Catalunya és terra de festivals. Se’n fan centenars i cadascun d’ells malda per fer-se un lloc al mercat que els doni identitat i serveixi per diferenciar-los d’altres de més o menys similars. És la lluita per atreure el públic i aconseguir que els assistents d’un any tinguin ganes de repetir l’any següent. En aquest context, Tossa de Mar ha organitzat per vuitè any consecutiu el Festival de Rumba i Música Catalana, amb tres potes que el fan atractiu i gairebé únic.
 

La primera és l’emplaçament, a la platja gran. Seguir les actuacions amb els peus nus trepitjant la sorra de la platja no es pot fer en gaires concerts. A més la música es podia seguir amb força qualitat des de fora del recinte habilitat a tal efecte, la qual cosa permetia escoltar-la des de dintre l’aigua o prenent un refresc al passeig marítim. I per si no fos prou, al fons de l’escenari, l’skyline de la Vila Vella de Tossa amb les icòniques muralles il·luminades. El segon aspecte a destacar és que tot el festival és gratuït. I el tercer, és la programació. Cal tenir en compte que a Tossa ja ha començat l’estiu, entenent com a tal, aquell període de l’any en què el poble multiplica la seva població i acull turistes d’arreu del món.

Els plats forts del festival d’enguany eren Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic el primer dia, i Gertrudis l’endemà. I ni un ni altre van defraudar. Si bé l’horari del concert de Garriga potser no va ser el més adequat, l’exDusminguet va desplegar el seu repertori i va convèncer propis i estranys. Com ho van fer la nit de dissabte Gertrudis. Immersos en una gira de comiat, la banda va desplegar el seu directe farcit de melodies enganxoses que van seduir als públic present a la Platja Gran i que estava format per catalans i estrangers. Tots van seguir les indicacions de Xavi Ciurans a l’hora de picar de mans, ajupir-se o saltar. Veient la connexió de Gertrudis amb el seu públic és inevitable preguntar-se per què pleguen.
  Entre els actes complementaris, va destacar la projecció al cinema d’El rei Peret, el biopic sobre el rumber estrenat fa unes setmanes a TV3. També va tenir lloc, un any més, una fira del disc que sembla totalment desubicada en el marc de les activitats d’un festival de rumba i música catalana i que potser caldria replantejar. Si algú anava a buscar-hi discos de rumba o de música catalana més enllà dels èxits comercials, devia quedar amb un pam de nas.