L'empordanès Josep Tero té un 2024 ple de reptes. D'una banda, és un dels participants al Naxos-Festival de les Illes Cíclades, a Grècia. De l'altra, ha muntat un espectacle sobre versos de Joan Salvat-Papasseit que estrenarà aquest setembre a Palamós. Mentrestant, ha tingut temps per musicar i enregistrar la cançó "Sant Josep, el fuster", que es publicarà a plataformes aquest divendres 26 de juliol i que avui estrenem en exclusiva, acompanyat d'un videoclip realitzat per Juan Miguel Morales.

Estrenem “Sant Josep, el fuster”. Què ens pots dir d’aquesta cançó?
És un text de Josepmiquel Servià. De tant en tant, m’envia textos i un d’ells va ser aquest poema, que em va cridar l'atenció. És un poema molt ben resolt mètricament, i això ha fet que jo hagi pogut treballar tranquil·lament amb la música amb què l’havia de vestir. Quan vaig tenir la cançó feta, vaig anar a trobar un capellà del meu poble, mossèn Martí, i li vaig preguntar pel text de la cançó, a veure si m’excomunicaria o no. És una cançó que fuig de tot el que ens ha ensenyat la Santa Mare Església. I té referències que podrien ser d’algun dels evangelis apòcrifs, que són amagats i que el Vaticà no vol mai que se’n sàpiga res. Mossèn Martí va anar escoltant i, en un punt del text, va dir ‘això no, eh!’. Però no he tocat ni un pèl del text, al contrari. L’he reforçat repetint alguns versos.


Formarà part d'un nou disc o és un senzill, que va sol?
No. És un element separat de tota la resta dels treballs que he fet fins ara. Sobretot perquè es fica en aquesta història de la cosa apòcrifa, sempre amagada i l'església té por que es pugui divulgar. Parlem de l’església de Roma, eh!

El dia 1 de setembre tens un concert a les Illes Cíclades, al Naxos-Festival...
Sí. Estic content d'aquesta temporada perquè he pogut fer aquest vídeo i de passada han sortit quatre concerts que m'agraden molt de fer, entre els quals el que reclama més atenció és el de Naxos. Hi ha una quantitat important de propostes de cantants de la Mediterrània, sobretot de Grècia. Aquest any, Grècia i Alexandria han declarat el 2024 com a Any Kavafis. Jo hi presentaré un espectacle que he muntat amb textos de dos poetes mediterranis, que són Paul Valéry i Kavafis. Les cançons de Valéry les he fetes sobre les traduccions de Miquel Forteza i Agustí Calvet ‘Gaziel’, a finals dels anys quaranta.

Sense deixar Grècia, has tingut contacte amb una de les grans cantants del país, Alkistis Protopsalti.
SÍ. El meu representant, Erik València, viu i treballa a Polònia i allà ha conegut Protopsalti. És una cantant molt important i a mi m'agrada molt tot el que sento d’ella. Van parlar de poder fer alguna cosa junts, però encara no hem concertat res. He parlat amb ella per telèfon i segurament ens veurem el setembre a Atenes. A veure si en surt alguna cosa!