Les indústries musicals a Catalunya radiografia les indústries de l'àmbit de la música a Catalunya tenint present tot l'ecosistema empresarial i de serveis, segons el qual el sector està format per 379 empreses que generen més de 4.000 llocs de treball. En aquest es visibilitza com el 51% de les empreses catalanes del sector es dedica al segment de la música en viu, mentre que el 27% a la música enregistrada.
Presentació de l'informe Les indústries musicals a Catalunya. Foto: Guifré Jordan (ACN)
L’informe, que es pot descarregar al web d'Acció, ha estat presentat avui divendres al matí en roda de premsa pel secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Albert Castellanos i Maduell, el director de l’ICEC, Edgar Garcia i Casellas, i el director de la Barcelona Music Lab, Miquel Curanta i Girona. Castellanos s'ha referit a l'informe, Garcia a les accions associades a l'ICEC i Curanta ha fet saber les tendències i oportunitats que se'n deriven de les dades aportades. Una de les principals conclusions de l’estudi és que la indústria de la música a Catalunya està formada per 379 empreses que generen més de 4.000 llocs de treball. I, així, el document posa de manifest la importància estratègica d’aquest sector per a l’economia, la innovació i la tecnologia a Catalunya.
Les empreses catalanes del sector es dediquen principalment a la música en viu, amb el 51% del nombre d’empreses i el 82% de la facturació total. En aquest segment hi ha empreses que ofereixen serveis o solucions per a la realització de concerts o festivals, com per exemple serveis d'il·luminació, equipaments de so o serveis de muntatge d'escenaris, les promotores de concerts i festivals, les sales de concerts i espais musicals i la producció d'esdeveniments.
A continuació, l’informe identifica les empreses especialitzades en la música enregistrada, amb el 27% del nombre de companyies i el 10% de la facturació: discogràfiques i editores musicals; la seva indústria auxiliar (per exemple empreses que desenvolupen solucions digitals per a distribuir continguts musicals, per monitoritzar la generació de drets o per promocionar artistes); companyies que distribueixen, agreguen o seleccionen continguts musicals; i sales de gravació musical.
Finalment, les empreses d’àmbit corporatiu representen el 9% del total. Es tracta d'empreses que creen o distribueixen continguts musicals específics per a altres companyies, per exemple per anuncis, per esdeveniments corporatius o el fil musical de punts de venda.
ACN Foto: Guifré Jordan
Els actius ecnòmics de Catalunya en l'àmbit de la indústria musical
Tot l'informe està pensat per a la projecció de Catalunya com a pol d'atracció d'inversions en noves tecnologies, també en l'àmbit de la música. Així, a banda de comptar amb artistes catalans reconeguts a escala internacional, l'informe apunta la importància estratègica que té la tecnologia en aquest sector. Per exemple, destaca el fet que actualment hi ha més de 50 empreses catalanes music tech, és a dir, empreses que desenvolupen tecnologia pròpia per a la música (com BMAT, especialitzada en el desenvolupament d’IA per al monitoratge de la música -amb més de 200 treballadors-, o Sonosuite, que ha creat un software per a la distribució de continguts digitals).
L'oportunitat que es veu des del Govern es basa en el fet que Barcelona sigui el primer hub de startups del sud d'Europa i, en aquest sentit, és un dels pols tecnològics del continent convertint-se en un dels actius del país que pot facilitar el creixement potencial de la indústria musical catalana els propers anys així com situar-la en una posició de referència a nivell internacional.
A més, l’estudi subratlla que una de les característiques de les indústries musicals a Catalunya és que aquest posicionament conviu amb el fet que la capital catalana s'ha consolidat els darrers anys com una de les ubicacions de primer nivell per als festivals de música en viu, amb esdeveniments com el Cruïlla, el Sònar o el Primavera Sound. Segons l’informe, més de la meitat de les empreses catalanes es dedica a la música en viu, un fet clau perquè pot actuar com un pont per traslladar la tecnologia sorgida en l'àmbit del coneixement al mercat.
