Avui ha mort a Barcelona amb 95 anys l’escriptor, músic, periodista, advocat i impulsor d’Els Setze Jutges Josep Maria Espinàs. La seva influència a l'escena musical del moment va ser cabdal, tant per la seva faceta de component d'Els Setze Jutges (va ser el jutge número 2), com pel seu ascendent davant d'artistes més joves. Un dels seus trets distintius és una gran autoexigència, sobretot a l'hora de tenir cura de les lletres pròpies i alienes.
 

El debut discogràfic d'Espinàs va ser la primera referència del segell Edigsa, Espinàs canta Brassens (1962). Va ser ell qui va posar nom al col·lectiu seminal de la Nova Cançó i qui, d’alguna manera, va tutelar els inicis discogràfics dels jutges joves. Espinàs va estar influenciat per la cançó francesa, però va conrear diferents camps en el marc de la seva curta trajectòria musical: adaptacions, cançons pròpies, cançons per a infants, com les recordades Cançons per encarrilar criatures (Basf, 1968)…  A més, va compondre i adaptar peces per a altres cantants com Guillermina Motta o Joan Isaac. Va gravar amb Maria Cinta i va col·laborar amb Xavier Montsalvatge amb la narració per a infants Viatge a la Lluna (Concèntric, 1969).
 
El 1964 va formar part del nucli fundacional de Concèntric, una nova companyia discogràfica impulsada per Ermengol Passola. Juntament amb Francesc Burrull van tenir cura de la qualitat de totes les referències editades per Concèntric: Burrull en l’aspecte musical i Espinàs pel que fa als textos i a la pronúncia.

Al costat de Passola va emprendre una altra aventura: la creació de la Cova del Drac, el gran aparador de la cançó catalana que va obrir les portes al carrer Tuset, l’epicentre de la nit nocturna barcelonina i de la gauche divine. A la Cova del Drac, Espinàs presentava els espectacles en català, essent el primer espai en el qual es va emprar la llengua catalana per adreçar-se al públic després de la Guerra Civil.
 
Encara en el camp de la música cal atribuir-li un altre gran mèrit, ja que va ser qui va escriure, conjuntament amb Jaume Picas, la lletra del “Cant del Barça”, la peça que sona a cada partit del Futbol Club Barcelona coincidint amb la sortida al camp dels jugadors.
Espinàs també va exercir de periodista, amb una columna diària primer al diari Avui i posteriorment a El Periódico. També va treballar a la televisió on, entre d'altres, va dirigir i presentar el programa d’entrevistes Identitats. A més, ha estat un dels escriptors catalans més prolífics i més llegits.

La seva obra ha estat ben reconeguda amb diferents premis. Entre d’altres: Primer Premi del Disc Català (1962), Creu de Sant Jordi (1983), Premi Nacional de Periodisme (1995), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2002), Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya (2007) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2015).

Josep Maria Espinàs i Francesc Burrull als Premis Enderrock 2017. Foto: Michal Novak