A Auroville, la ciutat de l'aurora, la lleidatana Olga Zoet va emprendre el viatge que la connectaria amb "La Terra" i que la duria a publicar el seu pròxim EP. Inspirada per aquesta visita a l'Índia, l'artista —exconcursant del Sona9 2022— prepara el seu segon treball discogràfic, del qual avui ens descobreix en primícia la primera pista: "La Terra".

 
La cançó neix d’un viatge a l’Índia: com va ser?
Fa 3 anys vaig coincidir a un pis a Barcelona amb una noia amb qui em vaig entendre molt, l'Aloé. És una noia amb una història de vida molt interessant i molt especial. Va néixer a l'Índia i va decidir venir a estudiar aquí quan ja va ser més gran, així va ser com vam coincidir, i va esdevenir una molt bona amiga. Em va convidar a passar un parell de setmanes a casa seva a Auroville (al sud de l'Índia). Jo vaig accedir perquè una oportunitat com aquesta no es presentava cada dia, perquè potser és un país al qual, sense la motivació de la meva amiga, no hi hagués anat.
 
I què et va inspirar d’aquella experiència?
Va ser la meva primera experiència fora d'Europa i amb una realitat cultural molt diferent de la meva i a la del nostre país. Va ser molt inspirador. Per fer la cançó em vaig inspirar molt amb el contacte que vaig tenir tant amb la família de l'Aloé com amb la gent amb qui vaig estar aquells dies. En aquest viatge i les persones que vaig conèixer vaig trobar un sentit vital, i no hauria estat possible sense l’hospitalitat de l’Aloé i la seva família. Tenia ganes de retre-li un homenatge a aquella experiència, i ha estat en forma d’aquesta cançó. A “La Terra” parlo de molt de les mirades, i de les cares i les persones, perquè precisament vaig conèixer molta gent molt diferent, tant de l'Índia com d'altres països, i d'aquella experiència m’emporto una cançó.
 
Quin és el missatge, doncs, que vols transmetre amb “La Terra”?
Se'm fa una mica complicat descriure el missatge principal de “La Terra” perquè és una cançó que té molta càrrega de significats i de missatges. El principal va néixer d'una pàgina que vaig escriure en una llibreta, durant el viatge, que vaig titular “Entre la bellesa i el caos”. És un concepte que jo esmento a la cançó perquè és una dualitat que vaig percebre en el viatge i en aquell país: una experiència que barrejava bellesa i caos i que per a mi expressava moltíssim la mateixa dualitat de la vida, per com visc jo les coses, amb bellesa i caos alhora. Em va semblar un missatge molt interessant a poder explorar en una cançó. Però també hi faig homenatge a les històries i les persones que vaig conèixer, parlo sobre que bonic és viure i com és d'efímer, i del viatge per trobar sentit i respostes a la nostra vida.
   
És la primera píndola del pròxim treball: quin concepte hi haurà al darrere?
El concepte de l’àlbum és el viatge: per un costat, el musical; per l’altra, el literal a l’Índia, i per últim, el viatge d’autoconeixement. Jo m’exploro molt a través de les cançons i intento conèixer-me una mica més quan escric i quan canto. Cada cançó del disc és una part del viatge fins a arribar a l’univers. Cada tema té un sentit propi però està connectat amb la resta. “La Terra” és la cançó més terrenal, on parlo del nostre planeta, de les persones... Però on també començo a introduir els astres i el viatge de somiar més enllà.
 
En el videoclip, et rodeges de diferents generacions. Són amics i familiars qui hi apareixen?
És la família de la meva parella. Crec que vam crear una aura molt especial i van actuar superbé. Surt des d’una nena de sis anys fins a una senyora de quasi 90 anys... Estic molt agraïda amb la seva participació perquè crec que ens ha quedat una peça visual molt bonica i emotiva. I molt agraïda també a la càmera i als ulls de Jordi Galderic, que és qui ha realitzat el videoclip.
 
El tema l’han produït Vic Moliner i Pau Brugada. Com ha estat? S’han encarregat ells també del disc?
Sí. Per a la producció de l’EP vaig anar a l’Olivera Estudi perquè escolto molt la música que produeixen i tenen un so que m’encanta. Jo no els coneixia personalment, però la veritat és que va ser un encert treballar amb ells. En principi només havíem de fer un senzill, i vam acabar fent un EP de cinc temes. El procés ha estat molt bonic perquè no només han fet de productors, sinó també que m’han fet un acompanyament artístic i m’han ajudat a trobar un so amb què jo estigués còmoda. He pogut ser molt partícip de la producció —dins dels meus coneixements limitats—, perquè m’hi han inclòs molt i han tingut molt en compte com m’he anat sentint en cada moment. Són persones superintel·ligents, supersensibles i supercol·laboratives... Ha estat molt bonic i un aprenentatge molt gran.