Els 9 santuaris musicals de Catalunya

La música i l’arquitectura són dues arts que conjugades poder crear emocions d’altura espiritual. Per aquest motiu, proposem un itinerari d’estiu per una desena d’espais patrimonials singulars de Catalunya i Andorra, des d’esglésies fins a monestirs, cases nobles o antics hospitals, a través del qual s'hi programa de qualitat en un marc arquitectònic únic. Quan les pedres ressonen la música es fa celestial i els humans poden ser receptors d’unes experiències divines.

Un profund coneixedor del cant cristià, el musicòleg Iégor Reznikoff (París, 1938), va indicar que la ubicació de les pintures prehistòriques acostuma a ser el lloc més pregon i profund de les coves on es troben les primeres mostres de l’art de l’espècie humana. Sol ser el punt que, curiosament, presenta una major ressonància sonora, cosa que fa pensar que el motiu obeeix ja no només a raons purament estètiques, sinó també espirituals.

En veure aquestes pintures, Pablo Picasso va dir: “No cal que seguim pintant, en aquestes pintures ja està tot dit”. Més enllà del que es deriva de la declaració, ens centrem ara en el fet que l’elecció del lloc està relacionada amb raons acústiques. En aquest espai es devien celebrar les primeres interpretacions musicals, lligades a qüestions vinculades amb les invocacions a les entitats que feien possibles les pluges, la sort en les caceres o l’establiment de contacte amb els difunts.

D’aquesta manera va iniciar-se l’activació de la tríada de música, arquitectura i espiritualitat que esquitxa plenament els nostres dies i les programacions musicals. Va ser en el marc de la interpretació de la música antiga quan, fascinats per la idea de la recuperació sonora de les obres musicals del passat, els musicòlegs es van preguntar pels espais arquitectònics en els quals aquestes obres s’havien interpretat. De fet, les obres musicals del segle XIX van ser les primeres que van ser compostes pensant en sales de concerts o prototips d’aquestes. Fins aleshores els espais naturals de la interpretació de la música havien estat les esglésies, les catedrals, els salons dels palaus o les grans sales dels castells... Per aquest motiu, a tall d’exemple, les interpretacions del mític grup de música antiga Ars Musicae es realitzaven en espais històrics com el Saló del Tinell de Barcelona.

Han passat els anys i en la comesa de buscar noves formulacions de programació o de despertar l’atracció de nous públics les direccions artístiques s’han plantejat la implementació de continguts musicals en marcs arquitectònics. I, fins i tot, s’ha plantejat el descobriment d’espais patrimonials a través dels concerts. Cada vegada hi ha més programacions i festivals escampats per la geografia catalana on l’arquitectura que els acull és un reclam igual d’important que els compositors i obres escollides. És un bon moment per a la descoberta del nostre patrimoni arquitectònic, però també per veure com a través d’aquest es pot establir un diàleg amb la música.
 

MONESTIR DE SANTES CREUS

ORÍGENS HISTÒRICS
El Monestir de Santes Creus juntament amb els de Poblet i Vallbona de les Monges constitueixen el gran exponent del que va representar el poderós orde cistercenc a la Corona d’Aragó, amb un model canònic basat en la solidesa i l’austeritat. Fundat el 1160 a la riba del riu Gaià, entre els segles XIII i XIV va viure l’època més esplendorosa sota la protecció dels reis Pere ‘El Gran’ i Jaume II, que hi van ser enterrats.

QUÈ EL FA ESPECIAL?
L’església, oberta al culte l’any 1225, és un bon exemple de la transició entre els estils romànic i gòtic i s’hi pot admirar el contrast, ben característic de l’art cistercenc, entre l’enlairament lleuger de l’espai i la gravetat i austeritat de les parets. El claustre, del segle XIV, és el primer d’estil gòtic construït a la Corona d’Aragó. 

QUÈ HI SONA?
L’estiu del 2021 el Reial Monestir de Santes Creus va acollir la primera edició del Festival Jordi Savall, organitzat conjuntament per la Fundació Internacional de Música Antiga i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’any següent s’hi van incorporar el Monestir de Poblet —amb el qual el mestre igualadí ja havia col·laborat anteriorment— i la ciutat de Montblanc.  

ESGLÉSIA DEL CARME DE PERALADA

ORÍGENS HISTÒRICS
El 1293 el vescomte Dalmau de Rocabertí va cedir a la Comunitat del Carme unes propietats que havien quedat integrades al nucli fortificat després de l’ampliació de les muralles. Al llarg del segle següent es van aixecar el convent i l’església, que va ser consagrada el 1400. La van ocupar els carmelites i, després de la desamortització de Mendizábal, va ser recuperada per la família Rocabertí l’any 1855. El 1875 es va restaurar tot el conjunt.

QUÈ LA FA ESPECIAL?
L’església gòtica, d’una sola nau, pertany al conjunt patrimonial del Convent del Carme, que també inclou el claustre i se situa dins la vila medieval. Un dels elements característics és l’enteixinat de fusta policromada, amb motius de diversos llinatges medievals —entre els quals els Rocabertí—, així com un grup de tapissos de la família Mateu basats en obres de Rubens. Actualment, és la seu del Museu del Castell de Peralada i forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

QUÈ HI SONA?
L’Església del Carme acull els concerts més íntims del Festival de Peralada, especialment els recitals de lieds i els de música sacra. També ha estat l’escenari central de les dues edicions de Pasqua que el mateix festival ha incorporat al panorama musical els dos darrers anys.
 

