La fotògrafa Isabel Steva (Barcelona, 1940-2023), més coneguda com Colita, ha mort avui als 83 anys.

Colita va ser la fotògrafa de capçalera de la Nova Cançó. Hi va aportar sentit de l’humor, glamur i modernitat. Compromesa amb els corrents artístics i les lluites del seu temps, tenia una mirada juganera i alhora profunda. Colita és la gran retratista de l’escena dels anys setanta, amb 20.000 negatius cedits a l’Arxiu Fotògrafic de Barcelona. Per davant de la seva màquina van passar Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, Raimon, Pau Riba, Joan Isaac, Marina Rossell... i els grups emergents de l’Ona Laietana. Al llarg de la seva carrera ha fet més de 40 exposicions i ha publicat prop de 30 llibres.
 
Als 17 anys va marxar a París a estudiar a la Sorbona. Hi anava com a oient amb el carnet d’una amiga perquè mai s’hi va poder matricular: s’havia gastat el pressupost en els seus viatges (des de Normandia fins a la Bretanya). En tornar va conèixer els fotògrafs Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs i es va introduir en el món de la fotografia.

El 1962 va aconseguir la seva primera feina, a la pel·lícula Los Tarantos, de Rovira Beleta, on va conèixer i va fer amistat amb la bailaora Carmen Amaya. Al món de la Cançó hi va entrar a final de l’any 1967: “Estava prenent una copa en una de les barres de la sala Bocaccio –l’espai de referència de la gauche divine– quan em vaig trobar amb una amiga del col·legi i el seu marit, que era en Claudi Martí, un dels fundadors de la discogràfica Edigsa. L’endemà vaig tenir una reunió de feina amb ell i vaig sortir-ne ja amb alguns encàrrecs. El primer va ser per a la portada d’un disc de La Trinca”.
 
A partir d’aquí Colita va ser la fotògrafa oficial del segell. Per davant de la seva màquina de retratar hi van passar tots els grans cantants de l’època: Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, Raimon, Joan Isaac, Marina Rossell... I també els grups emergents de la moguda laietana. “Vaig intentar donar a la Cançó el glamur de la chanson francesa. I va ser fàcil, perquè em vaig trobar amb gent jove i atractiva.”

Però l’obra de Colita no es resumeix només al món de la música. Ha treballat des de molts fronts, i és per això que es defineix com una fotògrafa patchwork de molts colors, encara que fonamentalment hagi fet imatges en blanc i negre.

L'any 2014 va rebre el Premi Nacional de Fotografia –al qual va renunciar per desavincences amb el govern–, i el 2019 va ser guardonada, juntament amb Pilar Aymerich, amb el Premi Enderrock-Estrella.