“Totes les llums de les cases ploren per dins mentre vivim a les fosques i ens anem deprimint”, canta Clodine a “Novembre” abans de desfer-se i clamar: “jo no hi vull tornar, que s’acabi aviat novembre”. Però la circularitat de la vida i les estacions fan impossible aquest desig. I així ho ha expressat també la cantant en la peça. “Dins la cançó, passa gairebé un any. Al principi demano que el novembre “s’acabi aviat”, i després “que no arribi mai”, deixant entendre que el novembre s’ha acabat, però segueixen passant els mesos i, per tant, torna a arribar el novembre. Tant la cançó com el videoclip giren al voltant d’un cicle. Per com es va gravar i muntar el vídeo, fa l’efecte que l’acció passa al mig i la càmera va fent voltes sobre un eix, recalcant la idea circular” que, de fet, també es transmet amb el compàs ternari que utilitza Nogués per construir la peça.
Aquesta visió melancòlica de la tardor és un tòpic que des de fa segles ocupa llenços i poemes occidentals, associant-la amb la reflexió, el recolliment i la decadència. Una perspectiva que Clodine comparteix: “Crec que la tardor és l’estació que menys m’agrada”, reconeix l’artista, “ja no només perquè hi ha menys hores de sol i molts arbres estan pelats, sinó també perquè és una època de transició. Vinc de l’estiu a Mallorca, que és silenci, calma, sol i mar... i de cop, arribo a la ciutat, amb tot el seu soroll, i comença a fer fred. A més, ens treuen una hora de sol que, químicament, em desajusta totalment, i cada any em passo trista les tres setmanes de després del canvi horari (l’últim cap de setmana d’octubre).”
Clodine Foto: Alícia Rey
Més enllà d’això, per a ella suposa un moment clau d’observar quins projectes té sobre la taula, o quins li agradaria tenir. “La temporada teatral comença el setembre, i si no tinc projectes o alguna fita amb Clodine, em sento a la deriva. Sento que tothom avança i jo soc al mateix lloc. Per això a la cançó dic: ‘sento els batecs que m’envolten i vaig a destemps, soc al present donant voltes amb un futur incert’.
Per a Nogués és important parlar de tots aquests temes amb naturalitat. El seu projecte, assegura, “està totalment lligat a la salut mental. La majoria de les meves cançons parlen de mi, i jo he navegat més d’una depressió i convisc amb l’ansietat i la síndrome de la impostora, com la majoria de nosaltres”, expressa.
Tot i que encara no està en situació d’anunciar la inclusió de “Novembre” en un segon treball discogràfic, l’artista sí que reconeix que té “pensat recollir les darreres cançons en un disc, junt amb el que estic component aquests mesos. Per altra banda, estic desenvolupant el pròxim espectacle de la meva companyia de teatre, per la qual compondré la música.”







.jpg)






.gif)


