Amb una proposta ambiciosa, el festival barceloní Cruïlla -que se celebrarà del 3 al 8 de juliol al Parc del Fòrum- ha anunciat que serà el primer gran festival de l'estat alimentat cent per cent amb energia renovable. La mesura, que permet evitar l'emissió de 36 mil kg de CO2 i eliminar el consum de més de 13 mil litres de gasoil, forma part d'una de les línies de treball calu del Cruïlla d'enguany: la sostenibilitat, tant per la reducció d'emissions, com també per la reducció de residus. Ens ho explica en una entrevista el director del festival, Jordi Herreruela. 

El Cruïlla està ja a tocar. Com ho porteu?
És molt intens. Quan s'apropen aquests dies les jornades són infinites, i com que tot -les infraestructures, els equips, el personal, etc.- té un cost molt alt, va tot molt cronometrat. No et pots permetre fer-ho amb tranquil·litat, ho has de concentrar tant com puguis i fer-ho amb el mínim de dies possibles. Va tot molt mil·limitrat. Passa a totes les obres que, fins que no acaba l’electricista, no pot entrar el pintor. I si un s’endarrereix, tot va tard. Habitualment, ja fa las sensació que qualsevol obra s’endarrereix, però nosaltres no ens ho podem permetre: hi ha un dia què s’obren les portes. I és aprendre a conviure amb aquesta tensió. Però quan després arriben els dies del festival, i milers de persones ho passen bé, i pots veure el resultat de la teva feina en el somriure de la gent... És una cosa maca de fer.
 
Heu fet un plantejament molt ambiciós, quant a cartell, tecnologies, sostenibilitat...
Tot i que amb el tema de la sostenibilitat crec que aquest any hem fet un salt important, és un aspecte que per a nosaltres no apareix ara. Avui dia està en boca de tothom, i socialment hi parem més atenció, però forma part de l’ADN del Cruïlla des dels inicis. Ja l’any 2015, quan pràcticament no se’n parlava, vam fer el pas d’eliminar tots els envasos de plàstic i treballar amb envasos de vidre -que, evidentment, no servim al públic, sinó que és des d’on aboquem el líquid-. Això, que en principi pot semblar simple, a nivell logístic, tenint en compte el volum de gent que ve al festival, va ser tot un repte organitzatiu. De fet, vam ser el primer festival en fer-ho. Un cop ho vam fer nosaltres, força festivals s’hi han sumat també i han eliminat els envasos de plàstic.
 
I des d’aleshores, hi heu seguit treballant.
Sí. El 2019 vam fer evolucionar aquesta visió cap a un festival ‘0 plàstic’. El pas que havíem fet amb els refrescos, el vam fer també amb les aigües. És una altra cosa que pot sembla fàcil, però no ho és gens. Vam tenir dificultats fins i tot per tenir la quantitat d’aigües embotellades en vidre que ens feia falta per poder abastir tot el festival, i que totes les zones de treball -backstage, zona d’artistes, equips de treball...- poguessin anar amb fonts d’aigua. També va ser la primera vegada que vam eliminar el got de plàstic per un got compostable, fet de matèria orgànica -que ara es coneix com a PLA-. Però és un got que, tot i estar fet de matèria orgànica, no es descompon sol, sinó que requereix d’un procés químic d’altes temperatures. Hem mantingut l’aposta fins a aquest any, però ara ens hem adonat que possiblement tampoc és la millor solució.
 
 
El procés de fer-lo compostable, aleshores, deu tenir també un cost mediambiental...
En realitat, tot i que sigui un residu orgànic, continua ser un residu. Des de l’Agència de Residus de Catalunya, amb qui hem treballat molt intensament, ens han demanat que no procurem fer un festival ‘0 plàstic’, sinó que caminem per ser-ne un de ‘0 residus’.
 
I això com és possible?
El que fem ara és iniciar un camí com el que vam iniciar el 2015 i que vam concloure el 2019 quan ens vam proposar eliminar els plàstics. Ara, l'objectiu és iniciar-ne un per eliminar els residus. La principal font de residus que tenen els grans festivals són els envasos i els gots. Per reutilitzar tots els gots que s’utiltizen per festes, festivals, etc., s’ha de fer un reciclatge mecànic: després d’utilitzar-se, s’ha de trinxa, i desfer, i després no es pot reconvertir en got. S’hi pot aplicar aquest reciclatge mecànic entre 4 i 5 vegades, i després la matèria perd la seva composició i es converteix en un residu no reutilitzable. Per tant, a cada nou festival, i a cada nova festa, es fabriquen gots nous, cadascú amb el seu logo, personalitzat. Hi ha una part de la gent que se’ls emporta a casa, sí, però hi ha una altra part enorme de gots que s’ha de trinxar.
 