CANÒNICA DE SANTA MARIA DE VILABERTRAN

ORÍGENS HISTÒRICS
A final del segle XI, l’abat Pere Rigau va reunir un grup de capellans per viure en comunitat en uns terrenys cedits per famílies nobles, i així va néixer una de les primeres canòniques agustinianes. Els dos segles següents, al voltant del claustre es van anar construint edificis units per la mateixa estètica. Posteriorment, es van ampliar amb la capella funerària dels Rocabertí i amb un pati més enllà del recinte de clausura.

QUÈ LA FA ESPECIAL?
A l’interior de l’església es pot veure una imatge processional, la Creu de Vilabertran, que es va restaurar l’any 2008. Allà mateix es van descobrir uns documents en català i en llatí sobre la seva procedència. La creu és de plata sobredaurada amb ànima de fusta, i té incrustacions de pedres semiprecioses d’època romana amb entalles d’iconografia pagana. És la peça d’orfebreria gòtica més gran conservada actualment a Catalunya.

QUÈ HI SONA?
El 25 d’agost de 1993 la mezzosoprano Brigitte Fassbaender va fer a l’Església de Santa Maria el primer concert de la Schubertíada. Des d’aleshores, la canònica és l’escenari nuclear i principal d’un festival imaginat i impulsat per Jordi Roch que fa 32 anys que aposta per cultivar el lied i la música de Franz Schubert. A més, promou els nous valors del cant i amplia el radi d’acció amb noves seus i altres línies d’actuació.
   

LA CASA DE LA VALL

ORÍGENS HISTÒRICS
L’edifici més emblemàtic d’Andorra la Vella va ser construït el 1580 a càrrec de la família Busquets, tal com indica l’escut esculpit a la porta. La seva ubicació, al capdamunt d’una roca que presideix tota la vall del riu Valira, és privilegiada, i la seva mida és imponent. L’any 1702 va ser adquirida pel Consell General, que la va convertir en la seu del parlament andorrà, un dels més antics d’Europa, i també en Tribunal de Justícia, fins al 2011.

QUÈ LA FA ESPECIAL?
De base quadrangular i massissa, idònia per fer front al rigor de l’hivern, té tres plantes. A l’entrada hi ha el Tribunal Penal, amb unes espectaculars decoracions de fusta, i al primer pis s’hi troben la Sala dels Passos Perduts, amb pintures murals del segle XVI; la sala de sessions i la cuina. Darrere l’edifici hi ha la una plaça enjardinada amb diverses escultures relatives a episodis significatius de la història andorrana.

QUÈ HI SONA?
Els jardins de la Casa de la Vall han acollit programacions estiuenques de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, i la plaça que presideix l’edifici també ha estat escenari dels concerts del Festival Internacional d’Orgue i del recentment creat Clàssicand. Precisament aquest estiu en el marc de la segona edició del festival, la Sala dels Passos Perduts ha acollit un recital íntim a càrrec del baríton alemany Benjamin Appl. 
   

RECEINTE MODERNISTA DE SANT PAU

ORÍGENS HISTÒRICS
L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser construït en una primera fase entre els anys 1902 i 1913, sota la direcció de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner —que aquells mateixos anys treballava en la construcció del Palau de la Música Catalana— i amb els diners de l’herència del banquer Pau Gil i Serra. Com a hospital de pobres de la ciutat, va agafar el relleu de l’històric Hospital de la Santa Creu del Raval. El 1921 va iniciar una segona fase de construcció. Mentre l’hospital es desplaçava a unes instal·lacions més noves, s’anava restaurant el recinte modernista. Avui els pavellons tenen diferents usos i el conjunt és un dels grans atractius turístics de Barcelona.

QUÈ EL FA ESPECIAL?
És el conjunt arquitectònic més gran del Modernisme català. Els tretze edificis modernistes construïts a la primera fase i, en menor mesura, els sis aixecats durant els anys vint del segle passat presenten infinitat d’elements d’interès, amb una estètica neogòtica i abundant ceràmica, maó, escultures i arts decoratives, a més d’una densa iconografia dissenyada per Domènech i Montaner.

QUÈ HI SONA?
A més de disposar d’un auditori on es programen concerts durant tot l’any, els diversos espais del conjunt han acollit actuacions de les Festes de la Mercè i dels festivals Bachcelona i Life Victoria, entre altres, a més d’organitzar cicles propis com els Concerts d’Estiu. 
   

