Nit de salts generacionals a Vic amb la segona jornada del Cabró Rock. La nova onada de pop en català, liderada ahir per The Tyets i Figa Flawas, va contrastar amb l'indie rock en castellà de Love of Lesbian. La nova onada que recull sense complexos les influències del pop mainstream hispanoamericà versus el pop-rock amarat a tot el corrent indie sorgit a l'estat espanyol durant els noranta. En resum, una nit marcada pels contrastos i l'eclecticisme de les propostes musicals del país.

La tarda va engegar amb la banda de versions barcelonina Coco, i va seguir amb el també barceloní Mama Dousha. Amb una actuació breu de tan sols quaranta minuts, el cantant va començar a encendre el públic amb temes del seu darrer EP com "Ocell d'origami", "Sant tornem-hi" o "El ressopó", que va deixar un ball col·lectiu al més pur estil del pasdoble "Paquito el chocolatero", del músic del Comtat Gustau Pascual Falcó. També va ser destacable la bona habilitat del músic per a inserir tonades conegudes entre les cançons de la seva autoria, com la dosmilera "Tenía tanto que darte" de Nena Daconte, dins de "Rere teu", o "Paf el drac màgic" dins d'un tema inèdit dedicat a les iaies. Com no podia ser d'altra manera, va tancar l'actuació amb el hit que l'ha donat a conèixer, "Rikiti".
 
A continuació, va ser el torn de Figa Flawas, que va pujar sobre l'escenari dins d'una nevera, emulant el vers inicial "Sempre estic dins de la teva nevera" de "Xuculatina", que va donar el tret de sortida a l'actuació. El directe va estar marcat per la combinació d'instruments en directe -com guitarres, baix i percussió- i bases llançades per Xavier Cartanyà; la capacitat del cantant Pep Velasco per lluir-se com a frontman, i el bon fer de l'elenc de quatre ballarines que els acompanyava.

Durant el primer tram del concert, van fer sonar diferents cançons del darrer disc La calçotada (Halley Records, 2024), com ara "La salsa", "4 kissus" o la coneguda "Diabla", i després van repassar les col·laboracions que van fer a "Toca" d'Oques Grasses i "Ja dormiré" de La Fúmiga. Per al final, van deixar els seus temes més esperats: les rumbes "Solucions i no problemes" i "Que no s'acabi", i la batxata "Mussegu".
 
Un cop acabat el concert del duet vallenc, va arribar la Festa Major del Cabró Rock, marcada per una batucada que va recórrer el recinte esportiu de Vic i per la sessió de Mon DJ. I a les deu en punt, va ser el torn de Love of Lesbian. En el marc d'un festival com el Cabró Rock, el concert del quartet barceloní es va convertir en una rara avis en múltiples sentits. No només va ser el primer artista a cantar la majoria de les seves cançons en castellà -malgrat que més tard també ho faria La Pegatina-, sinó que també un dels pocs grups en donar a les bases programades un paper molt testimonial.

El seu concert va arrencar amb un dels temes del darrer disc V.E.H.N. (Viaje épico hacia la nada) (Warner, 2021), "Los irrompibles" tot i que no hi van faltar temes de treballs anteriors ni els èxits més sonats com "Fantastic Shine" -de l'espot publicitari d'estiu d'Estrella Damm 2013- o "Club de fans de John Boy".
 
El següent concert va deixar un gran canvi de registre amb The Tyets, que es consolida com un dels artistes per excel·lència del Cabró Rock amb tres participacions en les tres edicions del certamen. Amb una hora i quart, van tenir temps de fer sonar una amplíssima part del seu repertori, des de temes d'Èpic solete (Luup Records, 2023) com "El tonteo", el tema homònim o "De l'1 al què", fins a temes més antics com "La dels Manolos", "Amics, tietes i coneguts" o "Se queda". Fins i tot, al duet li va quedar temps per repescar les col·laboracions originals amb Marlena ("Estaré millor demà"), amb Sexenni ("Grup de pop") o La Fúmiga ("Havia de passar").

El concert va anar creixent d'intensitat en el tram final. De la tendresa i l'emotivitat de la balada "Desembre"´i d'"Olívia", es va passar a la festa i la disbauxa de "Bailoteo" i la sardana massiva de "Coti x coti", que va evidenciar la bona quantitat de hits que The Tyets ja acumula a les seves espatlles en sis anys de trajectòria.
 
La nit la van tancar el grup de Montcada i Reixac La Pegatina, que va oferir el seu característic directe festiu marcat per la rumba i les melodies dels instruments de vent, i la música d'inspiració ravera d'Amygdala.