I quina és la solució que proposeu?
La solució que hem trobat és la d’un got que es renti, i que es pugui reutilitzar el mateix got del Cruïlla a altres festivals o festes majors. Per poder-ho fer, cal que renunciem a tenir el nostre logo al got. Hem entrat en profunditat a veure els consums elèctrics i d’aigua -perquè un dels altres problemes que tenim ara mateix és la sequera, però el consum d’aigua que s’utilitza per fabricar 200 mil gots és de 300 mil litres. Mentre que el consum d’aigua per rentar-los és de 12 mil. De manera que, també en l’optimització dels recursos d’aigua, és molt millor rentar-los que trinxar-los i fabricar-ne de nous. Aquests gots que plantegem es podran utilitzar fins 150 vegades. Ens agradaria tenir un got Cruïlla i pensar que l’utilitzarem tant... Però no sé si arribarem a 150 edicions! [RIU]. Per això, hem convençut Estrella Damm, Coca-Cola, Vallformosa, i la resta de proveïdors del festival, perquè vagin cap a un sistema de rentat de gots: perquè ells sí que pot ser que tinguin 150 esdeveniments en un mateix any i hi puguin utilitzar el mateix got.
 
Suposa també un estalvi econòmic?
Ho és en la mesura que arribes a moltes utilitzacions. En el curt termini, és més car; en el mig i llarg termini, és una mica més econòmic. Però el més important és que generes un residu que anirà al reciclatge mecànic després d'haver-se utilitzat 150 vegades, no una de sola. Per tant, la quantitat de material que has de generar nou és molt menor. 
 
 
L'impacte mediambiental més gran dels grans festivals és la generació de residus?
N’és una part. El major impacte mediambiental que tenen els grans esdeveniments -musicals, i de qualsevol mena-, té a veure amb la mobilitat del seu públic. El 80% de les emissions que genera un gran festival és el desplaçament dels assistents. 
 
Entenc que això passa sobretot amb un públic internacional que ha d'agafar avions per venir...
Exacte. Nosaltres des del primer moment ens hem enfocat a un públic local, que suposa el 95% dels nostres assistents. El nostre punt de partida d'emissions de CO² és molt més baix que el de qualsevol altre esdeveniment de gran format, i ens sembla que aquí hi ha un model: un format, del segle XXI, de grans esdeveniments enfocats a tenir majoritàriament públic local, tot i que tinguin una repercussió internacional. Ens sembla que és possible projectar les ciutats internacionalment, sense haver de desplaçar-hi milers de persones. 
 
Tot i que sigui l'impacte més gran, n'hi ha d'altres, també...
Sí, els residus, i les emissions de CO² generades pel consum o l'ús de combustibles fòssils. Habitualment, els grans festivals utilitzen generadors de gasoil. Amb això nosaltres tenim una gran notícia i és que podem confirmar que serem el primer festival de gran format, que va 100% connectat a la xarxa elèctrica i on ens garantitzen que aquest consum és d'energia verda. No emetrem ni utilitzarem combustibles fòssils per fer anar el festival. 
 
No hi haurà cap generador?
En tindrem uns de reserva, però són generadors de bateria, que van connectats també a la xarxa, però cap utilitzarà combustibles fòssils. Això és molt complex, perquè els consums que tenim els grans esdeveniments són molt alts.
 
No estava clar si ho podríeu assolir aquest any.
En teníem la intenció, però no ho podíem confirmar. Estàvem treballant per poder-ho fer, però sempre queda el dubte de si ho aconseguiràs. Però ja ens ho han confirmat. Això obre la porta, i marca un camí cap a que el conjunt de grans esdeveniments tendeixin a fer les coses d'aquesta manera...
 
 
Les instal·lacions que han fet possible que pugueu fer servir només energia verda, es quedaran ja al Fòrum per a futurs esdeveniments?
De fet, les instal·lacions ja hi eren... El que ha calgut, per dir-ho d'alguna manera, és posar-les a prova: portar les instal·lacions d'aquest espai al límit de la seva capacitat i el seu rendiment, posant molts equips tècnics a treballar-hi i optimitzar-les. Hem tingut una gran ajuda per part del Fòrum i per part d'Endesa. Tot i que hi ha diferents comercialitzadores energètiques a Catalunya, la xarxa és tota propietat d'Endesa i, per tant, sense aquest partner no hauria esta possible plantejar-ho. 
 
Com teniu plantejat el tema dels desplaçaments, per evitar tot l'impacte que comentàvem? Fomentant l'ús del transport públic?
El transport públic del qual disposa Barcelona facilita l'arribada al festival, però no està resolta completament la tornada a casa. Per a la tornada, estem fent una prova pilot de servei d'autobusos amb sis circuits dins de Barcelona, i sis circuits per l'Àrea Metropolitana. És una prova pilot i no ens plantegem que hàgim de solucionar la mobilitat de 25.000 persones, però sí que esperem solucionar la de 5 o 6 mil persones, que segurament a aquelles hores tenen dificultats per tornar a casa. Ens encantaria pensar que a poc a poc anirem trobant solucions de mobilitat per a les 25.000 persones.
 
