Aquest dijous a la tarda ha mort Remei Margarit, segons ha pogut confirmar Enderrock de fonts properes a la família. Margarit va ser la primera cantautora catalana, va formar part del nucli fundacional d’Els Setze Jutges i, encara que no va poder ser present a l’històric recital del 19 de desembre de 1961 al CIFC, sí que se la va poder sentir interpretar dues cançons prèviament enregistrades.

Juntament amb Miquel Porter, Josep Maria Espinàs i Lluís Serrahima, Margarit va començar a cantar cançons originals en català de temàtica moderna. Després de la incorporació del psiquiatre Delfí Abella, el grup es va batejar amb el nom d’Els Setze Jutges.

Margarit va ser l’única dels primers jutges amb formació musical, ja que havia estudiat viol·loncel. La seva obra discogràfica va ser curta, amb només dos EP publicats: Remei Margarit canta les seves cançons (Edigsa, 1962) i La violinista (Edigsa, 1964). Les seves cançons més representatives són “L’Oriol”, feta sobre un poema de Pere Quart i “Classe mitja”, un retrat irònic sobre la burgesia barcelonina.





Encara en el camp de la Cançó, cal dir que va ser Remei Margarit qui va aconseguir que Joan Manuel Serrat cantés al programa Radioscope de Salvador Escamilla i qui va avalar el seu ingrès a Els Setze Jutges.

Després de deixar la música, Margarit ha conreat diversos gèneres literaris. Ha publicat poesia –De la soledat i el desig (1988)–, novel·la –Estimat John (1992, premi Ciutat de Badalona), El viatge (1999), La confidència (2006)–, narrativa breu –Aquells temps, aquells amors (2001)– i prosa de no ficció –Acerca de la mujer (2002), La capsa dels fils. Coses del viure (2013), La gota de agua del colibrí (recull d'articles periodístics, 2020)–.

El 2007 va rebre la Medalla d'Honor –en categoria d'or– del Parlament de Catalunya per la seva tasca com a component d'Els Setze Jutges. Remei Margarit hauria fet 88 anys el dia de Nadal.