Amb tres discos i un EP —'Don gelato' (Delirics, 2020) i ‘Aftersun’ (Delirics, 2022), considerats el millor disc d’urbana per la crítica als Premis Enderrock el 2021 i el 2023, respectivament— a l’esquena, Flashy Ice Cream s’ha establert com un dels grups pioners de l’escena urbana en català. Aquest darrer any, el duet format per Sneaky Flex i Pol Giancana ha estat preparant el seu pròxim disc des d'Argentina, Sempre joves (Delirics, 2024), un treball que dividiran en quatre parts, una per a cada trimestre del 2024. Avui ha sortit a la llum la primera part d’aquest àlbum, Sempre Joves x1 (Delirics, 2024) i en parlem amb Sneaky Flex.



Heu estat a Argentina preparant aquest disc. Per què vau escollir fer-lo allà?
Argentina és ara mateix el bressol de la música urbana a escala global. Ens vam dir a nosaltres mateixos que seria molt top anar allà, conèixer nous artistes i agafar-ne totes les influències que poguéssim, per després poder treure un disc molt potent. Vam parlar amb Santa Salut i Dax, que van fer una gira allà, i ens van dir que la gent està molt oberta a treballar i que és molt còmode. 

Com valoreu l’experiència, ara que heu tornat?
Molt positivament. Allà, els artistes s’ajuden molt entre ells, hem pogut fer molta música i diverses col·laboracions amb músics argentins. A més, quan vam marxar cap allà, aquí arribava el fred, i allà feia calor, i això va fer que l’experiència fos encara millor.

El fruit de la feina que heu fet a Argentina és el disc ‘Sempre Joves’, i ara publiqueu la primera part d’aquest, ‘Sempre joves x1’. Anirà canviant el número amb els EP’s?
Aquesta és la idea, però el següent no es titularà “Sempre joves x2”, sinó ‘Sempre joves x10’. La idea que volem desenvolupar amb les portades, que ja s’anirà veient quan surti, és fer un zoom out a les nostres cares, que ara estan molt a prop. Per això aquesta és la x1, després vindrà la x10, i així successivament amb les quatre parts. 

Per què dividir-lo en parts? 
Dividir-lo ens ajuda a poder crear i treballar més còmodes. Vam estar un any fent Hangover (Delirics, 2022) i ens va acabar quedant un disc molt llarg. I quan el vam treure a la llum no va arribar tant a la gent i va acabar quedant com poca cosa. Per això ara hem decidit canviar l’estratègia i anar traient el disc a poc a poc. D’aquesta manera, podem anar fent més temes durant l’any o afegir col·laboracions amb artistes de Catalunya que ens agradin. Serà un disc fet en el present, en la nostra actualitat.


El primer senzill que vau publicar és “Cada tren”. És representatiu del disc, musicalment parlant?
L'EP en general és molt divers i el gran àlbum encara ho serà més. “Cada Tren” realment no té molt a veure amb el primer volum, però sí que volíem donar una pinzellada d’un Flashy Ice Cream més proper i obrir-nos a un nou públic amb aquest tema. 

Éreu a Argentina, però en aquest EP hi podem trobar un corrido tumbado mexicà, “A qui trucaries”. Té a veure el creixement que ha tingut aquest gènere, sobretot gràcies a noms com Peso Pluma? 
Quan érem allà parlàvem amb molta gent diferent sobre artistes que coneixíem o que ens agradaven i també ens anàvem ensenyant música entre tots. Nosaltres havíem escoltat abans Peso Pluma o altres artistes que estan fent aquest estil, però allà ens van ensenyar molta música d’aquest estil, perquè els arriba molta influència de Mèxic. I estàvem tan dins del gènere, i ens agradava tant el que ens ensenyàvem, que vam decidir fer un tema així. 


Al disc teniu dues col·laboracions, una d’elles és “Tiki taka” amb el cantant argentí C.faqu. Com us vau conèixer?
Santa Salut ens va presentar un col·lectiu d'artistes d'allà, que estan creant un segell de música independent. Vam estar amb ells bastants dies, sortint de festa i convivint, bàsicament, i ens vam portar molt bé amb en C.faqu. Ens vam posar a fer música junts, i tot va fluir de manera molt orgànica. Nosaltres fèiem la nostra música en català, però això no va suposar cap barrera: ens interessava més l’art que fèiem que en quina llengua parlava cada un, i això ho va fer encara millor.

"Tikitaka" és també el nom d'una cançó de Dani6ix i IZZkid, amb qui col·laboreu a “Entremaliada”. Com va sorgir?
És una putada que totes dues es diguin igual, però no podíem canviar el títol de la col·laboració amb C.faqu perquè literalment diu tiki taka durant tota la tornada! A Dani6ix i IZZkid els vam començar a escoltar per xarxes socials, i quan vam tornar d’Argentina els vam dir que ens agradaria molt que entressin a l’àlbum. En una setmana vam tenir fet el tema i vam quedar molt contents amb el resultat: un reggaeton molt bellaco, la veritat. 


Els temes d’aquest EP són més tranquils que els d’’Aftersun’. Què podem esperar del pròxim EP?
No crec que siguin més tranquils. Hi ha un dembow, hi ha un reggaeton, hi ha un corrido, que són bastant de festa, de ballar i moure el cul tota la nit. Potser diria que aquest treball no és tan lluminós com Aftersun, però sí que és bastant d’estar en un club.
 
Hi haurà una continuïtat en el so dels diferents EP?
Sí, seguirà el nostre estil i el que hem fet en aquest EP, però també entrarà una cúmbia amb un artista d'allà que es diu Ilan Amores, hi haurà molt reggaeton i també molt afro. Però, el pròxim EP serà molt més estiuenc que aquest que hem tret ara. 

La música urbana en català ha tingut un renaixement aquest darrer any. Com ho heu vist?
Estem molt orgullosos de tota l'escena que s'està creant i que cada dia hi hagi més gent fent això. També ens sentim una mica partícips d’aquest canvi. Bé, no, ens sentim responsables d’aquest canvi a Catalunya. Estem molt contents amb aquesta evolució i tant de bo això pugui seguir així.