Són busos llançadores que poseu vosaltres. No es planteja el fet de potenciar les línies ja existents de la ciutat?
És una situació peculiar...  La ciutat de Barcelona ha presentat un estudi on s'hi explica que el motiu pel qual és més coneguda internacionalment -després del Barça-, és pels seus esdeveniments musicals, per sobre de la Mobile World Congress i de la Fórmula 1. En aquests dos grans esdeveniments hi ha un consorci públicoprivat que facilita la coordinació de serveis, que treballa per la mobilitat, l'accessibilitat... Per tots els serveis que fan falta per acollir aquesta activitat. En el cas dels esdeveniments musicals, aquesta coordinació no existeix. Fins ara, ens hem vist una mica sols amb això. Ens encantaria tenir el suport públic, de l'ajuntament, de TMB... dels organismes que ens facilitin trobar solucions de mobilitat. Però de moment no ho hem aconseguit. Les solucions que estem buscant, les trobem en l'àmbit privat. De la mateixa manera que en el tema elèctric tenim com a partner a Endesa, en el tema de la mobilitat, tenim Moventis, que és una de les grans empeses de transport i mobilitat de Catalunya. Però no hem aconseguit aquesta coordinació de mobilitat en els serveis públics. I és una pena.
 

També teniu previst fer un estudi de les emissions de CO² que generi el festival.
És perquè algú extern auditi allò que fem, i hi posi dades. Va haver-hi uns anys en què va començar la tendència que els festivals fessin un estudi sobre el seu impacte econòmic: al valor de l'esdeveniment s’hi afegia el context d'impacte econòmic que tenia per a la ciutat. I en aquesta evolució cap a un nou model de societat, toca fer estudis sobre l'impacte de CO², sobre el flux de residus, sobre l'impacte mediambiental en fer un gran esdeveniment. Potser tens un gran impacte econòmic, però també ambiental.
 
Vosaltres no us havíeu sumat a aquesta tendència?
Sempre ens hi havíem resistit, perquè nosaltres defensàvem un model diferent, dirigit al públic local, i no volem ser els més grans, sinó que volem ser els millors. I aquestes valoracions sobre el volum de públic i l’impacte econòmic no anaven amb la nostra filosofia ni amb els nostres valors. Però amb fer estudis sobre l'impacte mediambiental que tenim sí que ens sentim molt còmodes. I a més, ens permet tenir una guia, any rere any, per veure com ho podem anar millorant. Si haguéssim començat el 2015, ara veuríem una gran evolució. És una llàstima que no ho tinguem! Però en algun moment s'ha de començar... Entenc que som un esdeveniment molt avançat, i que el nostre impacte és molt menor, però com a mínim establirem una metodologia.
 
Així mateix, heu plantejat ja fer campanyes de compensació de les emissions que puguin haver-hi. Com funciona, això?
Bàsicament, és entendre que tot i la consciència mediambiental, els grans esdeveniments tenim un impacte. No crec massa en segells verds. Som milers de persones desplaçant-se -tot i que siguin locals-, amb alts consums elèctrics -encara que sigui amb energia verda-, generant residus... I hem d'assumir que tenim aquest impacte. Hem de treballar per reduir-ho tant com puguem, i per compensar el que no podem. Una manera que hi ha de compensar-ho, és la reforestació, plantar arbres. De manera que el que no ets capaç de reduir, ho inverteixes a reforestar. Habitualment, es fa Àfrica o a Sud-Amèrica, però nosaltres estem intentant que això passi a Catalunya, com sempre, amb aquesta visió de treballar la proximitat i l'impacte sobre la nostra comunitat més propera.
 
Aquest any, amb el perill d'incendis forestals, és recomanable, realment, la reforestació a Catalunya?
Hi ha zones de Catalunya que encara necessiten de reforestació. És cert que no som un país que en requereixi molta: al contrari, crec que una part del risc d'incendis té a veure amb la poca cura d'algunes zones amb molt de bosc, que s'haurien de mantenir més nets o amb millor estat... I on possiblement no es fa el manteniment necessari i això eleva el risc d'incendi. I evidentment, té a veure també amb l'escalfament, i la poca aigua que ha caigut, i com de sec està el territori... De manera que Catalunya, no és que sigui un objectiu molt clar de reforestació, però tot i així encara hi ha zones, perquè han patit un incendi o perquè estan en una situació de sequia delicada, que requereixen d'aquests processos de reforestació. 
 
