Estrenes

Marcel Casellas i la Vella Clúndia: «Fem cançons del cançoner amb un vestit de festa jove nocturna»

Parlem amb el músic sobre el nou disc 'Submersió Alpha', del qual avui n'escoltem un tall

| 13/06/2024 a les 16:00h

Marcel Casellas
Marcel Casellas | Arxiu
Demà es publica el disc Submersió Alpha (Sota la palmera). Es tracta del disc de debut de Marcel Casellas i la Vella Clúndia, una revisitació del cançoner tradicional, amb l’objectiu de contagiar les ganes de cantar, feta per un dels músics més dinàmics de l'escena tradicional catalana.


Presentes un nou projecte, 'Submersió Alpha'. En què consisteix?
El projecte consisteix a cantar cançons entranyables del cançoner, algunes de molt conegudes i algunes de gens, i fer-les amb un vestit de festa jove nocturna. Sempre comptant amb la complicitat del públic perquè canti també. Tot són cançons que tenen refranys, tornades, responsos… unes característiques molt pròpies de la cançó tradicional catalana que el pop-rock català ha obviat per desconeixement, en gran part. En aquest cas és una submersió total i absoluta en aquest món, en aquest llenguatge, en aquesta literatura popular. 

El disc el firmeu com a Marcel Casellas i la Vella Clúndia. Què és una "clúndia"?
És un personatge que apareix en un moment determinat a El Capitán Trueno, que sempre estat un dels meus referents, des de ben petit. És una bruixa benefactora, però a qui tothom té molta por. 

Com has fet la tria de les cançons? 
Vaig començar a fer una llista d'aquelles que em sabia de memòria, sense haver de buscar ni d'aprendre, i me'n van sortir una cinquantena. D'aquesta cinquantena vaig triar les que em van encaixar més, que eren trenta. Per això vaig titular el treball Submersió Alpha, imaginant ja una Submersió Beta que tinc gairebé pensada. 

Amb quins còmplices has comptat per al disc?
Hi ha la Marina Lluch. Buscava la part contrària a mi en tots els aspectes, i que contrastés amb mi, que soc un home veterà. Ella és una dona de 22 anys, que hi toca la guitarra i fa els responsos. També hi ha el Santi Careta a la guitarra elèctrica, el Xarli Oliver a la bateria i la Chiara Fiani al baix. I tenim la Carol Duran i l'Heura Gaia fent cors.

Això d'apropar la música tradicional a la nit jove ja ho havies treballat amb la Cobla Catalana dels Sons Essencials i amb la Principal de la Nit. Què tenen en comú aquests projectes?
Són complementaris. És un altre vessant del tema. Normalment, jo he acostumat a posar molta èmfasi en els gèneres esporògens, que són els gèneres que fan bellugar d'una manera singular catalana: el ball pla, el contrapàs, la jota… En aquest cas, m'he oblidat el tema del moviment i m’he volgut submergir —tant a mi, com als músics i al públic— en aquest món del llenguatge de la cançó tradicional catalana. Algú m'ha preguntat per què no hi he posat instruments tradicionals, però penso que aquestes cançons tenen tanta força que encara que les vesteixi de Rolling Stones continuaré estant a Catalunya.

Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Marcel Casellas, estrenes, Marcel Casellas i la Vella Clúndia

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.