La trajectòria musical d'Andrea Motis ha anat desmarcant-se progressivament dels seus inicis més vinculats al jazz més clàssic per abraçar un llenguatge més proper a la cançó d'autor i, alhora a l'experimentació sonora. Les influències brasileres van protagonitzar el treball Do outro lado do azul (Universal, 2019), el funk i el neosoul van destacar a Loopholes (autoeditat, 2022), i el cançoner llatinoamericà ha estat la motivació del darrer àlbum Febrero (autoeditat, 2024).
 
Ahir al vespre, Andrea Motis va actuar a la sala Prat del Roure, dins la programació del 40è Festival Internacional de Jazz d'Escaldes-Engordany. Feia just un any que hi havia actuat, en aquella ocasió en format de duet, acompanyada pel pianista menorquí Marco Mezquida. Enguany, Motis ha presentat l'espectacle Temblor, en format de trio i acompanyada pel seu company, el violinista i mandolinista Christoph Mallinger, i el percussionista Zé Luis Nascimento.
 
Una proposta de petit format, que va mostrar la cara més íntima de la cantant i trompetista de Sant Andreu. Temblor va servir perquè Motis mostrés la seva vessant compositiva, amb cançons com la cúmbia xilena "Cuánto tienes, cuánto vales", "Surt al carrer", "Tres cajones", la personal "Àvia" o "Dulce acierto", un tema inclòs a la banda sonora de la pel·lícula Saben aquell (David Trueba, 2023). La influència llatinoamericana es va deixar sentir a la versió de Roque Ferreira "Filho de Oxum", mentre que la musicació d'Horacio Salinas del poema de la xilena Gabriela Mistral "La pajita" va ser possiblement la cançó més rodona de la nit, amb la veu de Motis mostrant-se especialment emotiva.
  La proposta de Motis a Temblor mostra alguns actius interessants, com la proximitat i la interacció entre els músics; però en alguns moments circula per un camí entre la cançó d'autor, el jazz i la world music que fan que l'espectacle no acabi d'assentar-se. L'interessant treball de Mallinger amb el violí i la mandolina cobreix el so d'un color singular, però en alguns moments del concert tendeix al monocromisme. Zé Luis Nascimento d'altra banda, dona el contrapunt adequat, desplegant tota mena de recursos percutius amb una notable subtilesa. Inspirat i efectiu va ser el seu solo a "Tres cajones".
 
Per acabar el concert, Motis va cantar un preciós "El cant dels ocells", en un arranjament molt similar al que va enregistrar amb el violoncel·lista Yo-Yo Ma al disc Notes for the Future (Sony Music, 2021). I dues sorpreses finals. Tres dels músics de The Bop Collective –Joan Mar Sauqué (trompeta), Irene Reig (saxo) i Alba Pujals (trombó)– van sumar-se al trio d'Andrea Motis per interpretar una enèrgica versió del "Move on Up" de Curtis Mayfield. I per acabar, el lied de Franz Schubert i el poeta Franz von Schober "An die Musik" ("A la música") va posar punt i final a la tremolor de Motis, Mallinger i Nascimento.
 
La pierenca Irene Reig i The Bop Collective havien d'actuar a mitja tarda a la Plaça Coprínceps, però la forta pluja que va caure sobre Andorra van provocar que l'organització resitués el concert a la sala annexa de l'auditori de Prat del Roure, immediatament després del concert del trio d'Andrea Motis.
 
Irene Reig va presentar les cançons del seu darrer treball, l'esplèndid Decisió i coratge (The Changes, 2023). Reig es va presentar acompanyada de la formació The Bop Collective, integrada per un bon dream team de músics amb Joan Mar Sauqué (trompeta), Héctor Floría (saxo), Alba Pujals (trombó), Joan Monné (piano), Giuseppe Campisi (contrabaix) i la cantant Marta Garett. Partint del jazz més tradicional però amb vocació renovadora, la proposta de Reig inclou notables temes d'autoria pròpia com "Ginesta", "Kirs" o "Camí Romeu", inspirada pels seus passejos per Piera. Una proposta vibrant, plena de virtuosisme i expressivitat que va acabar amb una versió de l'stàndard "Moonlight in Vermont".