanta i setanta, com a la rambla barcelonina vam tenir Ocaña, que desvetlla amb una delicadesa que fa emmudir el públic al final de la cançó i del concert (abans dels bisos). Rambal va ser assassinat però Cuevas a la seva cançó reivindica la llibertat que van aconseguir ell i els seus al barri de Cimavilla. Tot un cim preciós on arriba Cuevas estirant el braç dramàticament i com a gran diva que és (amb canvi de vestuari durant l'espectacle com pertoca, primer de negre dels baixos fons al vermell de les revistes, el cor i els dimonis d'alguns), tot indicant també que hi ha una nova estrella al firmament tot i que potser alguns encara no l'han vist del tot, amb llicència per fer i desfer i refer el seu repertori de tres discos com li ve en gana i segons respiri l'audiència, com dicta l'art de la improvisació i del carisma. Als bisos fervor total (amb Tino tocant botzines de fira des de la taula) i una "Matinada" que en asturià significa 'ressaca', perquè com diu ell 'El que va de romería lo paga el siguiente día'.
  Abans del concert de l'asturià es va poder fruir de valent també de la mostra del folklore murcià revisitat del duet Maestro Espada, que curiosament també trauran el proper disc de la mà de la producció de Refree. Inici del concert amb una revisitació de "Lucerito de la mañana" i un posterior ball de bastons sonors que després explicaran que són un instrument del seu folklore, cañas ajadas. Maestro Espada venen del rock però es van interessar pel folklor de la seva terra, amb una accent no gaire difós segons convenen, que en un primer moment pot distanciar el públic per no compartir l'imaginari, però que l'acústica de l'Auditori i l'art i talent que tenen van salvar totes les distàncies i van convèncer amb la seva música de secà, de camp rude, de veus petites i properes (com ho són les d'una flamenca Cathy Claret o una pop Clara de Renaldo & Clara), gairebé xiuxiuejades (d'un folklor lluny de les veus virtuoses i lluminoses d'unes Tarta Relena, ells dos semblen ser més de quotidianitat i de carrerons polsegosos, de cants de batre, però amb la voluntat de profunditat i essència d'un Omega d'Enrique Morente). El duert ha escoltat els vells que cantaven tonades i s'han inspirat per fer cançons com "Lo carril", dels corriols de l'horta, i van presentar dues cançons noves encara amb títols proviosionals, com una canta a uns ulls grossos com rodes de molí. La revisitació del folklore a base de pals evoca els ganivets que corren entre els gitanos del romancer de Federico Garcia Lorca i hi ha cançons immenses com "Parranda" on  canten com 'juntos cantamos lo que falta' i aquest junts sembla cantar una esperança d'unir passat i present amb un bonic horitzó de futur, sigui primaveral o estiuenc.
 
Pel que fa a l'entreteniment de Boom Boom Fighters & Cookah i per si no hi hagués hagut prou aigua, el Víctor va apuntar amb una pistola d'aigua per espavilar des del minut u el seu públic, igual de contents que artistes i organització. L'(a)phònica és el festival que durant dinou anys ha convençut a tots els que el fan possible. I el conjunt procedent de l'Empordà i de Mataró van clamar orgullosos que 'vinc de l Empordà' amb flow jamaicà i ben divertits van anar cantant tancant la nit de confits, de salses de calçots que no són de pot, de parelles joves enganxades com xiclets i de ser-hi a la porta tan sols amb un xiulet, però que si et mira l'altre o l'altra el watsapp potser és que t'ho has de fer mirar. Ja se sap, la mateixa música i el nou amor lliure, però amb el 'respecte' de sempre.