Cinc anys després del bon sabor de boca deixat amb Aamamata (BadMoonMan, 2019), el quintet palmesà presenta el cinquè disc d'estudi Espectres (Meuse Music, 2024), que recupera les arrels doom-mètal dels anys noranta i que, com en treballs anteriors, torna a incloure una cançó en català: "L'endemà". A més, l'obra s'inspira en el concepte filosòfic de hauntologia, que concep el món a partir d'idees i elements del passat que retornen al present com un fantasma persistent. Parlem amb el cantant Josep Brunet sobre aquest nou àlbum.



Cinc anys després de 'Aamamata', torneu amb 'Espectres'. Diries que el disc respira uns aires més 'doom' que l'anterior?
Segurament, sí. Hem tornat una mica a les nostres arrels musicals, al doom dels noranta. Crec que hi ha tingut a veure que en el procés compositiu no només hi he participat jo sinó també altres membres del grup.

En la nota de premsa, s'explica que el disc està inspirat en la 'hauntologia' del filòsof Jacques Derrida, i en el llibre 'Els fantasmes de la meva vida', del teòric cultural Mark Fisher. Quina relació hi tenen?
Bé, nosaltres quan componem, ens agrada tenir un concepte general sobre el qual anirà tot el disc. No m'agrada que cada cançó expliqui una història independent de les altres. M'agrada que els discs siguin conceptuals. Abans de fer el disc vaig tenir la sort de trobar-me amb el llibre Els fantasmes de la meva vida, de Mark Fisher (Zero Books, 2014). Em va encantar moltíssim; no només les idees musicals del llibre sinó també les filosòfiques. Sobretot, em va atrapar la concepció que té sobre com la hauntologia es basa en desenvolupar el nostre imaginari a través de les absències, i com aquestes fan que tot tingui un pes determinat. En canvi, l'ontologia de la filosofia moderna, considera que existim perquè som vistos així. És a dir, que existesc perquè ocup un lloc en l'espai, perquè complesc les meves funcions vitals...

D'on ve conceptualment la 'hauntologia'?
La hauntotologia és un concepte molt marxista, de les ideologies del passat. Per exemple, parla sobre com els espectres del comunisme han forjat determinades ideologies, i a partir d'aquí, el liberalisme també va crear una sèrie de conductes que Mark Fisher anomena com a la lenta cancel·lació del futur. Partint d'aquest últim concepte, el que volíem era demostrar el que diu Mark Fisher: des dels anys 90, no hi ha hagut cap mena d'evolució dins el panorama musical. La música actual uneix i ajunta idees ja prèviament establertes per crear. I supòs que per això hem fet un disc molt dels anys 90, perquè el que diu Fisher és cert i la prova som nosaltres que feim música dels anys 90 en ple 2024.

Què creus que causa que ja no es faci nova música?
Precisament, Mark Fisher no només ho teoritza, sinó que analitza i exposa les seves conclusions. Ell considerava que l'entrada en el sistema econòmic del post-fordisme era l'evolució del capitalisme cap a una cosa simpàtica. Això, sumat a l'auge del thatcherisme als anys 80, ha fet que el neoliberalisme hagi coartat la capacitat creativa dels artistes de moltes formes. Per exemple, des de la perspectiva artística i musical, ha provocat que ara tot sigui amateur. En els anys 80, això no era així, però ara tots els que volem fer arts escèniques ens és impossible ser professionals i ho hem de fer amb molt poc temps, amb poca qualitat i amb poc reconeixement.


Quina és la vostra motivació per fer un disc si considereu que no podeu crear res nou i a més ho heu de fer un context precari?
Això és una cosa que m'he demanat moltes vegades, sobretot quan estava llegint el llibre de Fisher. El nou disc realment no aportarà segurament res a l'escena, però és que crec que ni tan sols ens hem de plantejar aconseguir-ho. En definitiva, hem acceptat la misèria del nostre estil musical. Aquí no hi ha res a fer. L'estil ja està fet, pràcticament no té sàvia nova i a més no té pràcticament relleu generacional, tal com passa amb molts altres estils musicals. Nosaltres plantejam un disc tenint clar quina és la nostra proposta i intentant fer-la el millor possible. Per això, ara fem servir segons quins tòpics que potser en anteriors discos no utilitzàvem. Si ara sonem com els vells Paradise Lost, per exemple, doncs no passa res.