ESGLÉSIES ROMÀNIQUES DE LES VALLS D'ÀNEU

ORÍGENS HISTÒRICS
Les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà, són un dels indrets pirinencs més rics pel que fa a esglésies romàniques. A redós del riu Noguera Pallaresa i els afluents immediats, durant l’alta edat mitjana va gaudir d’un govern propi, el Bon Consell, mentre al territori proliferaven esglésies romàniques que han arribat als nostres dies en un estat de conservació desigual. Bona part dels murals de les esglésies pirinenques van ser arrencats a principi del segle XX per ser venuts a col·leccions d’arreu del món. Per aquest fet, entre el 1919 i el 1923 el director general dels Museus d’Art de Catalunya, Joaquim Folch i Torres, va traslladar tot el que es va poder a Barcelona, i actualment moltes d’aquestes pintures originals s’exposen al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

QUÈ LES FA ESPECIALS?
L’encaix d’una arquitectura mil·lenària en un paisatge natural únic ha fet de les esglésies romàniques tot un emblema de la història i la cultura dels Pirineus catalans, amb la pedra, la fusta, la pissarra i els pigments dels murals com a elements primigenis singulars.

QUÈ HI SONA?
L’any 2015 el Consell Cultural de les Valls d’Àneu va assumir el Dansàneu, una escola d’estiu de dansa i música tradicional impulsada per Joan Serra, que anteriorment gestionava la Generalitat de Catalunya. Li va donar un caràcter propi, fins al model actual com a festival de les cultures del Pirineu que cada estiu lliga música de diversos estils i dansa amb patrimoni, paisatge i memòria històrica.
 

BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA

ORÍGENS HISTÒRICS

L’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona va començar a construir-se l’any 1401, en temps de Martí l’Humà, i va funcionar com a hospital de pobres fins al 1926. El 1931 es va planejar com a seu de la Biblioteca de Catalunya, que hi va obrir la primera sala el 1936. El centre es va inaugurar el 1940, acabada la guerra.

QUÈ LA FA ESPECIAL?
Les grans i elegants naus allargades són un exemple magnífic del gòtic civil català. La més antiga és la del Llevant, que originalment va ser la infermeria d’homes. El 1964 va obrir-se com a Sala d’Humanitats, després va ser la Fonoteca i actualment és una de les sales de lectura del fons general.

QUÈ HI SONA?
Pocs mesos després d’haver-se inaugurat com a seu de la Biblioteca de Catalunya hi va actuar el grup Ars Musicae de Barcelona, pioner de la música antiga a Europa. Actualment, a més de custodiar els fons de grans personalitats de la història de la música catalana, programa concerts de manera puntual.
   

SEU D'ÈGARA

ORÍGENS HISTÒRICS
La seu de l’antic Bisbat d’Ègara va ser fundada al segle V. Segons les darreres investigacions, sembla que va ser concebuda com a catedral paleocristiana, organitzada com una petita ciutat amb diversos temples i dependències de funcions diferents. En una segona etapa, entre els segles IX i X, va ser ampliada amb elements encara preromànics. I en una de tercera, entre els segles XI i XII, es van acabar les esglésies d’estil romànic. 

QUÈ LA FA ESPECIAL?
La Seu d’Ègara, formada pels temples de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, és un conjunt d’arquitectura cristiana de l’època visigoda. Està excepcionalment ben conservada i té elements valuosos que van de l’època tardoromana al gòtic. La decoració pictòrica dels absis de les esglésies de Santa Maria i Sant Miquel i el retaule mural de l’església de Sant Pere, així com elements d’època romana, són els principals punts d’interès. 

QUÈ HI SONA?
La formació resident de l’Auditori de Terrassa, Orquestra de Cambra Terrassa 48, dirigida pel violinista Quim Térmens, organitza a la Seu d’Ègara un cicle de concerts d’estiu des de fa tretze anys, amb el suport del Servei de Cultura de la ciutat vallesana i el bisbat. La programació té caràcter divulgatiu, de manera que connecta la música escrita per a orquestra de corda amb altres propostes de diversos estils i escenes. 
   

ESGLÉSIA DE SANT GENÍS

ORÍGENS HISTÒRICS
L’Església de Sant Genís, d’estil gòtic tardà amb elements posteriors barrocs, es va començar a construir l’any 1306, amb pedra calcària del massís proper del Montgrí. L’anterior edifici romànic, construït al mateix indret, havia patit un incendi el 1285. Tot i que les obres no van finalitzar-se, es va consagrar finalment el 1609. Durant el segle XVIII s’hi van afegir la Capella Fonda, el campanar nou i la façana de Ponent. 

QUÈ LA FA ESPECIAL?
El perfil de l’Església de Sant Genís destaca a mesura que s’acosta la proximitat a Torroella de Montgrí. La planta d’una sola nau queda il·luminada amb cinc grans finestrals a banda i banda, i el sostre presenta claus de volta amb relleus valuosos. Els dos campanars —un dels quals inacabat—, així com la façana barroca i les decoracions de les impostes i les gàrgoles, acaben de constituir el seu caràcter tan especial. 

QUÈ HI SONA?
L’església està íntimament lligada al Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí, ja que fins a la inauguració de l’Auditori Espai Ter va ser-ne l’escenari principal. El 23 de juliol de 1981 s’hi va celebrar el primer concert de la història del certamen, que va estar organitzat per les Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí. Els protagonistes van ser el trompista Miguel del Barco i l’organista Miguel Ángel Colmenero.