El Rock Fest ha arribat aquest 2024 als deu anys. Després del creixement viscut al llarg de la dècada passada, el festival santcolomenc ha viscut uns darrers anys particularment difícils. A les cancel·lacions forçades per la Covid-19 de 2020 i 2021, l'any passat se li'n va sumar una de nova a causa de les obres al Parc de Can Zam. Enguany, però, el festival ha tornat a la normalitat amb una nova edició i la renovació del conveni amb l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per a celebrar el festival quatre anys més a la vila.

Amb un sol de justícia, el festival va arrencar amb els italians Rhapsody Of Fire i Konrtrust, però el primer concert ja va reunir un nombre considerable de públic a l'escenari principal va ser la banda del folk mètal Korpiklaani. Els finlandesos, capitanejats pel carismàtic vocalista Jonne Järvelä, van tornar al Rock Fest sis anys després i van oferir un concert marcat per un so millorable, però que malgrat tot, es va fer gaudir. Mentre que fa sis anys van actuar a la matinada, aquest cop ho van fer en plena tarda i això va deixar lloc per a poder sentir pinzellades ben diferents de la seva discografia: des dels temes del darrer disc Rankarumpu (Nuclear Blast, 2024), com "Aita" o "Saunaan", fins als clàssics festius "A Man With A Plan" o "Vodka", passant per temes més antics com "Wooden Pints", del debut Spirit of The Forest (Napalm, 2003).
 
Mentre un nombre prou nombrós de gent es va concentrar al darrer del recinte per mirar l'Eurocopa en una gran pantalla que havia habilitat el festival, l'expectació també creixia davant de l'escenari per a gaudir del concert de dues de les figures més influents del thrash dels noranta: els germans brasilers Max i Igor Cavalera, de Sepultura. Ara sota el nom de Cavalera, van oferir un xou que va recuperar exclusivament temes de la seva banda anterior, com "Schizophrenia", "Refuse / Resist" o "Morbid Visions".

La posada en escena del quartet va destacar per una bandera penjada amb el lema 'antifaschistische aktion' ('acció antifeixista' en català). Una declaració d'intencions que qui sap si té a veure amb el cap de cartell d'avui dissabte: Pantera i el seu cantant Phil Anselmo, que l'any 2016 va cridar en un concert el lema neonazi 'white power'. La bandera també va generar una certa paradoxa quan el quartet va fer servir com a introducció de "Morbid Visions" el tema "O Fortuna" de Carmina Burana de Carl Orff, escrita l'any 1937 i àmpliament difosa i publicitada durant l'Alemanya nazi.
 
La música va continuar amb un clàssic del power mètal alemany com Primal Fear i el cantant Ralf Scheepers, conegut també per ser l'excantant de Gamma Ray. Amb un directe d'una hora clavada de rellotge, el quintet va demostrar estar en un excel·lent estat de forma -especialment Scheepers, qui va estar molt precís en el seu registre més agut-, i va despatxar temes com l'inicial "Chainbreaker" del debut homònim (Nuclear Blast, 1998), "Metal is Forever", "The World Is On Fire" -del darrer disc Code red (Atomic Fire, 2023)-, "Nuclear Fire" i "Final Embrace".
 
Des de la Conca d'Òdena, Crisix va lluir el potentíssim directe que han tenen entre mans. El quintet s'ha convertit en una de les bandes més solvents del panorama europeu gràcies a la seva adaptació a qualsevol situació. L'any passat, el macrofestival francès Hellfest ja els va cridar a ultimíssima hora per actuar a l'escenari principal en substitució d'Incubus, i enguany, el Rock Fest també els va contractar (tot i que amb molt més marge de temps) per a substituir Ángeles del Infierno.
 
El seu directe de thrash directe i agressiu va deixar temes recents que ja són clàssics de la banda com "World Needs Mosh", "Full HD" o "Ultra Thrash", però també altres que tenen més d'una dècada d'història com "Frieza The Tyrant", que el cantant Juli Baz va presentar recordant el personatge de Freezer de Bola de Drac. Un dels moments més icònics de l'actuació el va protagonitzar el bateria Javi Carrión, qui al final del concert va tocar sobre una petita bateria situada en una petita tarima que aguantava el públic de primera fila.

Ja sense la calor abrasadora del sol, les actuacions van seguir amb K.K Priest, la formació del guitarrista i fundador de Judas Priest K.K Downing. Acompanyat de Tim 'Ripper' Owens -cantant dels Priest entre 1996 i 2002-, Downing fer un ampli repàs de la discografia dels noranta de l'emblemàtica banda anglesa, però sense oblidar els clàssics ineludibles com "Breaking The Law".
 
Just després, van engegar dues actuacions simultànies: la de Sodom, a l'escenari Rock Tent, i la de Warcry, a l'escenari principal. Per una banda, thrash mètal alemany de l'antiga escola i per l'altra, un dels grans exponents de l'efervescent escena de mètal melòdic asturiana de tombant de segle. L'hora i vint d'actuació de la banda comandada per Víctor García va deixar un gran sabor de boca amb un molt fer interpretatiu, amb himnes com "Nuevo mundo", "Luz del norte", "Solo sé" i "Hoy gano yo".
 
La nota negativa de la jornada la va deixar la retolació de tot el recinte, que prescindia completament del català i tan sols estava escrita en castellà i anglès. El Rock Fest continua avui i demà amb més grans bandes del mètal i el hard rock internacional com Pantera, Deep Purple, Europe, Blind Guardian o Gamma Ray.