Cada setembre, el Mercat de Música Viva de Vic es converteix en la gran trobada musical on acudeixen professionals del país i d’arreu del món amb la voluntat de descobrir i trobar noves formes de programar música en viu. Amb un cartell de 61 concerts, la 36a edició serà inaugurada, avui a les 19h al Teatre R. Montanyà de L'Atlàndia, per la fusió de la clàssica i el jazz de la barcelonina Lucia Fumero.



El concert inaugural del MMVV tindrà de protagonista la pianista i cantautora barcelonina Lucia Fumero. Què hi trobarem al nou disc 'Folklore' (Seed Music, 2024)?
És un disc doble amb quasi totes les cançons que he compost els darrers tres anys. Ha estat fruit de molta feina i alhora m’ha sortit d’una manera molt natural, perquè venia d’una gira en què ja havíem començat a tocar alguna d’aquestes peces. L’he dividit en dues parts, perquè té dues cares molt pronunciades, una és més extravertida i l’altra més introvertida.

De fet, també l’has gravat en dues etapes, i entre una i l’altra has tingut un fill.
La veritat és que volia deixar alguna cosa enregistrada abans de parir, pensant que potser després ja no podria fer res o sense saber quan podria tornar-m’hi a posar, tot i que per sort he pogut seguir treballant. El trio musical de base amb Martín Léiton al contrabaix, Juan Berbín a la bateria i jo al piano està gravat en directe, i després hem treballat la producció, els teclats i les veus. A més, hi ha un parell o tres de cançons que van ser plantejades a banda, tocant la guitarra sola a casa, o directament amb un munt de producció abans d’entrar a l’estudi.



Com serà la posada a escena de 'Folklore' en directe i l’estrena al Mercat?
El directe serà diferent segons el lloc i els recursos, i en el cas del Mercat, inclouré tot el que pugui en 50 minuts. Hi haurà tots els convidats del disc, de Fuensanta a Rita Payés, però no podré fer el repertori complet perquè la llargada del concert no ho permet. Serà com un concentrat d’aquests ben bons de la iaia.

Quines diferències hi haurà respecte a discos teus anteriors com 'Los Fumeros' (Seed, 2023) o 'Universo normal' (Seed, 2020)?
Aquest treball té més de cançó, és a mig camí entre la instrumentista de jazz i la cantautora. El piano hi continua sent molt present, però és menys protagonista que a Universo normal. A més, he estat molt lliure a l’hora d’escollir la instrumentació, per exemple hi ha un parell de cançons amb guitarra i una jarana mexicana.



A Vic cantaràs també amb el portuguès Salvador Sobral, a qui ja has acompanyat en directe. Què t’aporta la seva veu?
M’encanta com canta. És un ocell indiscutible i té una ànima i una veu precioses. Gaudeixo moltíssim acompanyant-lo i serà un plaer tenir un espai per compartir amb ell.

El MMVV tindrà de país convidat precisament Portugal. Quina connexió hi tens?
Crec que la meva connexió més forta és amb Salvador Sobral, tot i que la primera vegada que vaig ser a Lisboa vaig fer un concert amb el baixista Munir Hossn, a qui admiro moltíssim. A més, cal dir que tan bon punt vaig posar un peu a Lisboa em vaig enamorar de la llum d’aquell país. Fa poc també hi vam anar amb Rita Payés a fer un doble concert amb Antonio Zambujo, que és increïble i n’estic superagraïda.



Quins són els folklores que t’han marcat al llarg de la teva vida?
Diria que així a l’engròs, els folklores argentins i cubans, però també m’ha influenciat enormement la Música Popular Brasilera, folklores d’altres indrets de l’Amèrica del Sud (Mèxic, Perú, Bolívia) i les músiques del Marroc i de l’Índia. Tot i això, no puc dir que m’hagi especialitzat en cap referent concret ni puc posar-me el títol de coneixedora d’aquests folklores perquè mentiria. Només sé que me n’he nodrit.

Al senzill “Vals vienezolano”, de piano sol, jugues amb les paraules Viena i 'venezolano'. Les fusions són presents a tot el disc?
Sí, crec que aquesta broma descriu bastant el tipus de música que faig; d’aquí i d’allà, d’enlloc i de tot arreu... Tot i que he escoltat molta més música de l’Argentina que de Suïssa, d’on són les meves altres arrels, això segur. La connexió amb el meu país d’origen és un tema amb el qual tinc mica d’embolic, perquè em sento de tot arreu i d’enlloc.



El teu pare, el contrabaixista Horacio Fumero, va venir a Catalunya el 1973, així que la teva formació devia tenir referents d’aquí i d’arreu del món. Com t’ha influït la música que senties a casa?
Casa meva sempre estava plena de música. Com que érem nens petits, recordo molt més els assajos que no pas festes on la música fos la protagonista. He sentit experiències de fills de músics en què les guitarres sempre eren presents després dels dinars o sopars, però aquest no ha estat el meu cas. Durant molt de temps he viscut la música com un ofici i això no li treu cap màgia, però no la relacionava amb l’aire més popular.

Quina ha estat la relació amb el teu pare?
Sentir el meu pare quan estudiava era com una mena de meditació, hi havia moltíssima pau a casa. Jo he incorporat la part festiva de la música a la meva vida, perquè ara les trobades on hi ha guitarres i cantem són molt més presents.