La jove cantaora d'Oliva La Maria sorprèn amb una versió de l'emblemàtic "Gallo rojo, gallo negro" de Chico Sanchez Ferlosio, que ha esdevingut un himne contra el feixisme. La Maria en fa una relectura, adaptant-la al català i dotant-la d'una nova sonoritat. L'estrenem en directe, acompanyada d'un videoclip dirigit per Victor Serna, i en parlem amb l'autora.


Aquesta cançó ha esdevingut un himne contra el feixisme. Per què la recuperes ara?
Durant tota la gira de presentació del meu primer treball discogràfic L'assumpció (Propaganda pel Fet!, 2023), que aquesta cançó forma part del repertori en directe. És una cançó que va eixir com solien eixir les cançons antifeixistes: amb doble significat, d’amagades i fora de l’Estat Espanyol. L’he volguda recuperar ara perquè, tot i ser una cançó composada el 1963 i que en la seva versió original ens fa recordar la gran injustícia que suposa viure a un estat feixista com el d’aquell moment, hui dia la batalla del Gall Roig contra el Gall Negre continua sent vigent en una democràcia infiltrada per la ultradreta feixista que no va morir durant l’anomenada transició. Per això encara ens calen cançons amb este tipus de missatge: cal recordar d’on venim i on estem, perquè en alguns assumptes queda clar que no ens hem mogut d’on estàvem.
 
És una cançó original de Chicho Sánchez Ferlosio, escrita en castellà. Ha estat un repte traduir-la?
Sí, ho ha estat, sobretot perquè he volgut fer-ho des del respecte més profund cap a l’artista i la seva intencionalitat: era el que buscàvem. I per això hem fet una traducció que no és literal, sinó que se’ns adapta a la nostra llengua de la forma més neta, comprensible i emocional sense perdre la intenció de l’autor, que és precisament el que volíem conservar i reivindicar.
 
A més, n’has fet una adaptació més rockera i electrònica: com ho has plantejat?
Sí, aquesta cançó –per sort o per desgràcia- ha sigut una peça que s’ha versionat per diferents grans artistes que alhora han volgut adaptar-la al seu estil i segons el moment de les seves carreres artístiques. En el meu cas, també ha sigut així: n’hem fet una adaptació que respon a l’estil que ara mateix més em represente i amb el que em trobe còmoda. També és cert que hem volgut donar una volta total a la cançó, amb aquest caràcter rocker i que fa que la nostra versió es convertisca en una peça molt més crua i més difícil de pair a nivell emocional. Estem molt cansades d’aquesta situació política enquistada i això té un reflex també en el discurs musical, clar.


 
Hi ha alguna versió de la cançó que t’hagi inspirat especialment, o que t’hagi apropat a aquest tema?
La primera vegada que vaig escoltar aquesta cançó va ser de la mà de la versió de Coetus, el grup de percussió, i gràcies a això vaig arribar a la versió original de Ferlosio. Estirant el mateix fil, a més, escoltí per primera vegada a Sílvia Pérez Cruz, i això em va portar a esbrinar també la seua versió i la d’altres, com la de Muerdo. Totes les peces que conformen el fil són presents en la versió que hem preparat nosaltres.
 
El videoclip que avui estrenem és molt gràfic, i tu hi fas de gall roig. És explicitar una posició política, també?
Clar que sí, és el que volíem. Amb les possibilitats audiovisuals del videoclip hem volgut obrir l’obra a moltes problemàtiques que pivoten al voltant del virus de la ultradreta i el feixisme pur i dur, com és el cas de la violència masclista. El videoclip està també dedicat a totes les víctimes d’un gall negre, i en el rodatge hem comptat amb la participació del ballarí Pere Seda, que interpreta magistralment el gall negre també des de la seva posició de figura masculina. El feixisme inherent a les estructures d’estat també té una translació humana i concreta: la violència masclista i les dones assassinades, per dotzenes, cada any, a l’Estat Espanyol.