Aquest cap de setmana, al cor de Catalunya, el Cabró Rock ha bategat al ritme de la música en català. Durant dos dies i més 20 hores de música, el festival de la capital d'Osona ha manifestat la pulsió de la música de casa nostra en una tercera edició que el consolida com una referència de l'escena. Un exemple d'aquest ventall cromàtic va ser la nit del divendres, una retrospectiva sonora dels darrers 30 anys de la música en català: el retorn -potser efímer- d'Antònia Font, la maduresa d'Els Amics de les Arts i l'efervescència de The Tyets. Aquesta és la singularitat d'un festival jove que ha reunit diverses generacions sota una banda sonora comuna.
 
Els ponentins Bredda, guanyadors del concurs de bandes emergents Desemboira't, van obrir el festival divendres a la tarda presentant el seu darrer treball, La nostra història (Coopula, 2023), seguits per la manresana Sara Roy. The Tyets eren els encarregats de fer caure el sol a la zona esportiva de Vic i ho van fer amb la llum del seu Èpic solete (Luup Records, 2023) -amb què han aconseguit un primer i flamant disc d'or-. Els mataronins van arribar al festival surfejant l'onada del seu èxit amb un directe perfectament rodat i dissenyat, que s'eleva amb èxits com "Havia de passar" o "De l'1 al què" i que reposa amb temes com "Desembre". Tant fan una rumbeta a "La dels Manolos" o munten un mar de llums a "Toni deixa-la", com versionen "La bachata" de Manuel Turizo. Són la sensació d'aquest estiu, s'han fet un lloc a moltes cases, mòbils, cotxes i ràdios i això es feia palès en l'entrega de públic i també dels músics. L'eufòria, però, esclatava amb la traca final amb "De l'1 al que", "Amics, tiets i coneguts" –amb l'aparició d'Els Amics de les Arts–, "Bailoteo" i la popularíssima "Coti x coti".
 
El tema que dona nom al darrer treball d'Antònia Font, Un minut estroboscòpica (Primavera Labels, 2022), fou l'escollit pel retorn del grup mallorquí ara fa un any al Primavera Sound. Des de llavors, el so d'aquestes notes al sintetitzador és sinònim d'una dosi dels mallorquins més còsmics, que van aterrar la seva nau a la capital d'Osona per continuar un retorn que sembla un miratge. Antònia Font va dur un setlist mil·limetrat amb "Oh la la", "Amants perfectes" i "Venc amb tu" d'aquest últim treball i cançons de la seva discografia anterior com "Vitamina sol", "Tots es motors" o la fúria de l'"Astronauta rimador". Una proposta eclèctica que es va retrobar amb els més grans d'un públic completament transversal i va fer diana en els més joves –molts escoltant per primera vegada en directe els mallorquins–. L'escala d'eufòria va anar in crescendo fins al final, quan apareixien els il·lustres "Batiscafo Katiuscas" i "Clint Eastwood" i la catarsi d'"Alegria", "Alpinistes-samurais" i "Viure sense tu". Un final obert que podria marcar el punt i principi d'una nova era d'Antònia Font.
 
Els Amics de les Arts també se sumen a la tendència d'Antònia Font i han escollit la cançó que dona nom al darrer disc, Allà on volia (Pistatxo Records, 2023), per reaparèixer als escenaris després de dos anys de treva. Amb un directe elèctric i carregat d'energia, el trio va repassar el seu últim treball amb cançons com "Citant Mercè Rodoreda", "De córrer per tot Nova York" i "La nit sembla que serà nostra". Sense oblidar, però, hits de la seva discografia com "No ho entens", "El seu gran hit", "Ja no ens passa" o "4-3-3". Precisament, en aquesta gira Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué dediquen un bloc a les velles glòries. A tres veus i una guitarra acústica, van interpretar un medley nostàlgic que rescata "La merda se'ns menja", "Armengol" o "L'home que dobla en Bruce Willis". Un altre moment insubstituïble de comunió amb el públic va ser la delicada "Louisiana (o els camps de cotó)", que encarava la recta final encomanant-se a l'esperit del cineasta francès a la popular "Jean-Luc" per acabar cantant als desamors amb "Semblava que fossis tu".
 
Triquell va ser l'encarregat d'obrir la jornada de dissabte. En poc menys d'un any, el jove músic ha passat del plató d'Eufòria als grans festivals del país acompanyat de la seva banda en la gira de presentació d'Entre fluids (Halley Records, 2023). Un directe intens ple de cançons que va interpretar al concurs musical, versions dispars i sobretot els temes del seu primer àlbum en solitari.
 
Enguany, Joan Dausà celebra una dècada del popular "Jo mai mai", inclosa en el seu primer disc homònim. Amb aquest tema, pràcticament a cappella acompanyat del públic, va començar el següent concert en què la connexió entre escenari i pista seria vibrant. El cantautor, flanquejat per la seva banda de confiança, va interpretar les cançons més celebrades del seu repertori com "Truca'm" o "Caure no feia mal" i també les vitalistes "La gran eufòria" o "Ho tenim tot", amb salt –prudent– al públic inclòs. Ben pocs es podien imaginar que el final del concert seria un homenatge a la "Judit": que arrancaria amb la continuació d'aquesta història d'amor feta cançó, seguida de l'esperpèntica petició de mà del Quim a la Marta –que convertia l'escenari del festival en el plató de 'Sorpresa, sorpresa!'– i amb un final dolç arrodonit amb el "Jo mai mai".
 
Stay Homas eren els següents a assaltar l'escenari dissabte i ho van fer amb un directe musicalment ric i ple de matisos, com gran part del seu repertori. Van començar amb "La nòria", primer senzill de Homas (Cukileo / Halley Records 2023), el seu segon llarga durada, que presenten en aquesta gira i que va protagonitzar gran part del repertori. El trio barceloní va convertir la seva actuació amb una gran festa per fer un repàs de la seva breu però intensa i prolífica trajectòria, sempre amb un directe contundent. Per uns instants però, el trio es va transportar als acústics de confinament per interpretar la cançó que dona nom al grup, "Stay Homa", i "Days of our life". Demostrant que no reneguen dels seus orígens malgrat que ja hagin transcendit més enllà de la pandèmia. El moment àlgid va ser l'estrena en directe de "La platja", el nou hit de l'estiu amb la col·laboració de The Tyets que va augmentar la temperatura nocturna.
 
Passada la mitjanit era el torn de Zoo, que després d'omplir un Sant Jordi es troben en el seu moment de gràcia. Aquest era un dels quatre concerts que els valencians fan a Catalunya aquest 2023, per tant, la banda de la Safor venia disposada a convertir el Cabró Rock en una olla de pressió i ho va aconseguir regalant temes com "Tir al ninot", "Esbarzers", "Estiu" i "Llepolies". Tampoc hi va faltar "Panya", la cançó que dona nom a l'actual gira, acompanyada de consignes en defensa de la llengua, la terra i les llibertats. El darrer alè del concert servia per cridar "Avant" a ple pulmó, seguit de "Corbelles" –dedicada a la gent de Ripoll–, la mítica "Ventiladors" i el seu magnífic "Tobogan".
 
Cabró Rock tanca la tercera edició d'un festival que va néixer en plena pandèmia i que ara recull els fruits d'un cartell ambiciós i una proposta acurada, amb tots els elements perquè sigui un èxit. 7.000, 12.000 i ara 22.000 entrades. Amb aquests números el nou certamen vigatà està escrivint la crònica d'un ascens meteòric que el situa entre els grans festivals del país amb un futur prometedor.