Ahir a la nit es va celebrar l'espectacle Cançons del Grec: 50 anys de música, ponts i mestissatge al Teatre Grec per celebrar les cinc dècades del festival homònim. El concert no va ser només la circulació de les tres estrelles del cap de cartell (Maria del Mar Bonet, Mayte Martín i Estrella Morente), cosa que alguns dels assistents devien esperar, sinó que es va voler oferir una proposta coral. I coral també perquè un cor de veus de l'Ensemble Vocal del Taller de Músics, dirigit per Selma Bruna (Marala), va tenir força protagonisme. La màgia de la nit, sempre accentuada per les llums dels concerts reflectides a la pedra de Montjuïc (de la mateixa procedència que les primeres parets de la Sagrada Família), va provocar més comunió a mesura que més veus es van anar aplegant a l'escenari. 
 
La mediterraneïtat va obrir la llauna. La cantant mallorquina arrelada a Barcelona Maria del Mar Bonet, escortada pel guitarrista Borja Penalba i el percussionista Antonio Sánchez Barranco, va trencar el gel esplèndida, lliurada i agraïda per la invitació. Bonet va interpretar primer "Merhaba", cançó que arenca amb el 'record d'Ulisses que ensenyà a la terra la passió primera de fer-se a la mar' i que ella havia interpretat en un festival Grec el 1994 al costat del turc Zülfü Livaneli, com deia el llibret de l'espectacle. I malgrat que s'havia anunciat que a aquesta l'hauria de seguir "L'amor és mar desfeta/Digues amic" —que faria en tercer lloc— i "De sentir" —del disc Raixa, que va protagonitzar els 25 anys del GREC a la plaça del Rei—, Bonet va continuar amb "S'aigo no". La cançó pertany al seu recent i impressionant disc L'aigua no cansa (Blau/Discmedi, 2026), on hi ha versos feministes com 'Desembre que ja te’n vas /enduu-te’n males passades / que les dones d’aquest món / puguin créixer alliberades. / Que ningú torni a aixecar/ la mà per a maltractar-les', i també 'fes que tots els valencians / puguin tornar a ses cases / i que treguin aviat / al polític responsable / que mai servira per a res / i ha fet més gros el desastre'. 
 
La petita rebel·lia de sortir-se del programa editat de la gran Bonet ja no va passar en cap altre cas, sinó és que es van allargar alguns temps entre cançó i cançó per logístiques tècniques que va fer que el que havia de durar una hora i un quart en durés dues. A Bonet va seguir-la la veu potent de Mayte Martín, que va agrair haver pogut estrenar cadascun dels seus discos al festival i estava feliç de celebrar els 50 anys de GREC. Martín —a qui, coneixent-ne la dilatada trajectòria, se li hagués agraït una mica més de risc— va interpretar cançons molt conegudes com ara "El breve espacio en que no estás" del cubà Pablo Milanés o "Ne me quitte pas" de Jacques Brel, que la cantaora (que sembla que un dia va abandonar el cante) la interpreta molt seriosament i sentida (quan hi ha qui, com Pau Riba, en feia una adaptació més bandarra com a "No em deixis penjat" o Anna Roig es feia seu un vers per batejar la seva banda, L'ombre de ton chien i homenatjar també la chanson francesa). Diríem que Mayte Martín va apostar per cavalls guanyadors per a cert públic barceloní, com també va fer amb "Lía", cançó composta per José María Cano que va popularitzar també Ana Belén (i altres com Julio Iglesias o Maria Dolores Pradera). I l'única cançó que podria tenir cert sentit de descoberta és la de les argentines "Porque vas a venir", de la cantautora Carmen Guzmán al costat de la poeta Amanda Velazco.
 
El segom acte no va abandonar l'essència marinera del primer quan Rosa Zaragoza va interpretar "Cantem una cançó", en comunió amb l'Ensemble de veus del Taller de Músics i basada en un manuscrit del segle XV que recull el cant de noces dels jueus catalans (amb un català amb caràcters hebreus), o la lleidatana Meritxell Gené va fensar meravellosament bé el "Vaixell de Grècia" de Lluís Llach, al costat de Borja Penalba, tot recordant aquella embarcació que anava a la recerca d'un origen mític comú. Penalba, seguidament, va deixar de ser acompanyant per portar la veu cantant en una versió bilingüe de "Te recuerdo Amanda" de Víctor Jara, en valencià i castellà, tot evocant també l'adaptació de Raimon i els ponts entre Xile i la Nova Cançó. I de la lluita col·lectiva també neixen històries d'amor com "Del amor" ('el que canta espanta su pena') que va interpretar la cantant i pianista Lucia Fumero i "La muerte despierta", que ha enregistrat al costat de Martín Leiton, Juan Rodríguez Berbín i Rita Payés, una peça pensada com a homenatge a les dones fortes. 
 
Per a dona forta i empoderada, la presència volcànica d'Estrella Morente. L'artista va confessar que se sentia una mica intrusa en aquesta festa de celebració dels 50 anys del Grec, però que tenia tot el sentit quan era el Taller de Músics qui coproduïa l'acte, en ser el seu pare Enrique Morente tan proper a l'entitat i la ciutat. De fet, Estrella va recordar que Enrique sempre deia, a algú que trobava important, '¡eres más grande que Barcelona!', demostrant l'estima per una ciutat que sempre els ha acollit amb els braços oberts com a representants del flamenc més cosmopolita. La filla de l'autor de l'imprescindible Omega (El Europeo, 1996) va triar el tema "Lisístrata", ideal per interpretar a l'amfiteatre grec barceloní i en un entorn ple de dones —com les que fan vaga sexual per tal d'exercir el seu poder a l'hora de posar fi a la guerra a la tragicomèdia homònima d'Aristòfanes—. L'altra cançó triada per Morente va ser "En un sueño viniste", poema d'Al-Mu'tamid del segle XI, tendint un pont entre la lírica andalusina i el flamenc més contemporani.
 
El tercer acte del recital d'aniversari va ser per a "Desigs" de Tarta Relena, poemes i cants populars de sempre en diverses llengües que reverberen en el poema de Kavafis traduït pel poeta Carles Riba. Unes Tarta Relena que també es van enorgullir de ser a la celebració del Grec i que van clamar un "Visca les arts en viu!" abans d'interpretar "El suïcidi i el cant", tema del seu disc Fiat lux (The Indian Runners, 2021) en què es pregunten 'I si era veritat que tu no em sabies estimar, digue’m per què despertes el meu cor endormiscat?'.

La coda final va ser per a una intepretació col·lectiva. Un nou Balcó del Mediterrani, a Barcelona, creat amb les veus de gairebé totes les protagonistes de la nit cantant "De cançons com aquesta", una cançó feta de cançons ideada per Cristina López (directora muiscal de l'espectacle) on les intèrprets anaven fent aportacions, des de les tonades flamenques d'Estrella Morente (cantades ja amb un senzill i popular vestit negre) fins a "La presó de Lleida", cantada per Meritxell Gené. Tot de melodies que van voler donar al conjunt una èpica com si les escultures de les korés gregues preguessin vida i ho fessin rendides per sempre més a la dansa i al cant per la pau i l'harmonia, bevent del ric patrimoni de la cançó popular. Onades mediterrànies de vida que busquen no separar, sinó compartir cultures.