Totes aquestes innovacions i mesures que plantegeu, heu calculat quin cost extra suposa? Quin és l'esforç econòmic que esteu fent per aconseguir un festival el més sostenible possible?
No tinc una xifra exacta... Però està clar que són força diners: en equips, en recursos humans i gent treballant-hi, personal especialitzat... I en les solucions. Quan vam eliminar els refrescos de plàstic per als de vidre, a nivell logístic, va voler dir molta més gent, moltes més infraestructures... Ara que parlem de recollir els gots, i netejar-los, torna a ser el mateix. Realment, tant en aquest tema com el de la innovació, jo explico que seria com tenir un altre cap de cartell. En què decideixes invertir: en un altre artista de renom internacional, o en sostenibilitat? O en innovació? Depèn d'on tinguis les prioritats. Possiblement, ens toqui fer un cartell una mica més mesurat, però amb una inversió en innovació i sostenibilitat.
 
 
Enguany també estrenareu l'espai Transforma't, per poder fer campanyes de consciencicació dins del mateix Cruïlls. Fins a quin punt funciona en un festival amb jornades pensades per ballar i gaudir, més que per aturar-se a reflexionar?
Doncs funciona molt bé. Ha funcionat sempre molt bé en el Cruïlla. Des del principi, se'ns va apropar gent com Amnistia Internacional o Proactiva OpenArms. Aquest any tenim una relació molt estreta i molt destacada amb Intermón Oxfam. Ens vam adonar que aquestes entitats visualitzen en el públic del Cruïlla un públic molt propera a ser sensible a aquest tipus de missatges. Això segurament té a veure també amb la programació musical. No sempre ho fem explícit, però ens importa què diuen els artistes que programem, i ho tenim en compte. I segurament això atrau un tipus de públic, sensible a aquests missatges, a la consciència mediambiental, als processos d'innovació... El que hem fet aquest any és ordenar-ho una mica. Aquestes relacions que nosaltres anàvem teixint, perquè se'ns apropaven i ens feien alguna proposta, les hem endreçat a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Enlloc de triar nosaltres entitats i missatges, hem demanat que algú ens faci aquesta tasca, ho ordeni, ho coordini...

Creus que amb aquest tipus d'accions, no només plantegeu un nou model de festival -potencialment extrapolable-, sinó també una nova manera d'entendre l'oci i la cultura?
Ens encantaria que fos així. Si podem ser un model, meravellós, i tant de bo tothom l'utilitzi. Quan vam iniciar el Cruïlla visualitzàvem un model de festival que fos divers i plural en l'àmbit artístic. I va costar una mica que s'entengués, perquè en aquell moment tots els festivals es definien per una temàtica musical. A dia d'avui, la gran majoria de festivals són diversos i plurals musicalment parlant. I fins i tot els que definien molt bé una temàtica musical, cada vegada s'han obert més artísticament. I crec que és una grandíssima notícia. No pretenc que la diversitat i la pluralitat siguin patrimoni del Cruïlla! Tant de bo, tothom ho vegi amb els mateixos ulls. De la mateixa manera, si tots els esdeveniments comencen a incorporar valors com la sostenibilitat, la innovació, la capacitat de transmetre missatges de consciència social... Seria meravellós haver estat la palanca que ha generat aquest canvi. 
 
Parlem d’innovació, un dels altres grans puntals del Cruïlla.
De la mateixa manera que la sostenibilitat clarament forma part del nostre ADN des del primer dia, en el cas de la innovació passa el mateix. Des de la gestió d'audiències, amb un centre de control de dades funcionant en temps real durant el festival, la primera experiència 5G en un festival, el 2019, la realització de tests d’antígens durant la pandèmia, els meets & greets hologràfics que vam fer l’any passat... Fins a aquest any, que tindrem experiències immersives vinculades a la música, l'olfacte i el gust o, vinculat a la Mobile World Congress, una robota pitonissa que intentarà descriure el teu futur...
 
Per què aquesta voluntat de fomentar la innovació tecnològica des del festival?
És un dels factors que formen part del nostre ADN. I té a veure amb aquesta visió de que som o construïm una ciutat efímera, i que aquest espai és ideal per fer proves pilot per allò que després tindrem en el conjunt de la societat. Proves pilot de mobilitat, de pagaments electrònics, de gestió de residus, de robots assistencials, de realitats immersives... En aquesta ciutat, es pot testejar el que després arribi al conjunt de la societat.
 
Per tant, no només aspireu a ser un model per a altres festivals sinó també per a la societat en general?
Ens encantaria! Diem que el Cruïlla és un reflex de Barcelona, i ens agradaria ser un reflex de la millor Barcelona! D'aquesta Barcleona aspiracional, creativa i innovadora, i quedar-nos amb això, i mostrar-ho al món.