El sabadellenc Oriol Brunet va començar el projecte musical Azul l'any 2018, quan va publicar els seus primers senzills. El 2022, es va convertir en un dels primers artistes a formar part del catàleg del segell El Jardí Amagat, creat aquell mateix any, i va publicar el primer llarga durada Motion and emotion (El Jardí Amagat / BankRobber, 2022). Ara ha decidit fer el pas a cantar en català en el segon treball Pscicodèlia mediterrània (El Jardí Amagat, 2024), un treball lisèrgic que abraça sense complexos l'energia rockera dels anys 70.



Per què el disc gira al voltant del concepte de la Mediterrània?
El concepte mediterrani és una cosa col·lectiva que tenim molt arrelada. Potser no ens hi fixem gaire, però realment tenim un model de vida molt mediterrani. Més que català o espanyol, la nostra forma de ser és mediterrània, com ara dinar quan tens gana, dormir quan vols dormir, després sortir, gaudir de coses simples. Soc de Sabadell, però tots els estius estiuejo a l'Empordà, a un poble molt petit. I crec que aquest vincle amb la terra d'allà fa que tingui una vida molt mediterrània.

Moltes de les cançons respiren un aire bucòlic. Té a veure amb tots els estius que has passat allà?
Sí, totalment. I no només als estius, sinó que també he estat temporades allà treballant. Al meu poble, tot són camps, i tota la vida he vist tractors i pagesos anant amunt i avall. 


Deixaries Sabadell i marxaries a l'Empordà?
Crec que són dues preguntes diferents. Segurament sí que deixaria Sabadell, però no aniria allà perquè en realitat ja ho he intentat. De fet, aquest àlbum el vaig fer tot allà. El problema del meu poble és que no hi ha res. Són quatre cases i a vegades em passava quatre dies sense dir ni una sola paraula a ningú. Estàs molt sol i a vegades és complicat. Per això, me n'anava al bar del poble del costat a demanar un cafè amb llet i parlar una mica amb algú.

Fer un disc sobre la vida mediterrània t'ha fet deixar de cantar en anglès i cantar en català?
Hi ha una mica de tot. Un dels motius és el concepte de l'àlbum, però també de reconeixement. Sempre havia cantat en anglès i a l'hora de donar a conèixer l'àlbum o de ser programat, sempre m'ha estat més complicat. De fet, un festival m'ha dit directament que no m'havien portat fins ara perquè no cantava en català. 

El disc té una sonoritat molt psicodèlica i inspirada en el rock dels setanta. T'inspira més aviat el rock progressiu i l'ona laietana, o projectes més recents que han recuperat aquest esperit psicodèlic?
Ara, estic escoltant més grups nous i recents. Al principi, vaig descobrir la música del 70 i vaig escoltar força tots aquests grans grups me'n vaig impregnar molt, però després, també vaig veure que avui dia hi ha gent que continua fent-ho. En l'àmbit català, no hi estic tan posat, però escolto molts grups americans i australians.


El disc ha estat produït per l’equip de producció Fusta Rècords, que formeu tu i Simonchez. Per què vau decidir engegar aquest projecte?
Tot va sorgir una mica com a inèrcia de produir-nos els nostres propis projectes i després començar a produir a algun grup de col·legues. Al final, se'ns feia impossible compaginar-ho amb la vida laboral i vam pensar que potser teníem una oportunitat de dedicar-nos a això. I el juliol de l'any passat vam decidir deixar la feina que fèiem -en el meu cas en una oficina de cotreball- i vam engegar la productora cadascú des de casa seva perquè no tenim estudi físic. 

Treballeu només fent produccions de discos o feu altres encàrrecs?
Fem totes dues coses. Quant a produccions de discos, hem treballat amb grups molt diferents, com ara un grup de rumba de Castellar del Vallès, Lòxias; l'exconcursant de la tercera temporada d'Eufòria Bita, que pròximament traurà un EP, i Amnesia Alcohólica, un grup de punk de noies de Sabadell. I pel que fa a altres projectes, hem fet una banda sonora per Cura Sana (Lucía G. Romero, 2024), que va guanyar el millor curtmetratge a la Berlinale, i també hem realitzat el disseny sonor per mobiliari urbà de l'empresa Urbidermis.

La producció d'aquest segon disc sona força més brillant que la del primer. Ha estat meditada aquesta idea?
Crec que hi ha una evolució i aprenentatge en la manera que tinc de produir. També hi tenen a veure els referents: em flipen les guitarres acústiques superbrillants i seques dels setanta, com les de Paul Simon, per exemple. Però, per altra banda, el so també ha estat condicionat per una limitació tècnica perquè el vaig produir tot amb una targeta de so bastant justa i la meva obsessió amb les freqüències mig-agudes entre 1 i 3 quilohertzs. Fa temps, se'm va perforar un timpà i això fa que em molestin especialment aquest rang de freqüències... Tot i que en general molesten a tothom quan estan excessivament fortes. 


Els instruments els has gravat tots tu o t'han ajudat amics i músics de sessió?
La majoria de coses les he gravat jo, però alguns instruments concrets els ha gravat altra gent. A "Psicodèlia mediterrània" sonen uns violins que va gravar Carlos Caro, mentre que amb el teclista de la banda en directe, Sergi Hurtado, vam gravar diversos arranjaments molt friquis a casa seva amb les màquines i aparells que ell té per allà, vibràfons i algunes percussions.

Com serà el directe? Tens concerts de presentació a la vista?
El directe tindrà els mateixos membres que ja m'acompanyaven abans: Pol Folguera (bateria), Simón Sánchez (guitarra), Carlos Gálvez (baix), Sergi Hurtado (teclista i percussions), que ara també tocarà la flauta travessera. La gran novetat és que el directe serà més canyer. Veient directes de grups de rock com Dan Peralbo i El Comboi, tenia ganes de donar més espectacle i que tot tingui més força. Pel que fa als concerts, presentarem el disc el 14 de setembre a la sala Laut.