L'informe destaca sobretot el Music Technology Group (MTG) de la Universitat Pompeu Fabra, considerat el segon més important a Europa en dimensió i impacte de recerca, amb un focus tecnològic en l'aplicació de la intel·ligència artificial a diverses àrees de la música. Són rellevants també centres com Eurecat, el Centre de Visió per Computació (CVC), el Research Group on Media Technologies de la Salle, la UPC o el BSC-CNS, entre d’altres.
També fa referència a l'àmbit de la formació, pel que fa aquest l'estudi apunta que Catalunya disposa d'una àmplia oferta d'estudis vinculats a la música amb centres de formació de referència com el Conservatori del Liceu, el Taller de Músics, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) o la International Music Business (IMB) School. Actualment hi ha gairebé 500 estudiants matriculats en màsters i graus d’aquest sector, mentre que gairebé 3.000 persones estan matriculades en graus i cicles formatius.
Informe Les indústries culturals a Catalunya Foto: Acció i BCN Music Lab
Tendències i oportunitats de negoci i tecnològiques, present i futur
L’informe destaca que una de les tendències del sector a Catalunya i a escala internacional és l'aplicació de la intel·ligència artificial en l'àmbit de la música i que, de fet, el 90% de la R+D i innovació a la indústria o bé passa per la IA o per altres tecnologies que la necessiten. En aquest sentit, subratlla la importància que a Catalunya hi hagi equips de recerca de grans empreses tecnològiques que desenvolupen tecnologia en aquest sector, com Dolby, Amazon, Apple o Microsoft. De fet, aquestes multinacionals big tech estan entrant en la generació i distribució de contingut (Apple Music, Amazon Music, Tencent Music i YouTube Music concentren, darrere Spotify, gairebé el 50% del total de subscriptors de streaming de música al món), i destaquen ja les aplicacions d’IA de Meta i Google posades en marxa l’any passat, que mitjançant aquesta tecnologia poden transformar el text en música.
Segons el document elaborat per ACCIÓ, una de les tendències globals de la indústria de la música és la desaparició de fases i agents intermediaris en la cadena de valor a causa del creixement de la distribució digital. S’observa que els artistes obtenen més ingressos amb la música en viu que en la música gravada -on n’obtenen més els segells discogràfics- i que es tendeix a la desaparició de figures intermediàries (managers, distribuïdors, segells, entitats de gestió de drets...), en un escenari de futur on els artistes cada cop comptaran més amb plataformes pròpies per a la producció i distribució de la música.
A partir dels actius de Catalunya i les potencialitats de la indústria musical local, l'estudi identifica noves oportunitats de negoci per a les empreses catalanes. En el cas de la música gravada, per exemple, apunta oportunitats com el desenvolupament d'aquestes plataformes digitals que facilitin el vincle entre els grups musicals i els seus seguidors, solucions tecnològiques per facilitar els processos de creació i producció musicals als artistes, per monitorar l'ús i reproducció de les cançons en qualsevol mitjà o per captar nous interessos musicals dels consumidors.
Pel que fa a la música en viu, identifica oportunitats com el desenvolupament de solucions tecnològiques que monitoritzin els interessos del públic i puguin crear esdeveniments personalitzats en funció dels seus perfils i els mercats locals o eines immersives que ofereixin experiències diferencials als assistents als concerts. L'informe també considera que les empreses catalanes poden treballar per crear productes reciclables o reutilitzables als festivals, noves plataformes tecnològiques que facilitin el seguiment online de concerts i que puguin representar una via d’ingressos addicionals per als promotors, sistemes tecnològics que optimitzin cues així com solucions d’il·luminació i audiovisuals per a produccions musicals en viu.
En la roda de premsa, han intervingut membres del sector com el president d'Apecat, que ha celebrat l'informe, o el president de l'Associació de sales de concerts de Catalunya que també però que tanmateix ha fet avinent que s'ha parlat molt de tendències i oportunitats però no de les amenaces que hi ha davant aquest nou panorama musical i tecnologògic, i com enfrontar-s'hi o sobreviure. Precisament Catalunya té un ecosistema ampli i un sotabosc musical amb trets diferencials, i cal pensar-les i repensar-les sempre més enllà de l'homogeneïtzació global a la qual es tendeix, si només es deixa la indústria i la creació a la inèrcia del mercat aquest fagocita i assimila al seu aire, potser massa poc artístic.
.gif)