El disc torna a incloure una cançó en català, "L'endemà", que segueix l'estela de "Nostrum mare (et deixo un pont de mar blava)" d''Aamamata' o "Els dies tranquils" de 'Compassion Forlorn' (BadMoodMan Music, 2014). És ja una tradició incloure una cançó en català?
Contràriament a la pregunta anterior, en aquest disc sí que vàrem voler expressar una necessitat que teníem de no només fer les típiques cançons en català que fèiem, sinó també volíem crear una cançó en català de forma més orgànica i com si fos un tema principal. Fins ara, havíem utilitzat el català d'una forma una mica vaga: recitant un poema, cantant una cançó de Miquel Martí Pol o utilitzant una veu femenina... Aquest cop la cant jo amb veu gutural i per primer cop, n'he escrit jo la lletra. Tenia ganes de provar de fer una cançó en català des de zero i si surt bé -que nosaltres creim que sí-, ens plantejam continuar investigant més cap a aquesta direcció.

Cada cop més grups de mètal dels Països Catalans estan cantant més i més en català. Veure més gent cantant en català us anima a fer-ho?
Més que hi hagi altra gent fent el mateix, en el nostre cas té a veure amb rompre amb les velles dinàmiques en què semblava que només es podia cantar mètal en anglès. Tot i això, cal tenir en compte que les percepcions no són individuals sinó col·lectives i, per tant, si jo tinc aquesta percepció, segur que en altres llocs hi haurà gent que també la sentirà. Al final, nosaltres vam començar el 1999 i els complexos que teníem al principi, ara ja no els tenim.

En el disc hi ha diverses col·laboracions, com Thomas A.G. Jensen de la banda danesa Saturnus o Inés González. Com va sorgir cadascuna d'elles?
En el cas de Saturnus, som grans perquè hem fet diverses gires europees amb ells, i també ens varen portar a Barcelona a fer la presentació del darrer disc. I com que ens agrada molt tenir col·laboracions als discs, li vam demanar al Thomas A.G. Jensen que recitàs unes frases a "Children Of The Sunrise". Amb la Inés González, que canta a "L'endemà", és una gran amiga de la banda i té una magnífica veu. I tot i que no és catalanoparlant, li vaig demanar que cantés en català i ella no va tenir cap problema. Vam haver de fer bastant feina d'estudi perquè la dicció no era molt bona, però crec que el resultat ha estat molt maco. A més, m'agradaria mencionar el solo de guitarra que fa Biel Gayà de la banda palmesana Trallery a "Signals".

El disc l'heu produït amb Miquel Àngel Riutort i l'heu masteritzat amb Jens Bogren als estudis Fascination Street de Suècia. Quina relació hi teniu?
Ja és el tercer disc que gravam amb en Miquel Àngel Riutort i podem considerar que ara mateix és com un membre més de la banda. Ens ajuda en qüestions tècniques, en riders i molts altres dubtes que podem tenir. Té una versatilitat musical impressionant, toca tots els instruments, té unes qualitats compositives excel·lents i com a enginyer és boníssim. Per a nosaltres, és realment un geni. Ens dona moltíssima confiança i s'ha convertit en aquella persona que et treu el millor de tu, que és el que fa un bon productor. Ens costaria molt treballar amb un altre productor. I amb Jens ens uneix una molt bona amistat des que ens va venir a gravar el nostre segon disc, Forthcoming Displeasures (BadMoonMan Music, 2010). I des de llavors, ha masteritzat tots els àlbums.


Una novetat del nou disc és que aquest cop heu publicat amb el segell belga Meuse Music. Per què?
Quan estàvem gravant el disc, ens vam posar en contacte amb diversos segelles, entre els quals el nostre segell, BadMoonMan, filial del segell rus Solitude Productions. De tots els segells, era el que ens oferia millors condicions, però finalment vam decidir no publicar el disc amb ells perquè la situació a Rússia no ens fa bona pinta, especialment en les duanes. Finalment, vam veure que Meuse havia tret últimament bon material de doom i ens vam posar en contacte, ens van fer una oferta i va ser fàcil posar-nos d'acord.

Quins concerts de presentació teniu previstos?
El dia 21 de setembre presentarem el disc al Teatre Lloseta i el dia 8 de novembre serem a un festival a Viena, l'Escape Metalcorner. A més, tenim entre 4 i 5 concerts previstos per sales de sa Península, però que encara no podem anunciar de forma oficial.