L'Anuari de la Música, coeditat pel Grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), analitza des de fa dues dècades l’estat de la qüestió del sector musical als Països Catalans. L’edició del 2023 s’ha dedicat al que s'ha après de la crisi per la pandèmia i de com es pot apostar per la sostenibilitat mediambiental, econòmica i de bon govern, així com en les bones praxis per als contractes públics dels espectacles musicals.
 
El 2022 s'ha superat la crisi que va viure la indústria musical catalana quan el 2020 va tocar fons a causa de la crisi provocada per la pandèmia, remuntant totes les xifres prepandèmiques del 2019, amb l’excepció de les sales de concerts. Tant la música en directe com els segells discogràfics han aconseguit bons resultats i la projecció de l'escena s'ha vist reflectida en dos grans fenòmens mundials, que han estat els darrers treballs i les gires de Rosalia i Bad Gyal.
 
El sector musical ha superat amb escreix el daltabaix de la pandèmia. Els resultats de la indústria catalana del directe de l’any 2022 han estat, amb diferència, els més importants de la història. El 2022 ha estat un any excepcional, molt per damunt de la mitjana, en què ha coincidit el final de la pandèmia i un any electoral, i per tant tot fa pensar que el 2023, tot i que els resultats han continuat sent positius hi haurà un cert retorn a la normalitat.
 
El 2022 la indústria musical catalana del directe ha celebrat unes dades positives com mai, amb una facturació rècord de 188 milions d’euros. El balanç anual del 2022 va superar amb escreix la temporada anterior i es va situar per damunt dels resultats obtinguts el 2019, abans de la pandèmia. La facturació va ser un 59% més que el 2021 i un 34% més que el 2019. Es tracta d’una xifra mai assolida, ni amb els 151,3 milions registrats el 2008, abans de la crisi econòmica. Cal destacar també l’augment extraordinari de públic (+230%) i de concerts (+30%) després de l’embut que va ser la pandèmia. Un extraordinari exercici que va revertir en els beneficis empresarials, ja que es va guanyar una tercera part d’espectadors respecte a ara fa dos anys i, en canvi, es van organitzar un 16% menys de concerts i, al mateix temps, es va donar feina a un 50% més de treballadors fixos. A més, de manera directa, això també va repercutir en el repartiment d’un 60% més de drets d’autor entre els artistes, amb relació a l’any anterior.

El 2022 els festivals han doblat la xifra d’espectadors respecte a l’any anterior i han recuperat el públic d’abans de la pandèmia, amb un augment històric del 9% a Catalunya i un 18% al País Valencià i un 92% a les Illes Balears. Tot i això, les dades més positives les han aportat els macrofestivals de més de 50.000 assistents, que han guanyat un 22% d’espectadors des de la pandèmia, mentre que la resta encara s’han situat molt per darrere (-20%). 

La presència de dones als cartells dels principals festivals catalans ha assolit la xifra més alta de la història (45%), amb un 34% de formacions amb dones solistes al capdavant i un 11% de grups mixtos. El 2022, l’estadística dels artistes catalans programats ha fet un gran pas enrere, fins a situar-se en un 26% (amb una caiguda de 29 punts), dels quals només un 17% canten en català. En canvi, la revitalització de l’escena local i emergent durant el confinament a causa del tancament de fronteres, s'ha mantingut en els principals festivals (27%).
 
Les companyies discogràfiques han assolit un gran resultat en la facturació per vendes fins a 15,7 milions d'euros, amb un augment del 7% respecte al 2021, amb un mercat digital que representa ja el 85,3% del total. El resultat és producte de l’increment del 14% de les vendes del format digital (11,5 milions) i dels 26% dels drets de propietat intel·lectual (2,7 milions). Per contra el format físic cau un 17%, i ja només representa una facturació de 2 milions d’euros.

Amb tot, la pujada rècord de produccions discogràfiques en català del 2019 i el 2020, ha tornat a baixar un 4% fins a un total de 1.178 referències editades. Per estils, la producció de treballs de pop-rock ha augmentat un 5%, gràcies a l’increment del 15% de gravacions de rock, punk i mètal (262 unitats), mentre el pop es manté pràcticament en la mateixa xifra (433). Per contra, han descendit les edicions de cançó d’autor (-3%), folk (-9%) i, sobretot, les de músiques urbanes (-11%). Tot i això, les 345 referències urbanes continuen sent el tercer gènere en discos publicats en català, només per darrere del pop-rock i la cançó.
 
El 2022 serà recordat per ser l’any de Rosalia i el seu exitós Motomami (Sony Music), l’àlbum més escoltat d’una artista catalana en tota la història. Les seves cançons superen els 1.343 milions de reproduccions a Spotify. A una distància sideral la segueix la barcelonina Rigoberta Bandini, el projecte de l’exMamzelles Paula Ribó, amb 147 milions d’escoltes de La emperatriz (autoeditat). I el tercer lloc és pel raper balear, Rels B, amb 97,4 milions del disc Smile Bix (Dale Play Records).

La inversió pública en el sector musical als Països Catalans va disminuir un 17% respecte al 2021, amb un global de 27 milions d’euros. L’any 2022 la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha disminuït un 24% el suport al sector musical, una retallada que ha estat causada en bona mesura per la disminució dels ajuts que es van lliurar en el període de la covid-19, però que no han estat aplicats a altres línies d’impuls al sector. Tot al contrari del que ha passat a la resta dels Països Catalans, on l’Institut Valencià de Cultura ha incrementat un 12% els ajuts al sector; el Govern de les Illes Balears, un 27%, i el Govern d’Andorra, un 9%.
 
L’Anuari de la Música 2023 ha inclòs també un decàleg sobre les problemàtiques de la contractació en el sector públic, i una anàlisi de models de sostenibilitat.