Una pantalla en blanc i negre, la càmera en moviment. Joan Dausà camina amb un posat tendrament heroic. A l’escenari l’espera un piano de cua. Entona un "Ara som gegants" profètic: serà una nit de festa i llàgrimes. “Que s’enfonsi el Sant Jordi”, crida amb veu emocionada.

Joan Dausà és el primer cantautor mil·lènnial del panorama musical català que ha omplert el Palau Sant Jordi. Aquests últims dos anys hem vist Antònia Font, Zoo i Oques Grasses dalt l’escenari de Montjuïc. Però en solitari, fins ara, només ho havien aconseguit els grans noms de la Nova Cançó: Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat. “No sabem si l’omplirem”, va dir poc després de posar les entrades a la venda. Com que no les tenia totes, Dausà va batejar l’espectacle de final de gira com La gran bogeria. Un títol que descriu perfectament l’ambient d’un estadi amb 16.400 fans disposats a tot. Mentrestant, a la sala del costat, el raper Morad entomava el segon dels tres concerts al Sant Jordi Club, també amb totes les entrades venudes.
 
“Qui de vosaltres ja havia vingut a algun concert nostre?”, ha preguntat Dausà després de les dues primeres cançons. Més de la meitat del públic ha assentit. “Per qui no ho sàpiga, fem una barreja entre Sergio Dalma i Oques Grasses”. El repte de Dausà era precisament aconseguir que el públic fidel visqués el concert com si fos a la sala gracienca Heliogàbal: el caliu del cantautor en un estadi multitudinari. A la primera part, amb cançons com "Omple de vida els pulmons", "Truca’m", "Nunca es tarde" i "Obriu-me el cap", ha reivindicat la candidesa que tant el caracteritza. A "Nàufrags", una cançó més esquerdada, el públic ha obert les llanternes. I ja no s'han apagat en tota la vetllada. Una gran bogeria de mòbils enlaire, crits i aplaudiments. La banda del cantautor —Florenci Ferrer, Miquel Sospedra, Anaïs Vila, Dídac Fernández— ha mantingut viu el batec de la festa durant les gairebé dues que ha durat el concert.
 
El primer clímax de la nit ha estat la cançó "Buenos Aires". Amb el ritme accelerat de "Tot anirà bé" i "Ho tenim tot", l’estadi ha deixat les llàgrimes per entregar-se a la festa. No hi han faltat, és clar, cançons de caràcter autobiogràfic, com "Diria que eres tu", que explica una retrobada amb una exparella que el cantautor va viure en un restaurant del Poble-sec. O "Pina", la cançó que va dedicar a la seva primera filla. Tampoc hi ha faltat el cantant de Love of Lesbian, Santi Balmes, per interpretar "Caure no feia mal". Dausà també ha convidat Julieta, la diva de la generació Z, amb qui ha cantat "Una altra manera de viure", la cançó d’Estrella Damm de l’estiu del 2019.
 
La història de "Jo mai mai" ha estat un dels leitmotivs de la nit. Un dels moments més sentimentals del concert ha arribat amb "Judit", la cançó que Dausà va publicar ara fa mig any per celebrar el desè aniversari del tema que el va catapultar a la fama. L’actriu Sara Espígul, que al videoclip de "Jo mai mai" interpretava el personatge de la Judit, ha pujat a l’escenari per donar la resposta que Catalunya havia esperat durant una dècada: “Jo mai mai he pensat que seria més feliç al teu costat”. Ara bé, el moment més descaradament sentimental del concert ha anat a càrrec del públic. “Avui tinc un objectiu: demostrar que Catalunya és romàntica. Aconseguir que, quan s’acabi el concert, dues persones que no es coneixen se’n vagin a fer una birra juntes”. En un tres i no res, Dausà ha muntat un Tinder en viu. “Jo mai mai m’he fixat en algú que tinc a prop”. El joc ha anar escalfant-se, cançó rere cançó, fins que, després de la nadala "Per nosaltres i els de dalt", Dausà ha aconseguit el match que buscava gràcies a en Toni i la Núria, dos solters que seien a la mateixa zona de l’estadi. “Jo mai mai he fet un petó a un desconegut al Palau Sant Jordi”. Tal dit, tal fet.
 
Amb el sold out de Dausà es confirma una de les trajectòries musicals més sòlides del país, que va arrencar el 2010 amb el Premi Joventut Sona9 per votació popular. “Acabarem el concert allà on tot va començar”. Un "Jo mai mai" precedit per "La gran eufòria", una dosi de joia explosiva. El petard final, però, ha estat una proposta al públic: “M’acompanyaríeu a un concert a Donosti, Madrid o París?”.