Pocs músics han construït una carrera tan constant, eclèctica i inconformista com el santceloní Joan Colomo. Ara, presenta el vuitè disc, Tecno realista (Montgrí, 2024), que posa en dubte alguns dels preceptes del progrés tecnològic i que ha estat produït i mesclat únicament pel mateix músic.



D’on ve el títol del disc ‘Tecno realista’?
Posar títol a un disc sempre m'ajuda a idear cap on anirà quan em trobo en la fase més embrionària de la creació. En aquest cas em va venir la idea com una contraposició al 'tecnooptimisme'. És un terme que ara està força de moda, que defineix el corrent que defensa que, gràcies als avenços tecnològics, es resoldran tots els problemes que el sistema ens ocasiona, ja sigui el canvi climàtic, les desigualtats... I com que no volia posar-li Tecnopessimista, perquè l'anterior disc ja es deia Disc trist (BCore Disc, 2021) i no volia ser tan negatiu, se'm va acudir Tecno realista. Crec que explica prou bé que no vull posicionar-me en contra de la tecnologia, però que tampoc cal que ens flipem pensant que alguns canvis sistèmics se solucionaran amb la darrera troballa tecnològica.

Hi ha també, en el títol, la ironia del 'jo no soc pessimista, soc realista'?
Sí, exacte. Sempre m'agrada buscar-li diferents significats als títols dels discs i en aquest cas m'agradava que també semblés com un estil musical. Malgrat que el disc en realitat no té gaire de tecno, sí que ha estat fet amb un ordinador, com quasi tota la música que es fa avui en dia. A més, una altra idea era el fet de fer-me jo mateix tot el disc sense l'ajuda externa d'un estudi professional o d'algun productor. Per a mi, fer-ho així ha estat un acte de realisme tecnològic.



Diries que el disc és pessimista, per això?
Intento no caure en el pessimisme, i realment en altres etapes de la meva vida ho he estat més. De fet, crec que en el disc anterior estava una mica més desanimat que ara. En aquest treball m'he obligat una mica a intentar tenir esperances per a algun possible canvi, perquè si no, costa tirar endavant. Tot i que no apareix gaire, en algunes cançons com "Filles d'internet", ho intento transmetre. Jo no estic en contra d'internet, soc addicte a les xarxes socials i a altres tecnologies, i intento deixar clar que si ens esforcem podem canviar algunes coses.

Ara que la IA està al centre del debat, consideres que ha vingut per fer-nos treballar menys o que acabarà per perjudicar-nos més? 
Molts abans de la intel·ligència artificial, ja es deia que algun dia els robots farien la nostra feina i que podríem tenir molt més temps per a nosaltres... Però, al final, ens n'adonem que cada avenç tecnològic no ens deslliura de la feina. De fet, l'altre dia llegia que segueixen havent-hi esclaus en les mines de cobalt... L'energia que ens estalviem en fer servir combustibles fòssils i segons quines tecnologies, sempre amaga una energia humana al darrere. I sobre la intel·ligència artificial i molts avenços tecnològics, tinc la sensació que més que facilitar-nos la vida, ens crea angoixa, ja que les màquines cada cop són més ràpides i tenim menys paciència per esperar les coses. Tot i això, és cert que també ens facilita la vida amb certs aspectes. Per exemple, estic fent aquesta entrevista perquè he arribat aquí amb Google Maps i ho tenia apuntat a l'agenda del mòbil.

Així, creus que la tecnologia és dolenta per si mateixa o per l'ús que se'n fa?
Crec que té amb el fet que, en una lògica capitalista, l'ús tecnològic sempre prioritza el benefici. Un bon exemple són les xarxes socials, que a vegades són una eina estupenda per comunicar-nos entre els humans. Però alhora, l'empresa que hi ha al darrere vol tenir beneficis i llavors crea un algorisme que genera addicció perquè en facis un ús i un consum concrets. El capitalisme prioritza el benefici econòmic per davant de tot: de la salut física i mental i també dels ecosistemes. Una reflexió que sempre faig és que moltes tecnologies venen d'idees prèvies amb finalitats extractivistes. Per exemple, l'autotune el va inventar un paio que havia estat treballant en la propagació del so en prospeccions per trobar nous jaciments de petroli als Estats Units, i el Cinemascop [un sistema de filmació panoràmica dels anys 50] venia dels visors d'armes militars. Molaria poder viure en una societat en què els avenços tecnològics i tal fossin fruit de l'interès de l'ésser humà per evolucionar, avançar o aconseguir millorar la vida de la gent.
 
Al llarg del disc també ironitzes sobre la nostàlgia. La nostàlgia i la recerca per la novetat tecnològica no semblen a priori dues idees contraposades?
Ens volen intentar vendre il·lusió en el futur amb tots aquests avenços, però vivim en un moment en què la gent, i sobretot el jovent, no té gaire perspectives d'un futur meravellós. Per això tota l'estona sobrevolen revivals dels 80, perquè hi ha una nostàlgia d'uns temps passats 'millors' i tenim assumit que la inèrcia de la humanitat acabarà a un lloc que sembla terrible. En general, veiem que anem cap a un cul-de-sac, i això ens fa viure una mica ancorats al passat.

