El passat 7 de gener, Zoo anunciava que plegava. El cantant del grup, Panxo, va assegurar a Enderrock que feien una aturada indefinida i que no sabien si Zoo tornaria, deixant així la porta oberta tant a un hipotètic retorn d'aquí a uns anys com a un final definitiu. El grup ho va anunciar amb un enigmàtic vídeo titulat "Adéu", que ahir van completar amb la que -tot sembla indicar- serà la seva darrera cançó: "Epíleg", que a través de l'icònic mico del seu logo fa balanç dels 10 anys de trajectòria del grup i apunta alguns motius del final de la banda.


"Epíleg" és resum, però, sobretot, un manifest que sintetitza molt bé tot el que ha estat Zoo, des de l'incipient inici amb "Estiu" fins a la consolidació i l'assoliment d'un èxit sense precedents per a un grup que canta en valencià. El mico relata com a les lletres i rimes de Panxo s'hi van anar sumant el productor Mark Dasousa i la resta de membres del grup: el trombonista Marcos Úbeda, el cantant i guitarrista Arnau Giménez, el teclista i beatmaker Hèctor Galan, el saxofonista Toni Fort Póllet i el baixista Natxo Ciscar.

Tot seguit, la cançó continua rememorant com, a poc a poc, la màquina de la banda es va anar engreixant a mesura que el grup guanyava seguidors i visibilitat. Tot i això, en aquest creixement no escapa de moltes contradiccions, tal com relata el vers "Molt de jaleo, deshonrats i faranduleo / Algú va pensar en fer cançons?".

Aquestes contradiccions tenen algunes connexions amb els motius que han portat Zoo a aturar-se. El primer vers de la cançó ja ho evidencia amb un directe "I si el pas del temps és sols perversió / tu saps de mi massa, jo no sé qui soc o què som", que més tard s'amplia amb "Va ser bonico deixar-se la pell, però una faena per a sempre, mai". Precisament, en el tram final del tema, Zoo treu pit de la feina feta al llarg de l'última dècada ("Busque-nos al sud / on no seguim les modes i ens currem el discurs / de causes comuns, la nostra zona és l'escenari") i autodefineix el seu llegat musical amb tan sols tres paraules: "Estil, agitació i propaganda".

Per acabar, el conjunt posa punt final a la seva música amb un missatge de cloenda carregat d'optimisme: "No patiu per mi / que vaig tindre sort i bona vida / missió complida, xé / que he sigut feliç".