Creus que tothom ho veu així?
Quan parlo amb coneguts que són de caràcter neoliberal, m'intenten convèncer que aquest sistema ha reduït les morts infantils per desnutrició, i molts altres indicadors. I tot i que potser hi havia un moment en què semblava que aquesta maquinària repartia el benestar, crec que des de ja fa uns anys es veu que molts índexs estan empitjorant i les desigualtats no paren de créixer. I ara, és el missatge que se'ns vol donar: que els nostres pares vivien millor, que els nostres pares a la nostra edat ja tenien la hipoteca pagada... Si vius en una gran ciutat, cada cop costa més pagar un lloguer i això fa que la gent percebi un empitjorament evident. El mateix passa amb el canvi climàtic: tots comencem a pensar que potser d'aquí a uns anys no podràs passejar pel carrer a ple juliol.

Consideres que la nostàlgia va intrínsecament lligada al conservadorisme?
Doncs probablement sí. De fet, estem veient com les ideologies més reaccionàries van guanyant terreny en tot el planeta. I probablement té a veure amb com l'extrema dreta i aquests moviments polítics saben captar el descontentament de la població amb totes aquestes problemàtiques.  

Abans, parlaves de la dificultat de pagar un lloguer en una ciutat com Barcelona. Al senzill "Tot és molt difícil", dius que és difícil viure a Barcelona amb il·lusió. Per algú que ve de Sant Celoni com tu, què et reté a Barcelona? 
Per una qüestió personal familiar i logística. Soc molt de poble i des que he viscut a Barcelona, ja fa quasi 20 anys, sempre he viscut amb aquesta recança de pensar que aquest no és el meu lloc. Jo he crescut al Montnegre entre pins i senglars. Barcelona i les grans ciutats en general t'atrapen i fa que quan portes temps dins la seva inèrcia, costi sortir-ne.


El disc l'has produït i mesclat tu sol. Com ha estat l'experiència?
Com que l'he produït i mesclat jo, sona una mica més maqueter, i he fet el que he pogut. Al llarg del procés, he tingut la sensació d'haver-me convertit en autòmat. Ara mateix ja em costa més posar un micròfon i gravar una guitarra que obrir directament l'ordinador i crear un so digitalment amb un plug-in.  Aquesta ansietat d'immediatesa que parlava abans també l'he sentit fent el disc. Per això el disc no parla de rebel·lar-se contra la societat sinó contra mi mateix, perquè soc la primera víctima i, per tant, em cal fer autocrítica.

Pot ser que ho facis per guanyar temps, ja que autoproduir-te tu mateix un disc duu molt temps?
Potser sí, però gravant altres grups m'adono que la meva mandra de voler passar de microfonar instruments fa que després em porti més feina arreglar el que he enregistrat malament. És una mica com el que passa a les escoles que ara ja fan servir el Canva per fer dibuixos en comptes d'agafar un paper en blanc i començar a dibuixar... M'agradaria revertir aquesta inèrcia i és una cosa que hem de transmetre al jovent i les noves generacions.

En aquest nou treball, has canviat de segell. Ja no edites amb BCore Disc sinó amb Montgrí, el segell de Cala Vento. Què ha impulsat el canvi?
Simplement, volia canviar. Després de tants anys fent discos, perds una mica l'al·licient i tens aquesta sensació d'estar fent sempre el mateix. Continuo formant part de la família BCore, ho he estat tota la vida i espero poder seguir treballant amb ells. D'altra banda, sempre m'ha fet gràcia de treballar amb Montgrí, que gestionen Nore Chesapik i els amics de Cala Vento. Era una opció interessant i m'ha servit per canviar d'aires.



En paral·lel al teu projecte, en què més estàs treballant actualment?
Ara he començat a tocar amb el projecte del Mau Boada, Esperit, que el juny traurà nou disc. Vam començar a tocar quan teníem 12 anys i ara ja en fa trenta que toquem plegats! A més, m'he avesat a gravar i produir per a altra gent. He gravat nous temes amb Les Creuet i fa poc he acabat d'enregistrar el nou disc de Fetus, que sortirà el setembre. M'interessa bastant més treballar amb cançons d'altres que amb les meves, ja que sempre m'he suportat poc, però amb els anys em suporto cada cop menys. Per altra banda, vaig tenir un projecte d'un musical que no va acabar de funcionar i que es va quedar mitges. Tinc tota aquella música en un calaix i espero poder-ne fer alguna cosa aviat.

Quins concerts de presentació tens a la vista?
Aquest estiu tocaré a les festes del meu barri, a la Sedeta del Camp d'en Grassot, el 28 de juny. I a la tardor farem alguns concerts per diferents localitats de Catalunya i farem també un concert de presentació oficial a l'Apolo el novembre.